Olost

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Olost
Bandera d'Olost Escut d'Olost
(En detall) (En detall)
Localització

Olost situat respecte Catalunya
Olost situat respecte Catalunya

Localització d'Olost respecte d'Osona


Municipi d'Osona
Vista d'Olost des de l'ermita de Sant Adjutori
Vista d'Olost des de l'ermita de Sant Adjutori
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Comarques centrals
Osona
Gentilici Olostenc, olostenca
Superfície 29,4 km²
Altitud 669 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.184 hab.
40,27 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 425188 4648800Coord.: 41° 59′ 16″ N, 2° 5′ 49″ E / 41.98778°N,2.09694°E / 41.98778; 2.09694
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

2
Josep Maria Freixanet i Mayans (ERC)
Codi territorial 081496

Olost és un municipi de la comarca d'Osona, a l'altiplà del Lluçanès.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Olost 1.026
Santa Creu de Jutglar 165
Dades: 2011. Font: Idescat


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- 17 23 451 661 1.211 938 928 917 1.027
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.067 1.089 1.118 1.120 1.018 904 952 969 969 1.193
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.204 1.199 1.160 1.170 1.187 1.187 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història[modifica | modifica el codi]

La primera documentació coneguda sobre Olost és del 908 dC. Es tracta d’una venda de terres a la demarcació de l’església de Santa Maria d’Olost. Altra documentació falsa datada el mateix any atribueix la reconstrucció de l’església al comte Guifré, fill del Pelós. Al llarg del segle X, el nom de Santa Maria d’Olost apareix en documents diversos. Durant l’Edat Mitjana, Olost va ser una de les poblacions amb més pes del Lluçanès. Amb la construcció del castell d’Olost el segle XI començà la llinatge dels senyors d’Olost. Dos-cents anys més tard, el 1230, els senyors d’Olost s’uniren per matrimoni amb la família dels Peguera, que s’instal·laren al Lluçanès i van acabar posseint, gràcies a la compra de la baronia de Lluçà, la major part del Lluçanès.

Des de la meitat del segle XVIII fins a la meitat del XIX, Olost va viure un gran creixement econòmic i demogràfic gràcies a la implantació d’indústries tèxtils. De totes maneres, durant la primera meitat del XIX, va ser, com altres pobles del Lluçanès, un dels escenaris de les guerres carlines. El 1835 els carlins van atacar i ocupar el poble, en mans fins llavors dels isabelins, i van cremar l’església.

A partir de la meitat del segle XIX, la població entrà en un període d’estancament econòmic, que es reflecteix en la davallada demogràfica: el nombre d’habitants, que el 1857 havia estat de 1211, va passar a 917 habitants el 1900.

Durant el segle XX, Olost anà recuperant, amb alts i baixos, la població i millorà la seva economia. A partir dels anys 80 fins aquest moment, han anat sortint diversos grups i associacions que han ajudat a dinamitzar culturalment i lúdica el poble.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Església de Santa Maria, d'estil barroc, amb dos campanars.
  • Església de Santa Creu de Jotglar, del s. XVIII.
  • Castell d'Olost, d'estil gòtic, guarda una important col·lecció de pintures, entre les quals destaquen les de Josep Maria Sert.
  • Ermita de St. Adjutori
  • Nucli antic i masies d'Olost i Sta. Creu
  • Pantà de Reixach
  • Museu Parroquial d'Olost.[2]
  • Espai Perot Rocaguinarda. Es tracta d’un centre dedicat al bandolerisme del segle XVII a través de l'anàlisi del bandoler Perot Rocaguinarda. Un recorregut per la seva vida real i els espais naturals vinculats al personatge, però també al mite del bandoler.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 89. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olost Modifica l'enllaç a Wikidata