Olvido Gara Jova

Alaska
Alaska, el 2005
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement	Olvido Gara Jova
Altres noms	Alaska
Naixement	Ciutat de Mèxic, 13 de juny de 1963 (1963-06-13)
Gènere(s)	Pop, Glam, Punk, New Wave, Electropop
Ocupació	Cantant, actriu, dj, tertuliana tant de televisió com de ràdio i actualment protagonista d'una reality show a l'MTV.
Instruments	Veu, guitarra
Anys en actiu	1977 - actualitat
Discogràfiques	DRO / Warner Music
Artistes relacionats	Kaka de Luxe Alaska y los Pegamoides Alaska y Dinarama Fangoria, Nancys Rubias
Lloc web oficial	Bloc d'Alaska i Mario Vaquerizo Twitter
Membres
Nacho Canut

Olvido Gara Jova, més coneguda com a Alaska (Ciutat de Mèxic, 13 de juny de 1963) és una artista mexicana molt polivalent. A més de ser una de les cantants més significatives que han marcat un abans i un després dintre de la música espanyola, és una comunicadora del tot polifacètica; ha col·laborat i presentat diferents programes de televisió i radio, ha actuat en pel·lícules molt peculiars, és empresària i recentment ha estrenat la seva faceta com a dj. Mai ha deixat d'expressar el seu punt de vista amb claredat i de fer el que li ha semblat. No s'ha d'oblidar que ha estat una de les figures més destacables, representatives i importants de la Movida madrileña. Defensora del moviment LGBT i dels drets dels animals, tal com va demostrar en una campanya realitzada per a AnimaNaturalis, on va ser imatge d'una protesta contra la tauromàquia.

Inicia la seva carrera artística als 14 anys, concretament l'any 1978. Actualment segueix creant i recollint èxits; és una de les artistes espanyoles més reconegudes, trangressores, polifacètiques i que ha aconseguit més vendes. Podem dir que és un dels icones pop del segle XXI. Recentment ha obtingut la nacionalitat espanyola, per tornar-se a casar aquest cop a Espanya, amb la seva parella Mario Vaquerizo, amb qui es va casar fa 12 anys a Las Vegas.

Biografia

L'Olvido Gara Jova, va néixer el 13 de juny a la ciutat de Mèxic, és filla de Manuel Gara López, exiliat espanyol d'Astúries i Amèrica Jova Godoy, una dona que sempre ha viscut avançada al seu temps. Com ha reconegut la pròpia artista en diferents entrevistes, concretament en la que a realitzar recentment pel magazine del diari el Mundo, on comentava que el tant la seva mare Amèrica, la seva àvia i ella no són representatives de l'època en la que viuen. Cal tenir en compte que per l'artista aquest contrast més autoritari per part del pare, el qual el descriu com un dictador i el caràcter tant liberal de la mare i la seva àvia l'han enriquit i influït molt. La seva a infància a Mèxic va ser molt feliç, com reconeix la pròpia artista, gaudia anat a l'escola, era bona alumna, mantenia una bona relació amb els seus companys i les seves companyes. Per altre banda va créixer en un entorn familiar segur i sense mancances afectives o econòmiques. Sempre va tindre una bona relació amb el seu pare, malgrat que aquest tenia un caràcter més sever que el de la seva mare i amb la mare i l'àvia va crear un fort vincle afectiu. L'Olvido considera que la seva infància es va quedar a Mèxic, quan l'any 1973 va arribar juntament amb la seva família a l'edat de 10 anys a Madrid, considera que ella ja era una adolescent.

Aquest canvi va provocar que l'artista hagués de créixer i madurar per adaptar-se a una Espanya en plena transició política; la seva escolarització havia sigut fins llavors a una escola mexicana laica on podia triar com anar vestida, en canvi l'escola madrilenya malgrat ser també laica, havia de dur uniforme i una estètica determinada. Per altre cantó ser l'única alumna que no havia fet la comunió i que provenia d'una família on la mare s'havia separat, en aquella època i moment polític eren situacions que provocaven rebombori dintre de la comunitat educativa. Aquestes diferències van suposar-li un xoc cultural amb tot el que ella havia viscut fins llavors, provocant que a l'edat dels 11 anys ja tingués una mentalitat més adulta. Durant aquesta època a través dels còmics i diferents revistes, va deixar de banda la seva passió per les sèries televisives per endinsar-se en el món de la lectura i la música. Podem destacar revistes com Drugstore, de les quals era seguidora, sobretot Gay Rock d'Eduardo Haro Ibars. Aquest llibre va suposar que l'artista prengués consciència dels que serien els seus ídols i fonts d'inspiració David Bowie i Lou Red.

Els primers anys, Olvido i Amèrica realitzen un curs d'estètica, però sempre influenciades pel glam, la qual determina l'evolució de l'estètica de l'artista. Als 13 anys Olvido comença a freqüentar el Rastro amb el seu amic El Zurdo. És llavors quan sorgeix la idea de crear una revista i un grup juntament amb el Zurdo, gràcies als coneixements musicals d'aquest, el grup s'anoment Los Pechugliglios. L'Olvido comença amb el fanzine Bazofia, és llavors quan comença a utilitzar el seu alies Alaska. Com ha reconegut l'artista en diferents entrevistes, de jove va voler canviar-se repetides vegades seu nom, ja que no li agradava, és per aquest motiu que es dóna a conèixer com a Alaska en honor a la cançó de Lou Reed "Caroline says".

Alaska i la Movida

La movida va ser un fenomen que va abrasar un breu període de temps, concretament entre 1977 a 1984, malgrat que el punt més àlgid es va produir entre el 1981-1982. Durant aquesta època un grup d'artistes liberals i excèntrics amb ganes de canviar tot el panorama artístic que fins llavors havia hagut a Espanya creen aquest moviment que va acompanyat d'un marketing polític i comercial.

Alaska, una nena de tant sols 13 anys que acabava d'arribar de Mèxic,va ser la musa i una de les fundadores del moviment. Destacava per ser desinhibida, original, singular, ingènua, amb uns ideals i una dulçura que segueix patent a l'actualitat. Va ser una de les pioneres en la utilització d'una estètica tant trencadora com la punk, la qual va importar de Londres, encara que no era conscient del significat de rebel·lia d'aquest moviment. Aquesta estètica i la passió per la cultura underground, juntament amb el fet de freqüentar el Rastro, va fer que conegués a tots els estàndards de la movida i que Pedro Almodóvar es fixés en ella per protagonitzar la seva primera pel·lícula Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón.

