Olocau
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Camp de Túria | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Camp de Túria Manc. Camp de Túria Llíria |
||
| Gentilici | Olocauí, olocauïna / olocauer, olocauera | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 37,40 km² | ||
| Altitud | n/d (màx.:200 ) |
||
| Població (2012[1]) • Densitat |
1.647 hab. 44,04 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 42′ 0″ N, 0° 31′ 54″ O / 39.70000,-0.53167Coord.: 39° 42′ 0″ N, 0° 31′ 54″ O / 39.70000,-0.53167 | ||
| Distàncies | 29,5 km de València 11 km de Llíria |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 6 PSPV, 2 PP i 1 EUPV Antonio Ropero Morales |
||
| Codi postal | 46169 |
||
| Festes majors | Agost | ||
| Patró/Patrons | Mare de Déu del Roser i Sant Roc | ||
| Agermanament |  Gavà (Baix Llobregat, Catalunya) |
||
| Web | |||
Olocau, també conegut com Olocau de Carraixet[2], és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria.
Limita amb la Pobla de Vallbona, Llíria, Marines, Gàtova i Serra.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
Municipi situat en el vessant merdional de la Serra Calderona. El clima és mediterrani.
Història [modifica]
Hi ha proves de pobladors des del neolític (cova sepulcral de la Penyeta Roja); del Bronze hi ha els poblats de Portitxol, Puntal de Pere i Puntal Blanc; és interessant la cova del Cavall, jaciment de restes arqueològiques, que va albergar un santuari pagà, on es retia culte a un cavall de pedra, i que, com assolia certa importància, hagué de ser prohibit pel papa valencià, Calixt III (1378-1458); dels ibers s'ha trobat i restaurat totalment la fortalesa del Puntal dels Llops;[3] romans són l'Arquet (resta d'un aqüeducte), les romanalles de vil·les a les partides de Pitxiri, El Caçó, Darrere la Sella i els forns de ceràmica de la Pedra Grossa ; els musulmans, però, foren els fundadors d'un castell en què el rei moro Al Qadir guardava el seu tresor i que fou ocupat pel Cid (aprox.1043-1099) en 1092; apareix citat en 1237 en el Llibre de Repartiment, que donava les alqueries àrabs a cavallers cristians; el 1286 el rei Alfons el Franc (1265-1291) va donar-lo al seu secretari Raimon Escorna , en 1355 el senyoriu passa a l'almirall Mateu Mercer del qual passà, en 1368 per compra, a Antoni de Vilaragut i Visconti; Pere el Cerimoniós (1319-1387) l'elevaria a comtat d'Olocau el 1369 i va confirmar-lo Joan I (1358-1390) el 1388; lloc de moriscs, de la fillola de Sogorb, comptava el 1602 amb 30 focs; l'expulsió de 1609 delmà la població obligant al baró vigent, Alons de Vilaragut i Pardo de la Casta , a donar, en 1611, nova carta pobla a vint-i-sis famílies de cristians vells; Felip IV (1606-1665), el 18 de febrer de 1628, eleva la baronia a comtat i nomena com a primer comte a Alons de Vilaragut i Sanz ; en 1649 el comtat passa a mans de Miquel Alons de Fenollet i Sanç de Vilaragut ; una epidèmia va delmar la seva població, en el segle XVIII, de la qual es va reposar gràcies a l'ajuda dels monjos de Portaceli; en 1865 Pasqual de Fenollet, Crespí de Valldaura i el municipi de la vila pacten la redempció del senyoriu amb la qual cosa acaba el domini feudal; el segle XX es caracteritza per una forta emigració, principalment cap al Principat, que pareix aturar-se des de fa dues dècades mercès a l'influx del turisme rural i de temporada empentat per la proximitat a València ciutat.
Demografia [modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 619 | 662 | 685 | 768 | 786 | 884 | 964 | 1.127 | 1.195 | 1.338 |
Economia [modifica]
La seva economia és bàsicament agrària. Els productes principals són oliveres, garroferes, ametllers i vinya. El regadiu tradicional produïx hortalisses, taronges i altres fruites. La ramaderia és escassa i la indústria es limita a la de fusteria metàl·lica, pel que a pesar de les perspectives de regadiu la població disminuïx progressivament des de 1910, encara que ha canviat la tendència en l'últim decenni, ja que gràcies al turisme interior i la seva proximitat amb la capital de la província, s'ha convertit en centre residencial. Des de la dècada dels 70 l'activitat econòmica d'Olocau s'ha vist afectada pel detriment de l'agricultura.
Administració [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Vicente Zurriaga Máñez | CIO |
| 1983 - 1987 | Vicente Zurriaga Máñez | CIO |
| 1987 - 1991 | José Agustín Agustí Sanchis | PSPV |
| 1991 - 1995 | José Agustín Agustí Sanchis | PSPV |
| 1995 - 1999 | José Agustín Agustí Sanchis | PSPV |
| 1999 - 2003 | José Agustín Agustí Sanchis | PSPV |
| 2003 - 2007 | José Agustín Agustí Sanchis | PSPV |
| 2007 - 2011 | Mª Ascensión Arnal Navarro | PP |
| Des del 2011 | Antonio Ropero Morales | PSPV |
Monuments [modifica]
- Església de la Mare de Déu del Rosari. Va ser construïda al segle XVIII i el seu campanar reformat i consolidat en 1907.
- Castell d'Ali Maimo o del Reial. Musulmà, malgrat l'estat de ruïna general es pot observar part de les seues estructures.
- El Castell. Mot amb què es coneix el conjunt que formen el palau dels comtes d'Olocau i la Torre de Pardines, del segle XIII, encara que alguns l'atribueixen orígens romans i que es troba en estat de ruïna. Rera diverses viccisituds és propietat municipal des del 25 de novembre de 1998.
- Font del Frare. Construïda al 1796 pel comte Diego de Fenollet al fons d'una vall. Recentment s'ha celebrat els seu bicentenari.
- L'Arquet. Sols queden les restes d'un aqüeducte romà. En la actualitat forma conjunt amb un parc municipal.
Festes i celebracions [modifica]
- Sant Antoni Abad. Se celebra al gener amb la tradicional foguera i benedicció dels animals, "cordà" i repartiment dels rotllos del sant.
- Festes d'Agost. Se celebren en honor a la Mare de Déu d'Agost i a Sant Roc, patró del poble.
- Festes Patronals. Se celebren en honor a la patrona, la Mare de Déu del Rosari del Rosari, a l'octubre.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Enciclopèdia Catalana en línia
- ↑ Picó, Maria Josep. «La millor talaia ibèrica». Sàpiens [Barcelona], núm. 87 data = gener 2010, p. 72. ISSN: 1695-2014.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olocau |
- Ajuntament d'Olocau
- Pàgina de l´associació de veïns i veínes de l´urbanització de La Lloma a Olocau
- Olocau
- Olocau.ORG - La Pàgina de la gent d'Olocau
- "Olocau.Digital" - altra pàgina (en foraster)des d'i per al poble d'Olocau
- Informació referent a l'especulació urbanística a Olocau de Carraixet
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
http://eu-olocau.blogspot.com.es/ blog d´EUPV a Olocau
 |
Aquest article del País Valencià necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. |
|
|||||
