Onda
|
|||||
| Localització | |||||
|
|
|||||
| Municipi de la Plana Baixa | |||||
| Panoràmica d'Onda, des del Castell | |||||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de Castelló Plana Baixa Onda |
||||
| Gentilici | Onder, ondera | ||||
| Predom. ling. | Valencià | ||||
| Pressupost | 3000.919.788,25 | ||||
| Superfície | 108,40 km² | ||||
| Altitud | 192 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
25.571 hab. 235,89 hab/km² |
||||
| Coordenades | 39° 57′ 41″ N, 0° 15′ 43″ O / 39.96139,-0.26194Coord.: 39° 57′ 41″ N, 0° 15′ 43″ O / 39.96139,-0.26194 | ||||
| Distàncies | 74 km de València 22 km de Castelló de la Plana |
||||
| Formació Fundació |
300 a.C. |
||||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
25 12 PP, 8 PSPV i 1 E2000 Salvador Aguilella |
||||
| Codi postal | 12200 |
||||
| Festes majors | Octubre | ||||
| Patró/Patrons | El Salvador, Mare de Deu de l´Esperança, Sant Roc | ||||
| Dies de mercat | Dijous | ||||
| Fira tradicional | Fira de Sant Miquel Darrer cap de setmana de setembre |
||||
| Agermanament | |||||
| Web | |||||
Onda és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa. Compta amb 25.362 habitants (INE 2008).
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
Situada a uns 20 km. de la costa mediterrània, amb els seus 108,84 km² de terme municipal és un dels municipis més grans de la província, abraçant-se desde les muntanyes de Tales fins a la planícia de La Plana. És travessada per dos rius, el Millars, situat al nord, i el Sonella, al sud, vorejant la població. L'Embassament del Sitjar, construït en el mateix riu Millars també és troba al terme municipal. A 284 m, presidint la població es troba el Castell, encara que Onda està a tan sols 187 m. Al paisatge trobem bosc mediterrani, però predominen els tarongers.
Municipis limítrofs [modifica]
Onda està limitada per 9 municipis, L'Alcora, Castelló de la Plana, Almassora, Vila-real, Betxí, Artana, Tales, Ribesalbes i Fanzara.
Nuclis de població i partides [modifica]
- Artesa
- Baronia
- Beniparrell
- Baixador de Betxí
- Bovalar
- Convent del Carme
- El Salvador
- El Tis
- El Tosalet
- Miralcamp
- Mont Blanc
- Pedrissetes
- Pantà del Sitjar
- Onda
- Pla de la Marquesa
- La Pica
- Rambla
- Ratxolar de Matilda
- Ratils
- Riu Sonella
- Sala
- Sanchils
- Sant Francesc
- Sitjar de Baix
- Trencaes
Història [modifica]
Encara no se sap de quan ençà està habitat el terme d'Onda, però del neolític s'han descobert eines de sílex a la partida de la Murtera, i de l'Edat del bronze als jaciments del Torrelló i el Castell, del període Ibèric es troben restes ceràmiques al Torrelló, Castell, Pla dels Olivars i Sitjar Baix. Més tard Onda mantingué contactes amb el món grec, com ho demostren les troballes del Torrelló i el Castell. Durant la dominació romana, el territori d'Onda pertanyia a Sagunt, el poblat del Torrelló va anar desapareixent poc a poc i el del Castell es mantingué. A més hi hagueren 11 inscripcions llatines, 5 d'aquestes encara és conserven, junt a un pont al Millars i un tros de via romana.
Al període visigòtic hi ha una presència al menys esporàdica, com reflexa el descobriment d'una patena de bronze d'eixa època. L'assentament definitiu de la població com nucli urbà, es coneix amb seguretat des de principis del segle XI, quan es va construir el castell i, des de llavors no ha deixat de desenvolupar-se fins a convertir-se durant els segles XII i XIII en el principal nucli al nord de la València musulmana.[2] D'aquests últims segles del període musulmà és la guixeria amb decoració Sebka, restes d'una sumptuosa residència, trobada en la plaça de Sant Cristòfol i, nombrosos personatges, com Yusuf al-Qud-i, deixeble de el-Hariri, escriptor, i Ibn al-Abbar, de pares onders, poeta i polític. Fou conquerida per les hosts del Cid en l'any 1090, encara que posteriorment, en el 1102, passà de nou a poder musulmà. El 21 de setembre de 1237 el rei donà al noble Eiximén de Foces l'alqueria de Tales[3] pertanyent al territori d'Onda, encara en poder musulmà.