Alaska quan parla del seu paper dintre de la movida, sempre ha classificat tant als seus companys de grup com a ella de “raros”, ja que no tenien res en comú amb grups com : Los Secretos, Nacha Pop, Mamá o Burning. Ells a diferència dels grups anteriors eren gent excèntrica que gaudia ajuntant-se amb artistes tant peculiars com Mcnamara, Carlos Berlanga (amic íntim de Nacho Canut des de la infància), Fernándo Márquez, més conegut com “El Zurdo”, que juntament amb Olvido havien conegut a Berlanga i Canut en el Rastro .

Va ser una època on destacaven les ganes de trencar amb tot l'anterior, sobretot amb l'estètica i la política progressista dels 70, s'ha de tenir en compte que els “new wave” i els “moderns” de l'època estaven en contra del progressisme, dels cantautors i de les cançons protesta, ho veien com antiquat i ranci. Aquest moviment que pretenia ser apolític i lliure va acabar sent manipulat pels socialistes, que no complien amb cap dels ideals o principis d'aquest. Els moderns de la Movida volien tot el contrari a aquests principis, ells volien viatjar a Londres per endinsar-se a la cultura underground, avconseguir les últimes tendències en roba, cinema independent, veure aThe Ramones o creuar-se amb icones com John Waters i Divine. Cal dir que possiblement més que un moviment artístic,genració o ideologia, la movida es podria classificar com un cercle d'amics de diferents generacions que van aportar quelcom cultural com intel·lectual i la finalitat de la qual era la diversió. Destacava per ser un moviment divertit i frívol, que pretenia trencar amb l'anterior època franquista i la censura.

Els estàndards del moviment van ser:el programa televisiu de Televisión Española realitzat per Paloma Chamorro, “La edad de oro”, la publicació dirigida per Borja Casani anomenada “La Luna”, que va ser el portaveu periodístic de la Movida. En el cine Pedro Almodóvar amb Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón, on Alaska interpretava a “Bom”, el dibuixant Ceesepe, el fotògraf Pérez-Minguez i el compositor Carlos Berlanga juntament amb Nacho Canut per la creació dels diferents temes del grup punk Alaska y los pegamoides i per últim la parella de pintors Costus.

Alaska com a icona LGTB

Una icona gay és aquella persona pública que a través de les seves accions, forma de ser, actituds o talents provoca una admiració dintre del col·lectiu homosexual, independentment que comparteixi o no la seva inclinació.

L'Alaska sempre ha destacat per tenir una ment oberta, accepta qualsevol forma i expressió d'amor, sense jutjar a ningú. Va ser escollida per la lletra del seu tema “A quién le importa”, cançó que expressa sense embuts els sentiments i vivències de persones que no són acceptades per la societat. Aquesta cançó juntament amb el seu caràcter, els seus ideals, estil tant peculiar i el fet d'anar a contra corrent, va provocar que el col·lectiu gay l'escollís com a icona. Per tant es pot dir que la cançó “A quién le importa”, és un himne per a la comunitat homosexual a nivell mundial.

Cal destacar que Alaska i Fangoria, juntament amb les Nancys Rubias han participat diverses vegades en tot tipus de celebracions relacionades amb LGTB; inclús van actuar en la gaypride de Washington.

Desfilada LGBT-2008-Madrid-Alaska i Mario

Olvido

Fangoria-2006

Carrera musical

Kaka de Luxe

L'any 1977 es va formar Kaka de Luxe, un grup punk format per: Nacho Canut, Carlos Berlanga, El Zurdo, Manolo Campoamor, Enrique Sierra i Pablo Martínez. És sorprenent com un grup que va ser tant efímer hagi pogut marcat una etapa en la història del pop espanyol.

Els inicis de Kaka de Luxe

L'efervescent contracultura del Rastro, la premsa marginal de LaCoChu (Laboratorios Colectivos Chueca) juntament amb les noves tendències londinenques , provoquen que l'Alaska i Fernando Márquez, més conegut com “El Zurdo”, es posin en contacte amb Enrique Sierra a través de “ La Livianad del Imperdible", fanzine de caire futurista i intel·lectual. Aquest projecte va acabar amb la creació d'un grup, amb les qual pretenien recollir les idees que publicaven i on van sorgir les primeres cançons: "La tentación" de l'Olvido i "Pero qué público más tonto tengo", del Zurdo. Això va ser possible ja que l'Alaska es va comprar una guitarra elèctrica i van començar a assajar amb l'Enrique a casa d'aquest mentre El Zurdo s'encarrega de posar veu a les composicions. Les cançons eren d'aire banal i expressaven allò que pensaven. Més tard s'incorpora el Nacho Canut i el Carlos Berlanga, els quals tenien una tenda de discos en el Rastro. Finalment després de diversos assajos i de descartar noms com “Shit Deluxe”, formen “Kaka de Luxe” de gènere punk. Cal dir que cap dels integrants del grup, exceptuant l'Enrique, tenien formació o coneixements musicals. Més tard s'uneix Manolo Campoamor, com a segona veu, també procedent de premsa marginal i coneixedor del fenomen punk

L'evolució del grup

A finals de 1977Manolo Campoamor aconsegueix que el seu grup actuï per primer cop al pub People, en el barri d'Argüelles, amb la participació d'un bateria. L'actuació va passar totalment inadvertida. Més tard s'incorpora Pablo Martínez, com a bateria,la seva incorporació va ser deguda a les afinitats que tenia amb la resta de components. És llavors quant apareix un nou tema anomenat "La pluma eléctrica" El grup s'autofinança gràcies a: la seva fanzine “Kaka de Luxe”,a la venta de discos i roba de segona mà, entre altres coses. Tot això ho venien en una paradeta de “El Rastro”. En els seus concerts es comença a notar una actitud i estètica cada vegada més provocadora, on destacava l'estètica punk d'Olvido i Nacho, la modernitat de Carlos, els models excèntrics d'Enrique, els models impossibles de Manolo i l'estètica brit del Zurdo, juntament amb la seva mania de llençar tot tipus d'objectes al públic. Atreuen l'atenció del locutor, periodista i "cazatalentos" Jesus Ordovás que aconsegueix un contracte al febrer del 1977 amb el segell “Chapa”. L'abril d'aquell mateix any, tenen una actuació en la festa de “San Isidro” de Madrid. Estrenen les cançons: “Se una chica de hoy”, “Nosotros somos peligrosos sociales”, i “Alarma”, l'últim tema que creen.

