Open Source Initiative
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | OSI  | ||||
| Tipus | organització sense ànim de lucre | ||||
| Forma jurídica | associació 501(c)(3) | ||||
| Història | |||||
| Creació | febrer 1998 | ||||
| Fundador | Bruce Perens i Eric S. Raymond | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Aliança de Béns Públics Digitals | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Simon Phipps (2017–2019) | ||||
| Indicador econòmic | |||||
| Ingressos totals | 402.967 € (2019) | ||||
| Lloc web | opensource.org | ||||
   | |||||
L'Open Source Initiative (OSI, en català Iniciativa pel Codi Obert) és una organització sense ànim de lucre[1] dedicada a promocionar el programari de codi obert. Va ser fundada el febrer del 1998 per Bruce Perens i Eric S. Raymond. Raymond fou president des de la seva fundació fins al febrer del 2005; Russ Nelson el substituí durant un mes, però després d'alguna polèmica, va dimitir i Michael Tiemann esdevingué president interí. El maig de 015 Allison Randal fou elegit com a president[2]
Antecedents[modifica]
El 1997 Eric S. Raymond va presentar la seva revolucionària obra sobre l'enginyeria de programari, La catedral i el basar, la qual pretenia mostrar els avantatges del procediment utilitzat en la creació del nucli de Linux.[3][4]
A començaments del 1998, Netscape Communications Corporation, en cooperació amb Eric Raymond, va publicar el codi font del navegador Netscape Communicator com programari lliure, per la pèrdua de guanys i la dura competència amb l'Internet Explorer de Microsoft.
Un grup de gent interessada en el programari lliure i GNU/Linux van decidir introduir un nou terme comercial per al programari lliure, per tal de fer-lo més atractiu per als negocis i amb menor càrrega ideològica en competència amb el programari privatiu. El terme triat fou codi obert (Open Source en anglès) i va portar al cisma amb en Richard Stallman i la Free Software Foundation.[5][6][7]
Èxits[modifica]
- El terme codi obert, des del 1998, ha aconseguit gran difusió a la premsa; però sovint no s'ha entès correctament.
- Moltes empreses iniciatives s'han interessat i adoptat sistemes operatius de codi obert.
- L'Open Source Initiative va poder publicar uns documents interns de Microsoft, els documents de Halloween, que mostraven que Microsoft era un rival de GNU/Linux i se suggerien diferents mètodes per a eliminar l'amenaça del programari de codi obert.
Referències[modifica]
- ↑ «Open Source Initiative (OSI)» (en anglès). Techopedia. [Consulta: 11 agost 2015].
- ↑ Phipps, Simon. «Outgoing President tweet». [Consulta: 13 maig 2015].
- ↑ History of the OSI
- ↑ «A Look Back at 10 Years of OSI». Arxivat de l'original el 2018-04-29. [Consulta: 22 abril 2017].
- ↑ «RE: [osi-discuss] A question for themembershipaboutlicenserecommendation». Arxivat de l'original el 2016-03-11. [Consulta: 22 abril 2017].
- ↑ Tiemann, Michael. «History of the OSI». Open Source Initiative, 19-09-2006. [Consulta: 25 abril 2009].
- ↑ Stallman, Richard. «Why 'Open Source' Misses the Point of Free Software». Free Software Foundation, 21-04-2009. [Consulta: 25 abril 2009].