Umar I
De Viquipèdia
Umar I o Umar el Gran ( 'Umar ibn al-Hattāb, en àrab: عمر بن الخطاب) va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abú Bakr, i primer califa en ser anomenat com Emir dels creients (amīr al-mu'mīnīn)
Nasqué a La Meca cap a l'any 581 i al principi es va oposar als primers musulmans, però acabà convertint-se a la religió de Mahoma esdevenint un dels seus principals lloctinents.
Una vegada designat califa continuà les guerres contra l'imperi bizantí i l'imperi sassànida i aconseguí estendre l'islam als territoris de Síria, Palestina, Egipte i també va conquerir i donar el nom actual a l'Iraq.
Conservà en aquests territoris la seva administració anterior i no forçà la conversió a l'islam dels seus habitants mantenint-los en una condició de protegits (dhimmi en àrab) i aplicant-los un impost específic.
Ordenà la construcció de la Mesquita de la Cúpula de la roca sobre l'esplanada del temple de Jerusalem al lloc on, segons la tradició, el Profeta Mahoma pujà al cel.
Va ser qui va fixar la data de l'Hègira al 16 de juliol de 622.
Va ser assassinat el 4 de novembre 644 a la mesquita de Medina a mans de l'esclau persa Abu Ikrima Ziyad.
El va succeir Utman.
