Once Upon a Crime...

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaOnce Upon a Crime...
Fitxa
DireccióEugene Levy
Protagonistes
John Candy, James Belushi, Cybill Shepherd, Sean Young, Richard Lewis, Ornella Muti
ProduccióDino De Laurentiis
Dissenyador de produccióFranco Fumagalli Modifica el valor a Wikidata
GuióCharles Shyer, Nancy Meyers, Steve Kluger, Rodolfo Sonego, Giorgio Arlorio, Stefano Strucchi, Luciano Vincenzoni, Rodolfo Sonego (història)
MúsicaRichard Gibbs
FotografiaGiuseppe Rotunno Modifica el valor a Wikidata
MuntatgePatrick Kennedy
ProductoraAscot Films
DistribuïdorMetro-Goldwyn Mayer
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Alemanya
Estrena0101625
Durada94 min
Idioma originalanglès
RodatgeMònaco Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereComèdia policíaca
Lloc de la narracióMònaco Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0101625 Filmaffinity: 213920 Allocine: 30455 Rottentomatoes: m/once_upon_a_crime Letterboxd: once-upon-a-crime Mojo: onceuponacrime Allmovie: v36321 Metacritic: movie/once-upon-a-crime TV.com: movies/once-upon-a-crime TMDB.org: 27465 Modifica el valor a Wikidata

Once Upon a Crime... és una pel·lícula estatunidenc-alemanya dirigida per Eugene Levy, estrenada el 1992.

Argument[modifica]

Phoebe, una turista americana, i Julian, un actor americà a l'atur, que no es coneixen, troben a Roma un gos perdut pel qual donen una abundant recompensa. Quan l'hi lliuren a Montecarlo a la seva propietària, Miss Van Douguen, una acabalada dona, la troben morta. Per una sèrie de malentesos es veuran embolicats en el seu assassinat al costat d'un matrimoni americà.

Repartiment[modifica]

Rebuda[modifica]

  • Comèdia de situacions dissenyada a partir d'esquemes clàssics de provada eficàcia. La posada en escena, això no obstant, resulta rudimentària. Cybil Shepherd i Sean Young justifiquen el visionat.[1]
  • La pel·lícula va rebre crítiques negatives. Janet Maslin donava a la pel·lícula una ressenya negativa en el New York Times, dient que no era estrany, i afegint "com a regla general, les pel·lícules les trames de les quals giren al voltant de gossos perduts són aptes per ser curts d'inspiració còmica, i aquesta no és cap excepció"[2] Va ser nominada per un Razzie Award, el de pitjor actriu secundària per Sean Young.

Referències[modifica]

  1. Calderon, pàg. 518
  2. Maslin, Janet. The New York Times. Once Upon A Crime: Lost Dachshund and Other Complications (en anglès). The New York Times, 7 de març de 1992. 

Bibliografia[modifica]

  • Calderón, Teo. Calderón & Villamandos. Movie Movie (en castellà). ISBN 84-605-6130-5. 

Enllaços externs[modifica]