Ombra orogràfica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dibuix explicatiu de la formació d'ombres orogràfiques.

Una ombra orogràfica és una zona seca situada darrere d'una muntanya o una serralada. Les muntanyes impedeixen que el vent humit arribe a aquest terreny i, en conseqüència, les pluges i la vegetació hi són escasses.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Aquesta copndició existeix perquè a mesura que l'aire calent i humit s'alça fins dalt de les serralades o unamuntanya alta, on degut a la disminució de la pressió atmosfèrica quan s'icrementa l'altitud, es refreda adiabàticament fins al punt que l'aire assoleix el seu punt de rosada adiabàtic (el qual no és el mateix que el punt de rosada a pressió constant que és el que es dóna en els pronòstics meteorològics). Al punt de rosada adiabàtic, la humitat es condensa a la muntanya i precipita dalt de la muntanya i a la seva façana a sobrevent. L'aire descendeix a sotavent, però per causa del procés de precipitació, ha perdut gran part de la seva humitat. Típicament, l'aire descendent és més càlid per la comprenssió adiabàtica (vegeu el vent Foehn) cap avall de la façana de sotavent de les muntanyes creant una règió més seca.[1]

Regions amb ombra orogràfica notable[modifica | modifica el codi]

L'altiplà del Tibet (a dalt), potser és el millor exemple d'ombra orogràfica. Situat a sotavent de la serralada de l'Himàlaia, al Tibet hi arriba poca pluja.

Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Als Països Catalans la Conca de l'Ebre és una zona d'ombra orogràfica produïda pels Pirineus (Lleida 350 litres la Vall d'Aran 900), el mateix es pot dir de la façana sud dels Pirineus en contrast amb la façana nord de la serralada que és més humida (Bellver de Cerdanya 670 litres, Arieja, màxim, 1800 litres). Els mateixos fons de les valls pirinenques presenten aquest fenomen respecte a les seves parts altes (Llavorsí només 580 litres quan a les muntanyes del voltant se superen els 1.000 litres). A més el vent descendent sec i calent de tipus Foehn s'anomena aquí Fogony.

Escala mundial[modifica | modifica el codi]

Hi ha patrons regulars de vents dominants que es disposen en bandes al voltant de les regions equatorials. La zona anomenada de vents alisis es troba entre la latitud 30° N i 30° S, on els vents bufen predominantment del nord-est (a l'hemisferi nord) i del nord-oest (a l'hemisferi sud). Els vents de l'oest són els vents dominants de les latituds mitjanes entre els 30 i els 60 graus, bufen predominantment des del sud-oest (a l'hemisferi nord) i del nord-oest ( a l'hemisferi sud). Entre 30 i 50 graus de latitud es troben el forts vents de l'oest (Roaring Forties).

Exemples de notables ombres pluviomètriques:

Àsia[modifica | modifica el codi]

Els turons Agasthiyamalai creen una zona d'ombra pluviomètrica respecte al Monsó a l'Índia
  • Els cims de les muntanys del Caucas a l'oest, les muntanyes Alborz al sud i les serralades lligads a l'Himàlaia l l'est fan ombra pluviomètrrica als deserts de Karakum i Khizilkhum a l'oest de la Mar Càspia, i també al clima semiàrid de l'estepa Kazakha.
  • A l'Iran el Dasht-i-Lut és producte de l'ombra pluviomètrica de les muntanyes Elburz i Zagros essent un desert amb molt poca vida.
  • L' Himàlaia i serralades conectades contribueixen a les condicions àrides Àsia Central incloent el desert de Gobi a Mongòlia i també les condicions semiàrides de les estepes de Mongòlia i nord i centre de la Xina.
  • El Desert d'Ordos és producte de l'ombra orogràfica de les muntanyes com Kara-naryn-ula, Sheitenula, i les muntanyes Yin, que enllacen amb els muntanyes Gran Khingan.
  • El Desert de Thar o Gran Desert de l'Índia és producte de les serralades Aravalli al sud-est, l'Himàlaia al nord-est, i les serralades Kirthar i Sulaiman a l'oest.
  • La banda est de les serralades Sahyadri a l'altiplà del Deccan a l'Índia.

Amèrica del Sud[modifica | modifica el codi]

  • El Desert d'Atacama a Xile és el desert més sec del món per l'ombra pluviomètrica que hi fan els Andes a l'est i les altes pressions de l'oceà Pacífic que impedeixen l'arribada d'humitat de l'oest.
  • Patagònia a sotavent dels Andes.