Però al 1978 Enrique i Nacho han d'anar a fer el servei militar, aquest fet juntament amb l'aparició de diferents punts de vista ideològics i musicals,provoques que finalment durant el mes de novembre d'aquell mateix any decideixin dissoldre el grup. Abans de la seva dissolució l'any 1978 graben un disc, en motiu de la participació del grup en el concurs Rock Villa de Madrid, en el que van quedar en segon lloc. L'EP compte amb quatre cançons: “Rosario” i “Toca el pito”, “La pluma elèctrica” i “Viva el Metro”.

Després de la seva separació, els membres del grup es van dispersar formant grups nous com : Radio Futura, Paraíso, La Mode i Alaska y los Pegamoides. En aquest últim va estar format per l'Alaska, Carlos Berlanga i Nacho Canut. Va destacar per les idees tant innovadores que tenien, malgrat que els coneixements no eren tant avançats.

El 17 de maig de 1983 degut a l'estrena del programa de “La Edad de Oro de Paloma Chamorro” de [TVE], es tornen a reunir, malgrat que les diferències entre els membres del grup són molt patents. El seu retorn coincideix amb la recent mort d'Eduardo Benavente, component d' Alaska y los Pegamoides

Alaska y los Pegamoides

Inicis

Degut al caos provocat en l'anterior formació on Nacho Canut, Enrique Sierra i Manolo Campoamor, han d'anar a realitzar el servei militar, Fernando Márquez deixa el grup i entre la resta de components hi ha diferències tant creatives com personals. Mentrestant Carlos Berlanga canvia radicalment les seves composicions, els dóna un aire pop més sintètic i artificial. És llavors quan apareix “Bote de Colón”, provocant la final de Kaka de Luxe i el començament d'Alaska y los Pegamoides. Aquest nom pretén ser un homenatge al blandiblup. L'any 1980 Alaska juntament amb Carlos Berlanga i Nacho Canut decideixen crear Alaska y los Pegamoides, conjuntament amb Ana Curra i Eduardo Benavente.

De guitarrista a cantant

Un dels moments més tensos als que es va tindre que enfrontar la banda, va ser al canvi de cantant. Alaska cansada de estar sempre al darrera de les cordes, decideix canviar a cantant solista. Aquest paper el va començar a iniciar amb el grup “Paraíso”, anterior a Alaska y los Pegamoides, on realitzava els acompanyaments vocals, a més de provar-lo en el seu paper com a “Bom” durant el rodatge amb Pedro Almodóvar.

Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón

Va ser durant aquesta època on un jove Pedro Almodóvar, antic operador de Telefònica, decideix preparar el seu primer llargmetratge de baix pressupost. Quan va conèixer a Olvido en el Rastro, va decidir que era la persona idònia per representar la cultura punk de l'època, donant-li el paper d'una de les protagonistes, “Bom” una noia punk. És així com va néixer 'Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón'. Cal dir que durant la gravació del film Alaska encara era menor. En la pel·lícula també apareix el seu company de grup Carlos Berlanga, Nacho es nega a participar.

L'evolució del grup

La imatge del grup canvia cap a un estil més punk i draw wave, degut a un viatge que l'Alaska fa amb l'Ana i l'Eduardo a Londres. Aquest mateix any el grup treu el segon EP: “Otra dimensión” la cançó més popular és “Bote de Colón” i "Quiero salir". És llavors quan el grup inica la gravació del que serà el seu primer disc. El primer senzill que publiquen és a l'any 1980 “Horror en el hipermercado”, "El Hospital" i "Odio" sota la producció de Julián Ruiz; aquests es van convertir en tot un èxit. Destacar que el Nacho i el Carlos a l'hora d'escriure les cançons s'inspiraven en els supermercats americans dels quals sentien una gran adoració.

A principis del 1981 Hispavox decideix renovar el contracte únicament a l'Alaska, l'Ana i al Carlos, deixant al Nacho i a l'Eduardo com a músics de sessió. És llavors quan apareixen els problemes entre els membres del grup que perjudica la promoció del disc. Però Olvido i Anna intenten calmar la situació assumint el rol de manager i promotor. D'aquesta relació d'amistat entre les dues components neixen temes com “Estrategia militar”, “Redrum” o “Quiero ser Santa”( popularitzat pel grup Parálisis Permanente. Les noves cançons tenen un estil més gòtic fet que provoca que Carlos abandoni definitivament el grup.L'abandó de Carlos juntament amb el descontent de la discogràfica provoquen que la continuitat del grup estigui en perill. Però no va ser fins la gravació del tema “Bailando” el 1981 escrit per Berlanga i el qual era una ironia de la passió del grup per ballar, quan la discografia torna a confiar en ells. La gravació d'aquest senzill provoca que Carlos Berlanga torni a formar part del grup, gravin tots els temes aconseguint el disc de “Grandes éxitos”, degut a l'evolució dels primers temes d'un gènere més pop als últims que són més gòtics.

La primavera de 1982 surt a la llum “Grandes èxitos”. El primer senzill és “Bailando” que es converteix en la cançó de l'estiu. Tant el senzill com l'àlbum són editats, obtenint bons resultats en països com: Grècia, Països Baixos, Canadà, Anglaterra i Portugal.

L'àlbum aconsegueix vendre 50.000 còpies a Espanya i el senzill 25.000. Això provoca que tinguin més de deu gales confirmades al llarg de l'any. Malgrat els èxits que aconsegueix el disc, les relacions entre els membres del grup es refreden cada vegada més, fins que finalment al desembre del mateix any decideixen separar-se. Nacho i Carlos formen “Dinarama”, Eduardo i Ana formen “Paràlisis Permanente” i Alaska es queda sola sense saber que fer. Desprès d'uns mesos s'uneix a Dinarama, donant lloc a “Alaska y Dinarama”.

