Ona d'Alfvén

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les ones d'Alfvén són ones magnetohidrodinàmiques que es manifesten com oscil·lacions en la corona solar. Són pertorbacions veloces que emanen del Sol cap a fora al llarg dels camps magnètics.

Les ones duen el nom del nobel de física Hannes Alfvén qui va publicar en 1942 en la revista Nature l'existència d'aquest tipus d'ones

Definició matemàtica[modifica | modifica el codi]

Una ona d'Alfvén en un plasma és una oscil·lació dels ions i el camp magnètic que es desplaça. L'ona es desplaça en la direcció del camp magnètic encara que algunes poden tenir diferents angles. El moviment dels ions i de la pertorbació són en la mateixa direcció: l'ona és transversal.

La velocitat de l'ona ve donada per :

v_A = \frac{B}{\sqrt{\mu_0 n_i m_i}}\, en SI
v_A = \frac{B}{\sqrt{4 \pi n_i m_i}}\, en cgs

\qquad \ = (2.18\times10^{11}\,\mbox{cm/s})\,(m_i/m_p)^{-1/2}\,(n_i/{\rm cm}^{-3})^{-1/2}\,(B/{\rm gauss})

On v_A\, és la velocitat de l'Ona d'Alfvén, B és la força del camp magnètic, \mu_0\, és la Permeabilitat del plasma, n_i\, és la densitat del nombre d'ions i m_i\, és la massa de l'io. A un al camp o una baixa densitat, la velocitat d'Alfvén s'acosta a la velocitat de la llum, i l'ona d'Alfvén es converteix en una ona electromagnètica ordinària.

La mesura de la velocitat d'Alfvén s'aplica a diferents regions actives per diferents fases d'erupció. Les velocitat d'Alfvén poden variar d'un ordre de grandària i poden estendre's 60 000 km/s a 10 Mm. La densitat de la massa de l'ió proveeix la inèrcia i la tensió de la línia camp magnètic proveeix la força de restauració.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]