La seua conquesta per Jaume I fou l'any 1241,[4] mantenint-se la població musulmana fins a 1248 quan és expulsada per una rebel·lió general de la qual estava al comandament Al-Azraq. El rei va atorgar la Carta pobla juntament amb l'alqueria de Tales el 3 d'abril de 1248, donant àmplies franquícies i retenint els monopolis. Llavors conviuen cristians, jueus i musulmans. Els cristians, com grup dominant, ocupen la zona de dintre de les muralles, exceptuant el barri jueu al voltant del Portal de València, mentre els musulmans van ser desplaçats als afores, a un lloc conegut des de llavors com la Morería. En els llocs i alqueries depenents de la vila d'Onda la població es va mantenir musulmana. Aquesta situació continuà fins a l'expulsió dels jueus en 1492 (per un edicte dels Reis Catòlics promulgat el 31 de març) i dels moriscs en 1609. Per altra banda va romandre en el Patrimoni Reial fins a 1280, any que fou entregada a canvi d'Amposta a l'Orde de l'Hospital, la qual va retindre el seu senyoriu fins a 1319; aquest any va ser traspassada a l'Orde de Montesa. En 1343 el rei Pere el Cerimoniós va vendre la jurisdicció criminal a aquest orde, el que va provocar un llarg període de conflictes amb aquesta senyoria per part dels seus veïns, fins que en 1393 van aconseguir arreplegar els diners per a comprar aquesta jurisdicció criminal i retornar-la al rei Joan I. Un nou intent de senyorializació es va produir quan Ferran el Catòlic va atorgar el lloc a Alfons, segon duc de Vilafermosa, la qual cosa va provocar una forta resistència dels veïns que va acabar quan va morir el duc i va llegar la població al rei.
Durant les Germanies (1519-1522) Onda es va alinear amb el bàndol reial juntament amb Borriana, contra els agermanats i, en els anys següents, va participar molt directament en la guerra contra els moriscs rebel·lats en la Serra d'Espadà, en la qual es convertiria en la quarter general del duc de Sogorb. Amb l'expulsió d'aquests en 1609 van quedar momentàniament despoblades algunes alqueries del seu terme com Tales i Artesa. Durant l'època Moderna, Onda fou considerada vila de reialenc, encara que l'Orde de Montesa va mantindre drets enfitèutics i monopolis. En els segles XVII i XVIII van ser freqüents els pleits per l'ús de les aigües de reg. En el transcurs de les accions bèl·liques de la Guerra de la Independència, la vila seria presa per les tropes franceses en 1811 però, poc més tard seria alliberada. Encara tornaria a ser ocupada en el transcurs de l'any 1812. Entre els anys 1836 i 1840, durant la Primera Guerra Carlina, també seria escenari d'importants accions d'armes entre elles la denominada batalla d'Onda, en la qual tres batallons de l'exèrcit carlí serien derrotats.
Economia [modifica]
L'economia a Onda abraça dos sectors, el sector ceràmic, amb fàbriques taulelleres i de paviment, d'esmalts ceràmics, i tot el relacionat amb aquest mercat, i el sector cítric, fonamentalment de cultiu de tarongers i mandariners.
Demografia [modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2010 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 18.351 | 18.047 | 18.633 | 18.680 | 18.909 | 19.303 | 20.326 | 21.566 | 22.281 | 22.526 | 24.140 | 25.362 | 25.778 |
Política i administració [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Vicente Martí Gimeno | C.I. - UCD |
| 1983 - 1987 |
Antonio M. Isert Carda |
|
| 1987 - 1991 | Enric Navarro Andreu | PSPV |
| 1991 - 1995 | Enric Navarro Andreu | PSPV |
| 1995 - 1999 | Enric Navarro Andreu | PSPV |
| 1999 - 2003 | Enric Navarro Andreu | PSPV |
| 2003 - 2007 | Enric Navarro Andreu | PSPV |
| 2007 - 2011 | Enric Navarro Andreu / Juan Miguel Salvador Pérez | PSPV |
| Des del 2011 | Salvador Aguilella Ramos | PP |
Antonio M. Isert Carda (AP) abandona el seu càrrec d'alcalde al 1985, en favor de Vicente Martí Gimeno (C.I. - UV).
Enric Navarro Andreu (PSPV) abandona el seu càrrec d'alcalde l'1 d'octubre del 2010, en favor de Juan Miguel Salvador Pérez (PSPV).