Alaska y Dinarama

Inicis

La dissolució d' “Alaska y los Pegamoides” l'any 1983 va suposar el naixement del grup Dinarama, format per Carlos Berlanga (veu i guitarra), Nacho Canut (baix i acompanyaments), Johnny Canut (bateria), Javier de Amezúa (saxo) , Mavi Margarida i Javier Furia com coristes i ballarins. Juntament amb Marcos Mantero, que es va unir als teclats per crear “Kali”. Entre tant l'Alaska passa per una etapa d'incertesa, no sabia si presentar-se com a solista o unir-se a una altre banda. És per això que comença a treballar amb “PVP”, grup que li agradava però que finalment deixa. Després de diferents incorporacions i substitucions com va ser la d'Anna Díaz com a cantant, la desaparició dels ballarins, Nacho i Carlos decideixen contractar a Alaska.Volien que ella fos l'encarregada de posar veu al grup, és per això que realitzen una col·laboració conjunta, finalment acaba formant part del grup. Amb la incorporació de L'Olvido, canvien el nom a “Dinamara i Alaska”. Al poc temps, el Carlos és cridat al servei militar i l' Àngel Altolaguirre el substitueix com a guitarrista. Juntament amb l'Alaska, condueixen al grup cap a un gènere més místic i tribal.Agafen influències de grups com “Banshees” i “Siouxsie” amb cançons com “Cebras” i “Líneas Rectas”. El 1983 graben el seu primer disc: “Canciones Profanas” on destaca la cançó “Perlas Ensangrentadas”. Degut a l'absència de Carlos, la veu d'Alaska apareix en més cançons de les que inicialment estava previst i la casa discogràfica canvia el nom del grup per: “Alaska i Dinarama”. Al mateix any s'edita el LP: “Las Canciones Malditas” amb el segell independent “El Fantasma del Paraíso” que recull alguns dels primers temes de “Kaka de Luxe”.

A l'estiu del 1984 graven el segon LP: “Deseo Carnal” surt a la venta amb el començament del programa TVE: “La Bola de Cristal” el qual presenta l'Alaska. “Como pudiste hacerme esto a mi” primer single del LP, que ràpidament és un èxit de vendes. L'àlbum ven més de mig milió de copies a [[Espanya]. Al tenir èxit al mercat llatinoamericà, l'Alaska viatja a Amèrica per promocionar el disc.

La Bola de Cristal

La Bola de Cristal va ser un programa emès per Televisió Española durant 1980. Aquest va aconseguir el reconeixement de diferents sectors de la societat i ser un referents tant en programes destinats a públic infantil com adult. Aquest volia mostrar el canvi sociopolític que va suposar la transició per a Espanya, juntament amb l'explosió cultural i musical de la “Movida”. Alaska protagonitzava una de les seccions on explicava històries de diferents èpoques històriques mentre que la resta de personatges resolien casos o com en el cas de Pedro Reyes i Pablo Carbonell donaven un toc humorístic a aquestes. Al finalitzar la secció apareixia un videoclip protagonitzat per Alaska, Santiago Auserón, Loquillo o Kiko Veneno. Gràcies a la participació d'Alaska en aquest programa, aconsegueix el reconeixement i acaba sent considerada una icona mediàtica de la modernitat. Al 1985 graven l'àlbum: “La Bola de Cristal” amb “Hispavox” amb algunes cançons interpretades per “Alaska i Dinarama” on col·laboren: Santiago Auserón, José Maria Cano i “Loquillo y los Trogloditas”. En aquest àlbum l'artista també interpreta temes en solitari com són “Abracadabra” ,“No se ría” i “Esclava del mal”.

L'evolució del grup

Aquell mateix any Marcos Mantero i Toni Arbolés abandonen la formació degut a conflictes amb la resta d'integrants del grup. A partir d'aquest moment el Nacho i el Carlos alternen baix i guitarra respectivament amb el teclat. Finalment Juan Carlos Aured, provinent de “La Frontera” i de “Los Vegetales” s'incorpora a les percussions electròniques que substitueixen la bateria. Al novembre de l'any 1986 editen “No es Pecado”. La portada del disc va ser censurada a Mèxic causant una gran polèmica. El primer senzill “A quién le importa” es va convertir en tot un himne, degut a la seva lletra a més d'aconseguir ser mundialment coneguda i ser la que ha obtingut més èxits de la carrera d'Alaska. L' àlbum va vendre més de 250.000 còpies a Espanya i més de 1.500.000 en Amèrica llatina. Al 1987 surt a la llum el quart disc “Diez”, que són el número de pistes que inclou el LP. Anava dirigit al públic mexicà, però pel seu so i producció mediocre es va convertir en el pitjor disc del grup, venent nomes 75.000 còpies. L'any 1989 destaca per l'aparició del gènere musical acid houseque té un gran èxit. A l'hora de crear el nou àlbum, el grup agafa influències d'aquest estil, del hip-hop i del house donant com a resultat “Fan Fatal”. El primer senzill és la versió de Los Vegetales “Mi novio es un zombi” i reb una gran acollida popular i comercial que sorprèn a la discogràfica. El següent senzill és la versió de Parálisis Permananete “Quiero ser santa” escrita originalment per Alaska i Ana. Aquesta supera l'èxit de l'anterior. Al setembre d'aquell mateix any “Descongélate” , el tercer maxi, que aconsegueix ser tot un èxit. Però Carlos Berlanga estava cada vegada més distant d'Alaska i del Nacho, que es queixa de la seva participació casi nul·la en el grup. Tot i així, comencen una gira promocional del seu disc: “Disco Infierno”, composada en dos parts: una d'un estil rock i glam, corresponent a la primera etapa i una altre més acid que inclou sessions de DJ. Quan van finalitzar la gira l'any 1990, Carlos Berlanga decideix deixar el grup i començar la seva carrera en solitari. És llavors quan Alaska i Nacho formen: “Fangoria”.

Fangoria

Inicis

L'any 1989 quan Carlos Berlanga va deixar “Alaska y Dinarama” el Nacho i Alaska van seguir junts i van crear Fangoria, juntament amb la col·laboració de Luis Miguélez. El nom del grup prové d'una revista especialitzada en el gènere cinematogràfic gore El 31 d'octubre d'aquell mateix any, el grup es dóna a conèixer durant la festa de “Halloween 2”, on van presentar la seva primera maqueta “Si es pecado”. Aquesta data és molt significativa pel grup.

