Olost
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi d'Osona | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Comarques centrals Osona |
||||
| Gentilici | Olostenc, olostenca | ||||
| Superfície | 29,4 km² | ||||
| Altitud | 669 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
1.188 hab. 40,41 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 425188 4648800Coord.: 41° 59′ 16″ N, 2° 5′ 49″ E / 41.98778,2.09694 | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
2 Josep Maria Freixanet i Mayans (ERC) |
||||
| Codi territorial | 081496 |
||||
Olost és un municipi de la comarca d'Osona, a l'altiplà del Lluçanès.
Taula de continguts |
Demografia[modifica]
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Olost | 1.026 |
| Santa Creu de Jutglar | 165 |
| Dades: 2011. Font: Idescat | |
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Història[modifica]
La primera documentació coneguda sobre Olost és del 908 dC. Es tracta d’una venda de terres a la demarcació de l’església de Santa Maria d’Olost. Altra documentació falsa datada el mateix any atribueix la reconstrucció de l’església al comte Guifré, fill del Pelós. Al llarg del segle X, el nom de Santa Maria d’Olost apareix en documents diversos. Durant l’Edat Mitjana, Olost va ser una de les poblacions amb més pes del Lluçanès. Amb la construcció del castell d’Olost el segle XI començà la llinatge dels senyors d’Olost. Dos-cents anys més tard, el 1230, els senyors d’Olost s’uniren per matrimoni amb la família dels Peguera, que s’instal·laren al Lluçanès i van acabar posseint, gràcies a la compra de la baronia de Lluçà, la major part del Lluçanès.
Des de la meitat del segle XVIII fins a la meitat del XIX, Olost va viure un gran creixement econòmic i demogràfic gràcies a la implantació d’indústries tèxtils. De totes maneres, durant la primera meitat del XIX, va ser, com altres pobles del Lluçanès, un dels escenaris de les guerres carlines. El 1835 els carlins van atacar i ocupar el poble, en mans fins llavors dels isabelins, i van cremar l’església.
A partir de la meitat del segle XIX, la població entrà en un període d’estancament econòmic, que es reflecteix en la davallada demogràfica: el nombre d’habitants, que el 1857 havia estat de 1211, va passar a 917 habitants el 1900.
Durant el segle XX, Olost anà recuperant, amb alts i baixos, la població i millorà la seva economia. A partir dels anys 80 fins aquest moment, han anat sortint diversos grups i associacions que han ajudat a dinamitzat culturalment i lúdica el poble.
Llocs d'interès[modifica]
- Església de Santa Maria, d'estil barroc, amb dos campanars.
- Església de Santa Creu de Jotglar, del s. XVIII.
- Castell d'Olost, d'estil gòtic, guarda una important col·lecció de pintures, entre les que destaquen les de Josep Maria Sert.
- Ermita de St. Adjutori
- Nucli antic i masies d'Olost i Sta. Creu
- Pantà de Reixach
- Museu Parroquial d'Olost.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 89. ISBN 84-393-5437-1.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olost  |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Estació meteorològica d'Olost
|
|||||||
  |
Açò és un esborrany sobre Osona. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