Darreres eleccions municipals [modifica]
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | Salvador Aguilella | 6.058 | 12 | ||
| Partit Socialista del País Valencià | Juan Miguel Salvador Pérez | 4.077 | 8 | ||
| España 2000 | Santiago Bojados | 649 | 1 | ||
| Esquerra Unida del País Valencià | 518 | - | |||
| Alternativa Municipal Independent - Onda | 477 | - | |||
| Bloc Nacionalista Valencià | 466 | - | |||
| Iniciativa per Onda-Verds | David Sànchez Salas | 272 | - | ||
| En blanc | 202 | - | |||
| Nuls | 133 | - | |||
| Total | 12.852 | 21 | |||
Monuments [modifica]
Monuments religiosos [modifica]
- Església de l'Assumpció. Del segle XVIII.
Construcció barroca on es pot trobar el "Retaule de Sant Antoni i Santa Bàrbara" (1558) de Joan de Joanes i el "Retaule de les Ànimes" (començaments del segle XVI), atribuït a Vicent Macip, Mestre de Cabanyes, pare de Joan de Joanes. El temple original es va construir durant el segle XIV sobre l'antiga mesquita principal. Però es va incendiar el 18 de desembre de 1467 i va quedar completament destruït. En 1727 es va finalitzar la construcció actual. Adossada al temple principal es va construir la Capella de la Comunió, sent inaugurada el 1764. El conjunt té una façana amb 2 portes, la principal i la de la Capella de la Comunió. Va ser cremada saquejada el 10 d´agost del 1936 i cremada el 9 d´octubre d´aquell any. La seua reconstruccio comença al 1938 i acaba al 1976.
- Església de la Sang o de Santa Margarida. Del segle XIII.
Va ser construïda pels cavallers templaris en la segona meitat del segle XIII. Es tracta de la primera església construïda a Onda després de la reconquesta. Té un porticat gòtic abocinat d'arcs de mig punt. L'interior, que pot ser definit com gòtic de transició o de reconquesta, consta d'una sola nau amb artesonat mudèjar i arcs apuntats.
- Ermita del Salvador. Del segle XVIII.
Destaca el panell ceràmic devocional de la façana, del ceramista Ismael Mundina. Trobem una hospederia i zona d'esplai.
- Ermita de Santa Bàrbara.
Emplaçada en un turó, és edificació d'una sola nau, de quatre trams, amb una petita torre campanar, situada a la dreta del seu accés i una sèrie de dependències secundàries en la seva part posterior. Una porta en la qual apareix la data 1697 dóna accés a l'interior, totalment espoliat, en el qual es conserva part del paviment, les pilastres i restes de la cornisa longitudinal. La Crònica de Viciana (1563) dóna referència d'aquest temple, pel que la data 1697 que figura en la seva porta ha de referir-se a la seva renovació o reconstrucció.
Ermita de planta central amb cúpula de mitjana taronja amb il·luminació natural superior. Està adornada amb pilastres d'ordre corinti. L'altar presenta quatre columnes corínties, quedant indicat en el mateix la data de 1792. Té dibuixos al fresc en les petxines amb Sants de l'Orde dels Dominics. Consta també de quadres en els dos murs laterals. En la façana exterior es pot veure un retaule petit de dotze peces de ceràmica representant al Sant titular en rajoles del segle XIX. La coberta és de teula ceràmica vidriada de color blau, amb els límits de la seva base octogonal en ceràmica blanca. La resta de la coberta és de teula ceràmica i la rematada de ferro forjat.
De planta quadrada amb cúpula semiesfèrica dividida en vuit segments. La coberta de la cúpula és de teula ceràmica a quatre aigües. En la façana s'adverteixen els elements de cadirat dels cantons i un retaule ceràmic del titular. En l'interior, el temple és d'ordre corinti, amb dues pilastres en cada cantó. L'entablament presenta ornamentació d'elements vegetals d'escaiola. La cúpula s'alça sobre petxines adornades amb figures d'àngels i entrellaçats de cornises i elements vegetals, de tipus barroc. A destacar el sòcol de rajola en color blau i blanc, així com el paviment de l'altar.
- Convent de Santa Caterina i Calvari.
Solament queden en peus l'Ermita de la santa i la Capella del Calvari, que es troba a la dreta del que seria la porta principal del convent, afegida en el segle XVIII com magatzem i destinada en 1836 a capella. Formant un recorregut en zig-zag des del Cementiri fins a les ruïnes del Convent de Sant Francesc, el Calvari constituïx una de les imatges de major impacte visual dels voltants de la població. Considerat com el més antic de la província, el Calvari d'Onda va estar anteriorment en la vessant del Castell.