Salto Mortal

A finals de 1990 Fangoria comença a crear el seu primer disc, deixa de banda les guitarres i afegeix als temes pop una variant electrònica per tal de fer-los més ballables. Tots aquests canvis es recullen en el primer disc anomenat “Salto Mortal”, que va ser gravat a “Vulcano” l'estudi nou de Fangoria, creat per Alaska i Nacho, els estudis “Dublewtronics” i els estudis “Kirios”, tots ells de Madrid. El disc surt a la venda al gener de 1991, malgrat que el primer senzill “En mi prisión” sonava en les ràdios des de l'octubre. El videoclip d'aquesta cançó va ser censurat degut al seu contingut escabrós. El segon senzill Hagamos algo superfícial y vulgar surt al febrer del 1991. El llançament del disc i dels dos senzills és ben rebut pel moviment neo-hippie en el qual aconsegueixen gran popularitat. A partir d'aquest disc, Fangoria aposta per la música electrònica de melodia pop, oberta a l'experimentació i refusant purismes o integrismes musicals, aquest canvi no va ser acceptat per gran part del públic, és per això que creen Club de Fan Fatal, dirigit per ells mateixos i dedicat als seguidors més fidels. També observem un canvi en els directes, on Nacho toca els teclats i seqüènciadors i Big Toxic els teclats.

Un día cualquiera en Vulcano

Al juny de 1992 surt a la llum un àlbum que pretén ser una trilogia, el primer és: “Un día cualquiera en Vulcano S.E.P.1.0” on trobem cançons com: “Sálvame”, “Siempre alrededor”, “Hacia la luz”, “El dinero no es nuestro Dios” i “Basura”. El tema principal és “Sálvame”, del que fan un maxi-senzill amb quatre remescles. D'aquest tema es realitzen dos videoclips, produïts per “Vídeo Infierno”, L'any 1993 apareix la segona part de la trilogia “Un día cualquiera en Vulcano S.E.P.2.0” el qual conté set títols inèdits i tres remescles. La cançó principal és “En la Disneylandia del amor”. Aquest tema aconsegueix ser molt més popular i sonar en les ràdios i pistes de ball. A l'estiu del 1995 va sortir “Un día cualquiera en Vulcano S.E.P.3.0”, dos anys desprès de la segona part. Warner va estar en contra de la publicació del disc, és per això que Fangoria va optar per distribuir-lo a través d'una altre companyia: “Running Circle”. “Vulcano” es trasllada a Londres amb la intenció de facilitar a grups espanyols poder treballar amb productors internacionals. El disc es va gravar allà. No és fins l'any 1996 que apareix un maxi d'aquest àlbum de remescles anomenat: “A la felicidad por la electrònica” que conté dos versions de “Dios odia a los cobardes”, una de “Sentimental” i una altre de “A la felicidad por la electrònica”.

L'evolució del grup

Fangoria passa per una etapa dolenta, on només té l'oportunitat de tocar en la sala Morroco durant la festa de “Halloween” o en les convencions del “Club Fan Fatal”. Desprès de la ruptura amb els seus mànagers de sempre, Pito y Ana Díaz, al 1995 es comença a potenciar les actuacions en directa fora de Madrid com van ser la participació del “Festival de Nuevas Músicas de León” o el “Sonar de Barcelona”. És a partir d'aquí que Fangoria declara una contractació oberta i fa una gira durant els anys següent per totes les discoteques d' Espanya. En les seves actuacions també actuen drags com “La Prohibida” o “La Plastika”. Encara que tant Nacho com Alaska seguien amb Fangoria, diversifiquen les seves activitats. L'Alaska continua col·laborant amb altres artistes i participa en diferents programes de televisió com és: “Cita con el destino”, “Cha ta ta chán”, “Lluvia de estrellas”, “Hermanos de leche”, “Peligrosamente juntas”, entre d'altres. També escriu articles i relats per diferents publicacions, entre elles “Ajoblanco”. Nacho desprès de “Los Vegetales” crea “Intronautas” amb el seu germà Mauro. En solitari comença una nova etapa com “Calígula 200” fent temes instrumentals. Per altre cantó els dos components sota el nom de “Mexican Acid Quenn”donen sessions de Djs. Al tancar la discogràfica “Running Circle”, Fangoria es queda sense distribució, això suposa que el grup entri en una etapa llarga i insegura, però poc a poc es torna a aixecar del no res.

Participació en B.S.O

Un dels projectes que va realitzar la banda va ser la BSO de “La lengua asesina”, pel·lícula d'Alberto Scianma, realitzador d'alguns vídeos de Fangoria. La banda sonora va ser creada per: “Bazoka Nut”, “Big Toxic”, Nacho y Alaska. Per la promoció de la pel·lícula es fa un tema homònim, en versió espanyola i anglesa. En el disc trobem temes instrumentals utilitzats en seqüències de la pel·lícula a més d'incloure temes de Fangoria: “Sálvame”, tema amb el que s'inspira la pel·lícula, “Disneylandia del amor” i una versió de“Sálvame” feta per Carlos Berlanga, Colbalt 60 i Mariachi Mezcal. Però la participació dintre de les bandes sonores no acaba aquí, sinó que també componen el tema principal de la pel·lícula anglesa “Cuernos de espuma” o “Shampoo Horns”.

Interferencias

L'any 1998 decideixen recopilar les versions gravades pel “Club Fan Fatal”, que en aquells moments eren sis temes i incorporen dos temes més, titulant el disc: “Interferencias”.Surt a través de “Subterfuge Records” malgrat tenir una una promoció escassa, el disc arriba al públic general. El tema “Mi gran noche” es fa molt popular. La col·laboració amb altres grups provoca la publicació de dos treballs més. Amb “Actibeat” fan el EP instrumental titulat “Sonidos para una exposición” amb banda sonora de l'exposició “Después de la batalla” de Pablo Sycet i amb Lemon Fly surt el àlbum anomenat: “Vital”, encara que Fangoria només va participar en tres temes. En el programa de la periodista Nieves Herrero , Fangoria interpreta amb Camilo Sesto dos dels temes més coneguts: “Vivir así es morir de amor” i “El amor de mi vida” que mai van ser editats malgrat l' interès del públic.

Una temporada en el infierno

Amb la finalització dels 90 acaba l'època d'incertesa pel grup, això va suposar l'aparició d' “Una temporada en el infierno”, que és considerat com un dels deu millors discos espanyols dels anys 90. El so dona un gir cap a la simplicitat, conseqüència del treball amb Carlos Jean, productor de discos. Per promocionar el disc s'escull “Electricistas”. La cançó té bona difusió a nivell de radio i televisió. Posteriorment editen “Me odio cuando miento” juntament amb el seu videoclip. El tema és, un dels més valorats del disc. El disc “Una temporada en el infierno” aconsegueix vendre 25.000 còpies. Un any després s'edita un disc doble de remescles anomenat: “El infierno son los demàs”, amb vint mescles de diferents artistes.

