Olvan
|
|||
| Localització | |||
| Municipi del Berguedà | |||
| Plaça i església d'Olvan | |||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Comarques centrals Berguedà |
||
| Gentilici | Olvanès, olvanesa | ||
| Superfície | 35,58 km² | ||
| Altitud | 553 msnm | ||
| Població (2011[1]) • Densitat |
908 hab. 25,52 hab/km² |
||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 409500 4656866(i) | ||
| Organització Entitats de població |
1 |
||
| Codi territorial | 081445 |
||
| Web | |||
Olvan és un municipi de la comarca del Berguedà.
| Entitat de població | Habitants 2008 |
|---|---|
| Olvan | 505 |
| Cal Rosal | 400 |
Taula de continguts |
[modifica] Demografia
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
[modifica] Història
Trobem el lloc i el castell d'Olvan esmentat en la dotalia o acta de consagració de l'any 905. L'església parroquial de Santa Maria fou consagrada pel bisbe d'Urgell Nantigís. Va pertànyer a la baronia de la Portella i després del 1369 va passar a formar part dels dominis de la família Pinós. Hi tingué importants drets el monestir benedictí de Sant Pere de la Portella.
[modifica] Cultura
En aquest terme municipal trobem l'antic monestir cistercenc femení de Santa Maria de Valldaura, fundat l'any 1231, on encara hi podem trobar la seva església monacal.
L'església de l'Assumpció de la Mare de Déu, temple parroquial d'Olvan, amb prou feines conserva restes de l'estructura original romànica, a causa del fet que ha estat restaurada diversos cops.
Olvan celebra la festa major el primer cap de setmana d'agost. El 20 de gener s'hi celebra la festa de Sant Sebastià, com a vot de poble en agraïment a aquest sant per haver alliberat els seus habitants de la pesta durant l'edat mitjana; s'hi celebra una missa i un dinar popular a base d'arròs.
[modifica] Economia
L'activitat econòmica més important és l'agricultura. Hi trobem sobretot el conreu dels cereals i les patates. Hi ha algunes granges de bestiar porcí.
Molta gent del seu terme treballava a la fàbrica de la colònia de Cal Rosal, fins que l'any 1991 va tancar les portes. Aquest mateix any, plegaren dues indústries més que es dedicaven a la filatura.
[modifica] Vegeu també
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina web de l'ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
|
|||||||