Monuments civils [modifica]
El nucli antic d'Onda va ser declarat en 1967 Conjunt Històric-Artístic i Bé d'interès cultural. Alguns dels punts destacats que el visitant pot trobar passejant pels seus carrerons i places són:
L'estructura original va ser aixecada pels musulmans en el segle X sobre un antic assentament romà. L'estructura primitiva apareix sepultada sota diferents reconstruccions portades a terme al llarg dels segles. Va arribar a ser conegut per la seva grandària, com el castell de les 300 torres, car es deia que tenia tantes torres com dies té l'any. Des de fa uns anys es troba en procés de restauració.
- Plaça de l'Almodí o Font de Dins
Es trobava al costat de l'entrada principal a Onda, el Portal de Sant Roc (actualment desaparegut). Els porxos que es conserven corresponen al període gòtic (segle XV). Els edificis actuals són reconstruccions sobre edificis dels segles XIX i XX. Durant molt temps va ser la plaça principal d'Onda. Va servir com mercat de gra des del segle XV fins al segle XIX. També va acollir la presó (situada en la Torre del Rellotge, de meitat del segle XVI), la Casa del Consell i l'escorxador.
- Portal de Sant Pere
Portal d'arc de mig punt dovelat que estava situat en el costat nord de la muralla que envoltava Onda. En la part interior existeix un petit altar obert sobre el portal, dedicat a Sant Pere. Sobre l'arc existeix un escut tallat en pedra, amb set barres i la corona real (les armes d'Aragó). Existeix una inscripció que assenyala l'any de la seva construcció, 1578, encara que segurament aquesta data respon a una reforma del portal original.
- Barri de la Moreria
Després de la concessió a Onda de la Carta de poblament en 1248, tots els musulmans van abandonar definitivament l'interior de la zona enmurallada d'Onda. Els quals van desitjar quedar-se en la seva terra en lloc d'exiliar-se van formar aquest barri al costat de la part exterior de la muralla. La Moreria va perviure com barri musulmà fins a 1609, data de l'expulsió dels moriscs. Recents descobriments proven l´existencia d´aquest barri inclus encara en epoca musulmana, al S.XII.
- Plaça de la Sinagoga
Com el seu topònim indica, va ser l'eix del barri jueu de l'Onda medieval. Les restes de brancal que s'observen en el seu accés, des de la Moreria, corresponen a un portal desaparegut.
- Retaules ceràmics dedicats als sants que donen nom a carrers i places, que daten dels segles XVIII, XIX i XX.
- Escaletes dels Gats
Racó típic d'Onda, que dóna accés a la zona superior del Castell des de la zona de la Sinagoga. Sembla que podria tractar-se d'un dels accessos que travessava un dels dos traçats de la muralla islàmica.
Altres monuments [modifica]
- Fortificació ibèrica del Torrelló
- Aquest jaciment arqueològic està situat sobre una terrassa elevada delimitada al nord pel barranc del Torrelló i al sud pel riu Millars, confluint ambdós a l'est, formant una espècie de península, d'accés fàcil únicament per l'oest. Està fortificat amb un mur que descriu una forma circular, amb un parament de files de pedres grans amb altres més petites a manera de tascó, típic de la cultura ibèrica. Per dintre, paral·lelament, a uns 3 metres cap a l'interior es troba altre que pertany a un moment anterior, cultura del Bronze, amb un parament de pedra seca i en talús.
- Casona del Molí de la Reixa
- Edifici exempt de tres plantes, emplaçat als afores de la població. La construcció presenta originals característiques tipològiques dels edificis industrials de l'època dels quals és exponent únic pel seu volum i importància. La seva planta trapecial dóna suport un dels seus costats en la sèquia, sent la seva estructura de murs de càrrega de maçoneria i arcs de cadirat perpendiculars a aquest costat.
- Calçada romana
- Es tracta d'un camí empedrat que discorre per les Pedroses, dirigint-se des de la zona del Pla dels Olivars fins al Mas de Pere i les masies del Sitjar. Cal dir que el tipus d'obra no és el típic d'una calçada romana, podent tractar-se d'un camí secundari d'aquesta època, o simplement haver estat construït en una època més recent (medieval). Les pedres són irregulars i queden restes dels senyals deixats pels carruatges, amb marques del seu pas en les pedres.