Naturaleza Muerta

Gràcies a l'èxit aconseguit amb el disc anterior, el grup presenta “Naturaleza Muerta”, un dels treballs més esperats , gravat ens els estudis Loop Sound de Madrid. El disc segueix el mateix esquema que el anterior: onze cançons noves més una versió; totes elles produïdes per Carlos Jean, però en aquesta ocasió inclou temes més ràpids, amb lletres més accessibles i menys minimalistes. Es publica en octubre del 2001, però un mes abans treuen un senzill titulat: “No sé qué me das”, amb una acollida sense precedents en la carrera de Fangoria, degut a la gran comercialitat del tema. La cançó entra en el número 2 de supervendes en la primera setmana del seu llançament i es manté durant les següents fins ha esgotar les existències, ja que és una edició limitada.

D'aquest disc s'extreu fins a quatre maxisenzills, igualant així les èpoques de Dinarama. “Subterfuge Records” aprofita per fer una recopilació de l'etapa de Fangoria en la discogràfica. L'àlbum: “Dilemas, amores y dramas” conté les cançons dels treballs publicats per “Subterfuge” i alguns extres com “Rasputín”, “Incendio y saqueo de un corazón”, “Jason y tú”, “Rumore”, “Me conformo”, “Nada es lo que parece” i “Cebras”.

Arquitectura Efímera

Tres anys desprès de l'edició de ”Naturaleza Muerta”, s'edita un nou disc anomenat: “Arquitectura efímera”, el disc més pop de tota la carrera de Fangoria. El llançament comercial va ser acompanyat per una forta campanya promocional, que mai havia tingut Fangoria: presència en les revistes especialitzades de música i tendències, aparicions televisives i radiofòniques, publicitat en radio, premsa i Internet. Produït per Carlos Jean juntament amb Fangoria, compte amb dotze cançons utilitzant guitarres i electrònica,seguint amb l'estructura dels anteriors treballs: onze cançons pròpies i una versió The Ramones: “Here today, gone tomorrow”. El primer senzill: “Retorciendo palabras” va ser publicat setmanes abans, sent número 1 de supervendes. El segon senzill va ser: “Miro la vida pasar” publicat a l'estiu de l'any 2004. El tercer senzill correspon a la cançó: “La mano en el fuego” publicat durant la tardor . Els tres senzills van arribar a ser número en vendes. L'any 2005, surt el quart senzill del àlbum, amb la cançó: “Entre mil dudas” que arriba a posicionar-se en el número 3 de la llista de vendes del senzill. Durant la primavera del 2005 el disc surt a la venda a Mèxic, arribant a vendre més de 35.000 còpies. Al mateix temps surt la reedició del àlbum, coincidint amb el quince aniversari de la fundació de Fangoria. Es tracta d'una edició especial d' “Arquitectura efímera” que inclou un primer CD amb el disc original, un segon CD amb les cares B dels quatre senzills que es van extreure de l'àlbum conjuntament amb tres inèdites i un DVD que inclou alguns videoclips, gravacions en directe i fotografies. També es realitza una gira de celebracions dels quinze anys de Fangoria anomenat “Varietés” on trobem un recull de tota la discografia del grup acompanyats per “La Prohibida” i “Nancys Rubias”. Una vegada acabada la gira d'estiu del 2005 en països com Espanya, Mèxic, EE.UU i Japò, Fangoria prepara el següent disc.

El extraño viaje

Amb el disc “El extraño viaje” Fangoria decideix apostar per cançons amb una estructura pop i animant-les amb les influències del rock, glam, electrònica i electro pop. Aquest disc es va gravar a Madrid amb la col·laboració del baixista Stefan Olsdal, del grup Placebo, amb la cançó que tanca el disc, “Nada más que añadir”. El videoclip del seu primer senzill “Criticar por criticar” es va gravar en Mèxic, en la discoteca Spartacus, una de les discoteques que més li agrada a Fangoria. En el videoclip Alaska balla frenèticament amb més de 40 persones, al ritme del tema i vestits de blanc. El títol del disc és extret de la pel·lícula de Fernando Fernán Gómez, va sortir a la venda de forma simultània el 23 d'octubre del 2006 en les tendes tant espanyoles com mexicanes.. En maig va sortir a la venta el DVD “Viven!” que incloïa el concert íntegre que va oferir Fangoria el 9 d'octoubre del 2007 a la Carpa Movistar de Barcelona. Era un making of d'una hora de duració amb imatges de tot el que va succeir en el concert a més de l'opció d'escoltar a l'Olvido i al Nacho fent comentaris durant tot el concert. El DVD es va col·locar directament en el número 1 de les llistes de ventes per quatre setmanes. Una vegada finalitzada la gira en octubre, el grup decideix agafar vancances desprès de haver venut més de 75.000 còpies del disc “El extraño viaje” i haver donat quasi 100 concerts. El 2 de desembre del 2007 va sortir a la venta una caixa d'edició limitada de la reedició de “El extraño viaje” titulat “El extraño viaje revisitado” que incloïa enganxines, pòsters, DVD, pinta ungles, un tros del vestit d'Alaska i un CD amb col·laboracions de grups com Miranda, Dover, Magö de Oz i Julieta Vengas. La caixa es va esgotar la primera setmana que surt a la venta i arriba al lloc 35 dels àlbums més venuts. A Mèxic surt a la venta una edició mes senzilla i amb una portada diferent, només apareix el CD del “Extraño viaje” i el CD de col·laboracions. En aquets mesos de descans, Fangoria realitza uns concerts que no están previstos en: Bilbao, Getafe, Vergara i Punta Cana en un festival organitzat per Ron Barcelo. També es fa una petita actuació el 29 de Març del 2008 en Mònaco en el “Baile de la Rosa” que organitza la família Grimaldi tots els anys. Aquest va estar dedicat a la “movida madrileña”. Els protagonistes del cartell van ser: Alaska, Pedro Almodóvar, Bibiana Fernández i Mario Vaquerizo. La seva última publicació ha estat el CD amb quatre cançons amb el títol “Entre Punta Cana i Montecarlo”. Esta editat per DRO i nomes es ven en concerts. El EP inclou versions de “Flash” de la Prohibida, “La mosca muerta” d'Alaska i Dinarama, “Supertravesti” de Nancys Rubias i “Huracán mexicano” d'Alaska i Dinarama, que inclou una part de la lletra dedicada al final de Dinarama i principi de Fangoria.

