Olocau del Rei

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Olocau del Rei
Olocau del Rey
Escut d'Olocau del Rei
(En detall)
Localització

Localització d'Olocau del Rei respecte del País Valencià Localització d'Olocau del Rei respecte delsPorts


Municipi delsPorts
Vista d'Olocau del Rei
Vista d'Olocau del Rei
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de Castelló
Ports
Mancomunitat Turística del Maestrat
Manc. Els Ports
Vinaròs
Gentilici Olocauí, olocauina
Superfície 44 km²
Altitud n/d
(màx.:1042 )
Població (2006)
  • Densitat
136 hab.
3,09 hab/km²
Coordenades 40° 38′ 17″ N 0° 20′ 25″ OCoordenades: 40° 38′ 17″ N 0° 20′ 25″ O
Distàncies 200 km de València
130 km de Castelló de la Plana
28 km de Morella
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

3
3 PSPV i 2 PP
Ricardo Julián Salvador (PSPV)
Codi postal 12312
Festes majors Santa Llúcia
El 13 de desembre

Olocau del Rei és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports. És l'únic poble de la comarca de llengua castellana-aragonesa.

Limita a l'est amb Todolella i la Mata (ambdós en la província de Castelló), al nord amb Bordó, a l'Oest amb Tronxó i al sud amb la Cuba i Mirambell (estos quatre últims en la província de Terol).

Taula de continguts

[edita] Geografia

El municipi està situat al nord-oest de la província de Castelló i pràcticament rodejat de territori terolenc. Olocau forma un conjunt de singular encant: paisatges erms, elevats turons solitaris on niuen les més diverses espècies ornitològiques.

L'orografia del terme és muntanyosa (el nucli urbà està a una altura sobre el nivell del mar que ronda els mil metres).

S'accedix al poble per les carreteres A-226 i CV-121 si venim des de Terol o des de Saragossa i per les CV-14, CV124, CV-120 i CV-121 si venim des de Morella.

[edita] Barris i pedanies

Pertanyen al terme municipal dos nuclis de població, denominats Las Lomas i La Riera i diverses masies (desconnectades del nucli urbà), moltes de les quals estan encara hui habitades.

[edita] Història

A pesar que els vestigis més antics del castell oferixen una superposició de poblaments, iniciats en l'Edat de Bronze, és durant la dominació musulmana quan es comença a tindre notícia escrita d'esta important plaça medieval. Menéndez Pidal documenta el senyoriu del Cid sobre Olocau a finals del segle XI. A l'agost de 1180 Alfons II concedix el castell a l'Orde de Sant Joan, defés a partir d'estos moments des de poblacions del baix Aragó, perquè encara tardaria cinquanta anys a passar Morella a les mans cristianes. En 1264 passaria a ser patrimoni reial, al ser intercanviada per Vilafamés a l'Orde de Sant Joan. El 22 d'abril del 1271 l'infant El senyor Pere va atorgar carta de poblament en favor de Domènec de Bolet, Arnau Çavit i altres més. Al maig de 1287, Alfons III incorpora Olocau al castell de Morella. A partir d'este moment i fins a 1691, any en què es va independitzar, va formar part com un poble més de la raval morellà.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006
166 163 162 158 149 144 142 134 136

[edita] Economia

Basada principalment en la ramaderia i en l'agricultura. Encara que també hi ha un hostal de turisme rural i una indústria, així com algunes empreses del sector serveis (botiga, farmàcia).

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia
Legislatura Nom de l'alcalde/essa Partit polític
1979-1983
Marcos Carceller Casanova
1983-1987
Isidro Royo Espada
1987-1991
Guillermo Gazulla Grau
1991-1995
Guillermo Gazulla Grau
1995-1999
Guillermo Gazulla Grau
1999-2003
Guillermo Gazulla Grau
2003-2007
Santiago Gazulla Grau
PSPV-Independent
2007-2011
Ricardo Julián Salvador
PSPV-Independent

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

Interior de l'església de la Mare de Déu del Pópulo
  • Església de la Mare de Déu del Pópulo. (s. XIV)

Església amb interessants decoracions de yeserías i esgrafiats. Guarda la Verge de la Taronja, talla del s. XIV romànica-gòtica.

  • Ermita de la Mare de Déu de la Taronja. (s XIII)
  • Ermita de Sant Marc. (s. XVIII)
  • Ermita de Sant Roc. (s. XIX)
  • Ermita de Sant Blai. (s. XV)
  • Ermita de la Magdalena. (s. XVII)

[edita] Monuments civils

  • Presó (s. XVI).
  • Ajuntament. (s. XVI) D'estil aragonés
  • Confraria o Llotja de la Llana. (s. XVI)
  • Forn públic (s. XIII)
  • Font pública (s.XV)
  • Palau del Marqués de la Figuera. (s. XV)

[edita] Festes i celebracions

  • Festes d'hivern. El 9 de gener amb fogueres, dimonis, danses, etc.
  • Festes patronals. El 13 de desembre en honor a Santa Llúcia.
  • Processons. El primer diumenge de maig.
  • Sant Marc. L'1 de novembre, cada quatre anys.

[edita] Imatges de la localitat

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Olocau del Rei