- La Talaia
- Torre de vigilància d'època musulmana, encara que alguns l'atribuïxen al període romà. Se situa en el cim d'un pujol de pronunciada pendent pertanyent a la Pedrissa, sobre la llera del riu millars i està visualment comunicada amb el Castell. La torre és cilíndrica i presenta una altura d'aproximadament 5 metres, formada per blocs de pedra amb argamassa.
- Pont medieval de Sonella
- Del segle XVI de dos ulls desiguals amb un piló central a manera de contrafort o partidor d'aigües de forma exagonal. Tot ell és obra de cadirat, amb quatre arcs rebaixats per obertura. Aquests arcs formen a manera de nervis separats entre si i sense cap tipus de farciment.
- Estadi La Serratella
- Localitzat en la part nord d'Onda, es l'estadi oficial del CE Onda. Té una capacitat per a 5.000 persones.
Museus [modifica]
- Museu del Taulell "Manolo Safont"
Ideat per Elio Piñón i Albert Villaplana, es tracta d'un museu dedicat a la ceràmica, que conserva més de 20.000 peces que van des de la taulelleria gòtica fins a l'actualitat. Destaquen per la qualitat i per la quantitat de peces, les col·leccions de ceràmiques procedents de tallers i indústries ondenses dels segles XIX i XX. El museu també alberga col·leccions de màquines, eines i arxius documentals (dibuixos, catàlegs, fotografies, ...) relacionats amb la fabricació, el disseny i la comercialització de els Taulells.
Aquest museu és continuació del Museu Històric Municipal d'Onda, inaugurat l'any 1968, i que va estar dirigit fins les darreries dels anys 70 per Manolo Safont, recuperant una important col·lecció de ceràmica del segle XIX, especialment modernista.
- Museu de Ciències Naturals "El Carmen"
El museu està situat en el convent del Carmen en un edifici de més de 75 metres de llarg per uns 20 metres d'ample. Són dues zones, una que consta de planta baixa i l'altra de planta baixa, planta primera i planta segona. En la planta baixa, de la primera zona estan la direcció, laboratori, aula i biblioteca. En la planta baixa de la segona zona hi ha trenta-dues vitrines amb la fauna del món excepte les aus de grandària menor que es troben en la planta primera juntament amb altres seccions de Osteología, Anatomia, Malacología, Oología, Fitopatología, Entomología i Botànica. En la segona planta es mostren un estudi de la matèria, formació de l'univers, la terra, evolució fins a formar la vida, i evolució d'aquesta fins a avui. Actualment passen de 2.000 les espècies de mamífers, aus, peixos, rèptils, crustacis i batracis. Així mateix prop de 5.500 espècies en la secció d'Invertebrats, més de 1.500 plantes en els herbaris, 2.000 minerals, més de 500 fòssils, i igual nombre en la secció de Malacología. Mig centenar de peces anatòmiques i altre tant en la secció de Osteologia.
Llocs d'interés [modifica]
Mitjans de comunicació [modifica]
A Onda hi han diversos mitjans locals, a la televisió es troben TV Onda i Onda Te Ve, a la premsa la revista Arrels.
Esport [modifica]
El principal element esportiu d'Onda es el Club Esportiu Onda, compta amb l'estadi de La Serratella (amb una capacitat de 5000 espectadors) a més de les categories inferiors, que tenen l'estadi de La Cosa.
Hi ha més associacions i clubs esportius, com són la Societat Ornitològica Santíssim Salvador, el Club de Colombicultura La Ondense, el Club d'Atletisme Onda, el Grup d'Espeleologia d'Onda, el Club Handbol Onda, el Club Ciclista Sepelaco, el Club Natació Onda, el Grup Escalada Desplome, el Club Trial Onda, la Penya Motorista Rassing 2001, el Club Bàsquet Onda, el Club Pelotari Onda, el Club Tennis de Taula, el Club Radio Control Onda, el Club BTT–Bicicleta Tot Terreny Cicloespai, el Club de Colombicultura El Prat d'Onda, El Club Adaponda, el Club Ski d'Onda, club gym-sport Onda, entre altres.
