Olocau del Rei
|
|||
| Localització | |||
|
|
|||
| Municipi delsPorts | |||
| Vista d'Olocau del Rei | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Ports Mancomunitat Turística del Maestrat Manc. Els Ports Vinaròs |
||
| Gentilici | Olocauí, olocauina | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| Superfície | 44 km² | ||
| Altitud | n/d (màx.:1042 ) |
||
| Població (2011[1]) • Densitat |
139 hab. 3,16 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Distàncies | 200 km de València 130 km de Castelló de la Plana 28 km de Morella |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
3 3 PSPV i 2 PP Vicente Royo Peñarroya |
||
| Codi postal | 12312 |
||
| Festes majors | Santa Llúcia El 13 de desembre |
||
Olocau del Rei (en castellà i oficialment Olocau del Rey) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports. És l'únic poble de la comarca de llengua castellana-aragonesa.
Taula de continguts |
[modifica] Geografia
El municipi està situat al nord-oest de la província de Castelló i pràcticament rodejat de territori terolenc. El paisatge d'Olocau del Rei es caracteritza per les moles o altiplans que alternen amb conques deprimides drenades per rambles i riuets de curs intermitent. Les principals altures superen els 1.200 metres d'altura, destacant els 1.248 metres del pic Manzanera o el pic Olocau, al nord del nucli principal, amb 1.200 m.
El riu de Cantavella frega el límit municipal pel sud, replegant les aigües de nombrosos barrancs com el de la Tejería o el de Torre Algares. Altres barrancs que discorren pel terme municipal són el de las Umbrías o el barranc de la Rambleta, al nord del terme, que dibuixa una complexa xarxa fluvial.
[modifica] Població i poblament
Al terme municipal resideixen 138 habitants (2009), dels quals 46 viuen als divesos massos disseminats pel terme agrupats en dues pedanies: la de las Lomas (22 habitants) i la Riera (24 habitants).[2]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 166 | 163 | 162 | 158 | 149 | 144 | 142 | 134 | 136 | 135 | 144 |
[modifica] Límits
| Bordó | ||
| Tronxó | la Todolella la Mata |
|
| Mirambell | la Cuba |
[modifica] Accés
S'accedix al poble per les carreteres A-226 i CV-121 si venim des de Terol o des de Saragossa i per les CV-14, CV124, CV-120 i CV-121 si venim des de Morella.
[modifica] Història
A pesar que els vestigis més antics del castell oferixen una superposició de poblaments, iniciats en l'Edat de Bronze, és durant la dominació musulmana quan es comença a tindre notícia escrita d'esta important plaça medieval. Menéndez Pidal documenta el senyoriu del Cid sobre Olocau a finals del segle XI. A l'agost de 1180 Alfons II concedix el castell a l'Orde de Sant Joan, defés a partir d'estos moments des de poblacions del baix Aragó, perquè encara tardaria cinquanta anys a passar Morella a les mans cristianes. En 1264 passaria a ser patrimoni reial, al ser intercanviada per Vilafamés a l'Orde de Sant Joan. El 22 d'abril del 1271 l'infant El senyor Pere va atorgar carta de poblament en favor de Domènec de Bolet, Arnau Çavit i altres més. Al maig de 1287, Alfons III incorpora Olocau al castell de Morella. A partir d'este moment i fins a 1691, any en què es va independitzar, va formar part com un poble més de la raval morellà.
[modifica] Economia
Basada principalment en la ramaderia i en l'agricultura. Encara que també hi ha un hostal de turisme rural i una indústria, així com algunes empreses del sector serveis (botiga, farmàcia).
[modifica] Administració
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Marcos Carceller Casanova | UCD |
| 1983 - 1987 | Isidro Royo Espada | PDL |
| 1987 - 1991 | Guillermo Gazulla Grau | PSPV |
| 1991 - 1995 | Guillermo Gazulla Grau | PSPV |
| 1995 - 1999 | Guillermo Gazulla Grau | PSPV |
| 1999 - 2003 | Santiago Gazulla Grau | PSPV |
| 2003 - 2007 | Ricardo Julián Salvador | PSPV-Independent |
| 2007 - 2011 | Ricardo Julián Salvador | PSPV-Independent |
| 2011 - ara | Vicente Royo Peñarroya | PSPV-Independent |
[modifica] Monuments
[modifica] Monuments religiosos
- Església de la Mare de Déu del Pópulo. (s. XIV)
Església amb interessants decoracions de yeserías i esgrafiats. Guarda la Verge de la Taronja, talla del s. XIV romànica-gòtica.
- Ermita de la Mare de Déu de la Taronja. (s XIII)
- Ermita de Sant Marc. (s. XVIII)
- Ermita de Sant Roc. (s. XIX)
- Ermita de Sant Blai. (s. XV)
- Ermita de la Magdalena. (s. XVII)
[modifica] Monuments civils
- Presó (s. XVI).
- Ajuntament. (s. XVI) D'estil aragonès
- Confraria o Llotja de la Llana. (s. XVI)
- Forn públic (s. XIII)
- Font pública (s.XV)
- Palau del Marqués de la Figuera. (s. XV)
[modifica] Festes i celebracions
- Festes d'hivern. El 9 de gener amb fogueres, dimonis, danses, etc.
- Festes patronals. El 13 de desembre en honor a Santa Llúcia.
- Processons. El primer diumenge de maig.
- Sant Marc. L'1 de novembre, cada quatre anys.
[modifica] Imatges de la localitat
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ Nomenclàtor: 2009
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina web sobre Olocau del Rei
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- www.elsports.net
- www.monrural.net
- Institut Valencià d'Estadística.
- Mapa aeri
|
|||||
|
|||||