Absolutamente

“Absolutamente” va ser gravat al novembre del 2008 en els estudis “Dean Studios” de Londres amb l'ajuda de Michael Zimmerling. Aquest disc és un homenatge a Andy Warhol i al seu Factory; és una reafirmació del que és Fangoria com a grup. “Aboslutamente” recopila les influències del grup amb estils com el techno, rock, glam. Les composicions musicals les va dur a terme Mauro Canut, JC Moreno, Jaime García Ferrer, Spam,Toni James i Neal X. Les lletres estan escrites per Nacho Canut i Alaska amb els seus col·laboradors habituals. El disc té un total de tretze cançons que tracten temes com el drama i el ball, l'obscuritat i lo banal, el riure i el plor, la ironia i el descontent . El 17 de gener del 2009 es va estrenar el videoclip “Más es más”, primer senzill extret d' “Absolutamente”, sent un gran èxit de vendes i descàrregues. L'edició física del senzill contenia la versió del àlbum de la cançó i una remescla d'aquesta. L'àlbum va arribar al número 1 de vendes de discos i Itunes en Espanya i més tard en el número 4 de Mèxic. La gira de “Absolutamente” va començar amb artistes com: La Prohibida, The Cabriolets i Nancys Rubias; amb una nova proposta en escena renovant músics , gogós i amb un decorat que pretenia ser un homenatge a Andy Warhol. A més dels concerts, Fangoria continua amb altres treballs, com la gravació del tema “La verdad” per a la BSO de “Mentiras y gordas”. El 2 de juliol surt a la venda el CD senzill “La pequeña edad de hielo”, amb la versió àlbum, a més d'una remescla realitzada per Kraut Rock Kinder i una cançó realitzada per Atomizer, titulada: "Las Walpurgis te van a llamar". “La pequeña edad de hielo" esta basada en la pel·lícula de Fernando Fernán Gómez“Viaje a ninguna parte”.

Discografia

Olvido Gara ha venut més de 6.000.000 còpies, sumant totes les ventes dels discos dels tres últims grups on ha estat.

Alaska en concert, Madrid, 2005.

Kaka de Luxe

• 1978: "Kaka de Luxe" (EP)
• 1982: "Kaka de Luxe/Paraíso" (EP)
• 1983: "Las canciones malditas" (LP)

Alaska y los Pegamoides

• 1982: "Grandes éxitos", 50.000 còpies venudes a nivell nacional.
• 1982: "Alaska y los Pegamoides", Recopilatori.
• 1982: "Llegando hasta el final", Concert.
• 1998: "Mundo indómito", Versions.

Alaska y Dinarama

Amb Dinarama va arribar a vendre quasi 5.000.000 de còpies dels cinc àlbums publicats durant els anys vuitanta.

• 1983: "Canciones profanas", 40.000 còpies venudes a nivell nacional, cançons més conegudes (Perlas ensangrentadas, Rey del Glam)
• 1984: "Deseo carnal", 2.000.000 còpies venudes a nivell mundial, cançons més conegudes(Como pudiste hacerme esto a mi, Ni tu ni nadie)
• 1986: "No es pecado", 2.000.000 còpies venudes a nivell mundial, cançons més conegudes (A quien le importa, La funcionaria asesina)
• 1988: "Diez", 400.000 còpies venudes a nivell mundial.
• 1989: "Fan fatal", 300.000 còpies venudes a nivell mundial, cançons més conegudes (Mi novio es un zombi, Descongélate)

Fangoria

Juntament amb el seu company Nacho Canut, han arribat a vendre un total de 1.000.000 des dels seus inicis l'any 1991.

• 1991: "Salto mortal" (25.000 còpies)
• 1992: "Un día cualquiera en Vulcano. S.E.P. Vol. 1.0" (+10.000)
• 1993: "Un día cualquiera en Vulcano. S.E.P. Vol. 2.0" (+10.000)
• 1995: "Un día cualquiera en Vulcano. S.E.P. Vol. 3.0" (+10.000)
• 1998: "Interferencias" 15.000 còpies a nivell nacional.
• 1999: "Una temporada en el infierno" 25.000 còpies a nivell nacional.
• 2000: "El infierno son los demás", 20.000 còpies a nivell nacional.
• 2001: "Naturaleza muerta", 70.000 còpies venudes a nivell nacional, cançons més conegudes (No sé que me das, Eternamente inocente)
• 2004: "Arquitectura efímera", 120.000 còpies venudes entre Espanya i Mèxic cançons més conegudes (Retorciendo palabras, Miro la vida pasar)
• 2005: "Naturaleza muerta remixes", 5.000 còpies a nivell nacional.
• 2005: "Arquitectura efímera deconstruída", 50.000 còpies venudes entre Espanya i Mèxic.
• 2006: "El extraño viaje", 120.000 còpies venudes entre Espanya i Mèxic cançons més conegudes (Criticar por criticar, Ni contigo ni sin ti)
• 2007: "El extraño viaje revisitado", 5.000 còpies a nivell nacional, edició limitada.
• 2009: "Absolutamente" cançons més conegudes (Más es más, La pequeña edad de hielo) (+90.000 còpies)
• 2009: "Completamente"
• 2010: "El paso trascendental del vodevil a la astracanada. Antología de canciones de ayer y de hoy" (+ de 20.000 còpies venudes, nº 2 en ventes durant la primera setmana segons promusicae.

Editats a Mèxic

• 1994: "Grandes éxitos"
• 1995: "Lo mejor de los mejores"

Alaska en solitari

• 1994: "Abracadabra". Tema principal del programa de televisió La bola de cristal.
• 1996: "Delirios de grandeza". Conté èxits de totes les seves formacions excepte de Kaka de Luxe.
• "Dancing Queen". Selecció de música "dance" feta per l' Alaska. Inclou temes d' Alaska y Dinarama, Tino Casal, Eartha Kitt, Viola Willis, RuPaul, Divine, Amanda Lear, Dead or Alive o Sylvester.