Amèrica del Nord[modifica | modifica el codi]

Als Estats Units fan ombra pluviomètrica moltes serralades, especialment notable és la de la Sierra Nevada americana i les muntanyes Cascade,.[2]

  • Els deserts dels Estats Units i Mèxic, la Gran Conca i els deserts dels estats d'Oregon i Washington.
  • L aregió de l'oest del Canadà de les Gran Planes (Great Plains) i el centre dels estats Units en gran part són producte de la Western Cordillera.
  • El Desert de Mojave, Desert de Black Rock, Desert de Sonora, i Desert de Chihuahua són afectats per l'ombra pluviomètrica.
  • La Vall de la Mort als Estats Units ( serralades Pacific Coast i Sierra Nevada).
  • La serralada Colorado Front fa que a sobrevent es registrin precipitacions de 1.000 litres i a sotavent no s'arribi als 500 (Denver). En aquest cas l'efecte d'ombra pluviomètrica només passa amb les tempestes que vénen d'oest a est.
  • Les vessants est de la Coast Ranges a Califòrnia central i sud fan que la Vall San Joaquin sigui seca.
  • A la província canadenca de British Columbia, les àrees a l'est de les Coast Mountains i Cascade Range amb parts dels estats d'Estats units de Washington, Oregon i Idaho estan en zona d'ombra pluviomètrica.
  • La vall Dungeness al voltant de Sequim, a l'estat de Washington es troba en ombra pluviomètrica per les Muntanyes Olympic.
  • A l'est dels Estats Units també apareix l'efecte d'ombra orogràfica. Per exemple a Vall Shenandoah a l'oest de Virgínia, entre les Muntanyes Blue Ridge iels Apalatxes és la zona més seca de l'est dels Estats units encara que són d'agricultura molt rica.[3]

Europa[modifica | modifica el codi]

  • Les muntanyes Pennines del nord d'Anglaterra, les muntanyes gal·leses, i les Terres altes d'Escòcia fan ombres pluviomètriques, per exemple Glasgow i Manchester fper exemple reben el doble de pluja que Edinburgh i York respectivament. Al nord el contrast encara és més gran i Aberdeen rep un terç de la pluja de Fort William o Skye.[4]
  • La Serralada cantàbrica divideix l'Espanya seca del sud de l'Espanya Humida del nord. El Cabo de Gata és el lloc més sec de l'Europa continental (amb uns 150 litres de pluja anual) i en gran part es deu a un efecte d'ombra pluviomètrica.
  • Algunes valls internes dels Alps són seques per aquest efecte.
  • Al Massís central francès les planes de Limagne i Forez estan afectades per l'ombra pluviomètrica ja que les muntanyes reben 2.000 litres i la plana Clarmont d'Alvèrnia no arriba als 600.
  • A Itàlia el Piemont Asti rep només 527 mm Italy.[5]
  • Atenes està envoltada de muntanyes que impedeixen l'arribada d'humitat de l'Adriàtic i resulta més seca que els seus voltants.
  • Les muntanyes escandinaves fan que el clima oceànic no penetri gaire endins, a més de crear ombra pluviomètrica. Bergen a sobrevent de les muntanyes rep 2,250 mm de pluja però Oslo a sotavent només 760 i Skjåk, situada en una vall profunda de Noruega, només 280 mm.

Àfrica[modifica | modifica el codi]

  • La part a sobrevent de Madagascar, és humida i tropical mentre la part a sotavent presenten semideserts espinosos. El mateix passa a l'illa de Reunió.
  • Les muntanyes de l'Atles en part són responsables de la sequedat dels Sàhara però aquest desert es deu principalemtn a motius geogràfics.

Oceania[modifica | modifica el codi]

  • Nova Caledònia a l'oest de la Grande Terre es troba en zona d'ombra pluviomètrica.
  • A Hawaii té el segon rècord de pluja anual del món 12.700 litres però té zones desèrtiques per l'ombra pluviomètrica. A l'illa de Kauai el costat sotavent ésmolt sec.[1] L'illa sencera de Kahoolawe està a l'ombra orogràfica del volcà Maui.
  • A Nova Zelanda, a l'illa del Sud els Alps del Sud (amb pluges de fins a 8000 litres)fan que les zones a sotavent rebin entre 750 i 375 litres anuals.
  • A Tasmània, a Austràlia, l'ombra pluviomètric aes produeix a la regió central que rep una cinquena part de la pluja de les terres altes de l'oest.
  • Als estats australians de Nova Gal·les del Sud i Victòria les muntanyes Snowy fan ombra pluviomètrica.
  • També a Victòria, la zona de Port Phillip Bay està a l'ombra orogràfica del les muntanyes Otway. Mentre el cim Otway rep 2.000 litres anuals la zona de Little River en rep només 420.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]