Festivitats [modifica]
- Fira d'Onda. El darrer diumenge d'octubre és el dia quan acaben les festes patronals dedicades al Santíssim Salvador, la Verge de l'Esperança i Sant Roc, amb un castell de focs artificials. Les festes comencen a inicis de la setmana anterior amb la ‘’montà’’ dels cadafals, i continuen amb la crida de la regina de les festes, el divendres, i el començament dels bous al carrer, el dissabte. La multitud inunda els carrers de la població durant aquesta setmana i mitja, on es porten a terme gran nombre d'actes que satisfan les inquietuds festives de totes les edats. Encara que, sens dubte, dos són els actes que més expectació desperten, un religiós i l'altre profà. En primer lloc la processó del diumenge de Fira, quan els ciutadans es reuneixen en la plaça del Raval per a cantar tots junts l'himne al Santíssim Salvador. I en segon lloc, les exhibicions taurines i, especialment, el tradicional "bou embolat", que es converteixen en el centre d'atenció tant dels veïns com dels visitants. A més el poble s'ompli de "casals", locals on les penyes es reuneixen per gaudir junts d'aquestes festes.
- El Salvador. El 6 d'agost se celebra la festivitat del Salvador, principal patró d'Onda, i és típic anar a berenar als menjadors de l'ermitori. Però la seva vespra coneguda com "nit del Salvador" és molt més esperada: durant tota la nit del dia 5, els onders recorren en romeria els cinc quilòmetres que separen la població de l'ermitori del Santissim Salvador per a cantar el seu himne i gaudir del mercat que allí s'organitza. Després, els amics es reuneixen en les casetes de camp distribuïdes en les diferents partides del terme, on sopen, disparen coets (encara que en l'actualitat ja no està permés) en honor al Salvador i viuen una nit de música, calor i festa. En l'actualitat es complementa la festa tradicional amb Onda Natura, ball i moltes altres activitats.
- Setmana Santa i Pasqua En les processons religioses de Setmana Santa participen molts onders que porten la roba de les seues respectives confraries i trauen al pas les imatges. Després de Setmana Santa, comença la festa i es viuen les tradicionals revetles, es disparen coets i es berena la tipica "mona de Pasqua" amb amics i familiars.
- Fira de Sant Miquel. L'últim cap de setmana de setembre se celebra aquesta festividad, segles abans antecessora de la Fira d'Onda, els pastissers i demés artesans culinaris eixen al carrer per exposar els seus productes, també és una fira ramadera, on s'hi troben cavalls i altres animals.
- Sant Antoni Abad. Durant el cap de setmana més proxim al 17 de gener se celebra aquesta festa en honor al Sant, on el principal element és la foguera de Sant Antoni, el dissabte a la nit, a la plaça del Raval, on es reparteixen xocolate i dolços. Al dia següent, el diumenge, junt a la processó i benedicció dels animals, on es veuen cavalleries i animals de tot tipus, es dòna el rotllo beneït.
Personatges Il·lustres relacionats amb Onda [modifica]
- Ibn al-Abbar (Onda, 1199 – Tunis, 1260), poeta, escriptor i diplomàtic musulmà.
- Zayyan ibn Mardanix (Onda, ? - Tunis, 1270), darrer rei musulmà de València.
- Joan Sanç (Ontinyent, 1557 — València, 1608), escriptor espiritual dels segle XVI, ensenyà arts al Convent del Carme (1584-86).[5]
- José Arrando Ballester (Tales-Onda, 1815 - Madrid, 1893), militar liberal.
- Anna Rebeca Mezquita Almer (Onda, 1890 - San Cristóbal de la Laguna, Tenerife, 1970), poetessa valenciana.
- Juan Bautista Alós Peris (Onda, 1881-1946), pintor i dissenyador ceràmic.
- Antonio Martí Olucha (Onda, 1884 - Castelló, 1974), empresari i polític.
- Baltasar Rull Villar (Onda, 1901 - 1988), polític i jutge.
- Manolo Safont (Onda, 1928 - 2005), pintor ceràmic.
- Vicente Alejandro Guillamón (Onda, 1930), periodista i escriptor.
- Enrique Saura Gil (Onda, 1954), futbolista.
- Pablo Hernández Domínguez, futbolista.
Ciutats agermanades [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Varona Gil, Josep Eugeni (1993). 'El Castell i la Vila d'Onda: Estudi de les fortificacions. Miralcamp. Butlletí d'Estudis Onders, Núm. 8
- ↑ Ferrando i Francés, A. (ed) (1978). Llibre del Repartiment. Paterna. Ressenyes 71 i 2203
- ↑ Garcia Edo, Vicent (1998). Llibre de Privilegis de la Vila d'Onda (1241-1618). Onda: Ajuntament, p.21
- ↑ «Joan Sanç» (en català). l'Enciclopèdia. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 8 de setembre de 2010].
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Onda |
- Web de l'Ajuntament d'Onda
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Portal de l'Ajuntament d'Onda, d'on s'ha extret informació.
|
|||||