Col·laboracions

• 1983: "Quiero un camión" i "Ritmo del garaje". Duet amb Loquillo y Trogloditas, del cd "El ritmo del garaje".
• 1987: "Las mujeres leopardo" y "Están aquí'". Duet amb Vamps, del cd "Vamps".
• 1988: "The end". Duet amb Ángel y las Guais, del cd "The end".
• 1991: "Historia de amor" y "Nadie". Duet amb Cabaret POP, del cd "Cabaret POP".
• 1993: "Con tal de regresar". Duet amb Masterplan, del cd "Ese chico triste y solitario".
• 1993: "Rascayú". Duet amb Paco Clavel, del cd "Adiós vinilo, adiós".
• 1998: "Vital". Àlbum a duo amb Lemon Fly.
• 1998: "Canto en inglés". Duet amb Los Nikis, del cd "Más de lo mismo".
• 2000: "No sucederá más". Duet amb Alpino, del cd "Trabucchellia".
• 2000: "Del color del aire". Duet amb Lemon Fly, del cd "Síndrome de Peter Pan".
• 2000: "Tengo miedo". Cançó per l'àlbum de Mastretta, "Luna de miel".
• 2001: "Divina". Duet amb Raphael, del cd "Maldito Raphael".
• 2004: "Quiéreme otra vez". Duet amb OBK, del cd "Sonorama".
• 2005: "Carne, huesos y tu". Duet amb Sôber, del cd "Arquitectura efímera deconstruida".
• 2005: "Entre mil dudas'". Duet amb Camela, del cd "Arquitectura efímera deconstruida".
• 2006: "Retorciendo palabras". Duet amb Marta Sánchez gravada en directe durant el concert de l'aniversari dels los 40 principales
• 2006: "Nada". Duet amb Carlos Jean, del cd "Mr Miracle".
• 2007: "Sorry, I'm a lady'". Duet amb Dover, del cd "El extraño viaje revisitado" i del senzill "Ni contigo, ni sin ti".
• 2007: "Rey del glam". Duet amb Mago de oz, del cd "El extraño viaje revisitado" i del senzill El cementerio de mis sueños".
• 2007: "Vete de Aquí". Duet amb Miranda!, del cd El disco de tu corazón".
• 2007: "Amante Bandido". Duet amb Miguel Bosé, del cd "Papito!".
• 2007: "Todo es mentira". Duet amb Julieta Venegas, del cd "El extraño viaje revisitado".
• 2007: "Tenemos que hablar de las plantas carnívoras". Duet amb Miranda!, del cd "El extraño viaje revisitado".
• 2007: "Si me cambias los recuerdos". Duet amb Marta Sánchez, del cd "Miss Sánchez".
• 2008: "+ amor". Duet amb Hotel persona, del cd "En les nubes".
• 2008: "No puedo quitar mis ojos de ti". Duet amb Raphael, del cd "50 Años después".
• 2009: "El cumplaños de Elly". Cançó de l'àlbum dedicat a la sèrie infantil "Pocoyó", titulat "Fiesta".
• 2009: "Absolutamente Saritisima". Duet amb Sara Montiel.
• 2009: "Amante automático". Cançó interpretada en el FIB amb Nancys Rubias.

Cinematografia

• 1979: Arrebato - Director: Iván Zulueta (Uncredited)
• 1980: Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón - Director: Pedro Almodóvar
• 1984: A tope - Director: Ramón Fernández
• 1997: Airbag - Director: Juanma Bajo Ulloa
• 1997: Sólo se muere dos veces - Director: Esteban Ibarretxe
• 2001: Curtmetratge ¡Manuela, el cinto! - Director: R. Robles Rafatal
• 2002: Documental ¿A quién le importa?
• 2004: Documental Gran Casal, me como el mundo - Director: José Antonio Quirós
• 2006: Curtmetratge Martians Go Home! - Director: Dany Moreno
• 2007: Curtmetratge Fiebre Forever - Director: Martín Sastre
• 2007: Documental Así hicimos El extraño viaje
• 2008: Lo que surja (serie online). Capítol 1 de la tercera temporada.
• 2009: Sexo en Chueca.
• 2011: Vida loca 1 capítol.

Televisió

• 1984 - 1988: "La Bola de Cristal". Presentadora. - Directora: Lolo Rico. Emesa en TVE i posteriorment publicada en DVD.
• 1987 Amor en silencio, interpretant-se a ella mateixa. Telenovel·la mexicana
• 1990: "Devórame otra vez". Entrevistadora de la secció Recuerdos con Olvido. Emesa en TVE
• 1992: "Chantatachán", presentadora del programa de màgia emès per Telemadrid, juntament amb Juan Tamariz.
• 1994: "Hermanos de leche", en Antena 3. (3 capítols)
• 1997: 2000 - "Lluvia de estrellas", en Antena 3. Membre del jurat.
• 1998: "Mitomanía" (1 capítol)
• 2000 - 2001: "El botones Sacarino", en TVE.
• 2002: "Menudas estrellas", en Antena 3. Membre del jurat.
• 2002: "Periodistas (serie de TV)|Periodistas" (4 Episodis)
• 2006: "Carta Blanca" Presentadora (1 episodi)
• 2007: "A3bandas", en Antena 3. Col·laboradora.
• 2009: "Eurovisión 2009: El retorno", en TVE. Presentadora
• 2009: Va participar en el primer capítol de la tercera temporada de "Lo que surja"
• 2009: Música d'un capítol de la segona temporada de Física o Química (Antena 3).
• 2010: Mira quién mira (Telecinco). Debat de la vuitena edició de Más Que Baile. Col·laboradora.
• 2010: Las joyas de la corona (Telecinco). Col·laboradora en la cinquena gal·la.
• 2011: Alaska y Mario (MTV)

Ràdio

Ha col·laborat en diferents emisores de ràdio, aportant les seves opinions musicals o de la prensa del cor, una de les seves aficions. Durant diversos anys ha treballat en La Mañana de Jiménez Losantos de la cadena COPE, participa en [1] en el programa Es la mañana de Federico, del mismo locutor, en EsRadio.

Llibres

• Olvido Gara: "Transgresoras". Ediciones Martínez Roca, S.A., 2003. ISBN 84-270-2977-2

Llibre on ens parla de les seves dives o fonts d'inspiració i ídols com poden ser :Sara Montiel, Manuela Trasobares, Divine de la qual porta un tatuatge en el seu braç esquerra, etc. En una setmana va vendre més de deu mil còpies.

Bibliografia

• Mario Vaquerizo, "Alaska - La Máscara", 2001. ISBN 84-7974-455-3
• Rafa Cervera, "Alaska y otras historias de La Movida" - Plaza & Janés, 2002. ISBN 84-01-37808-7 i libro de bolsillo, 2003. ISBN 84-9759-804-0

Enllaços externs

• http://twitter.com/AlaskaMX (castellà)
• Blog de l'Alaska i el seu marit Mario Vaquerizo] (castellà)
• Web del reality show Alaska y Mario de l'MTV (castellà)