Operació Carn Picada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'Operació Carn Picada (anglès: Operation Mincemeat) va ser un pla de diversió britànic d'èxit durant la Segona Guerra Mundial, que aconseguí fer creure a l'Alt Comandament Alemany (OKW) que els Aliats envairien els Balcans i Sardenya en lloc de Sicília, l'objectiu real. L'operació consistia en el fet que els alemanys creguessin que, accidentalment, havien interceptat documentació classificada com a màxim secret, que detallava futurs plans de guerra aliats, i part de l'èxit de Carn Picada era la naturalesa inusual de l'operació: la documentació la portava un cadàver abandonat deliberadament a una platja espanyola. La història va ser narrada en un llibre (i en una pel·lícula posterior) anomenat "L'home que mai no va ser".

Planejant la diversió[modifica | modifica el codi]

A mesura que progressava la Campanya del nord d'Àfrica, els estrategs aliats van dirigir la seva atenció cap a l'Europa continental. La situació de Sicília la convertia en un objectiu estratègic de primer ordre. A mida com es preparava un esbós per a la invasió del continent, el control de l'illa ajudaria a protegir la navegació aliada a la Mediterrània. Però la seva importància estratègica tampoc havia passat desapercebuda pels alemanys (Churchill afirmà que qualsevol que no sigui un ximple se n'adonarà que és Sicília). Era una base de la Luftwaffe per atacar Malta. A més, a mesura que es desenvolupessin els preparatius per a la invasió (nom en clau "Operació Husky"), seria més fàcil que els alemanys ho detectessin, per la qual cosa era cada cop més important crear una diversió, de manera que no concentressin les seves forces i poguessin repel·lir la invasió.

Uns mesos abans, el Tinent de Vol Charles Cholmondeley, de la Secció B1(a) del MI5 presentà la idea de llançar una ràdio a França, mitjançant un mort amb un paracaigudes sense obrir, la qual podria oferir als alemanys informació falsa. La proposta va ser desestimada, per ser considerada com a poc pràctica i impossible de portar a terme; això no obstant, va ser recuperada uns mesos després per un petit equip d'intel·ligència interdepartamental anomenat el Vintè Comitè.

Com descriu el Tinent Comandant Ewen Montagu, un oficial naval d'intel·ligència, les possibilitats d'èxit de la idea de diversió de Cholmondeley podrien portar-se a terme amb un pla més elaborat. Juntament van veure els detalls. L'equip de diversió primer pensà que els documents haurien de ser recuperats d'un home mort per un paracaigudes que no s'havia obert, com proposava el pla de Cholmondeley. Però com que sabien que els alemanys coneixien que la política aliada era que no s'enviessin mai documents importants a través del territori enemic, es decidí que l'home seria víctima d'un accident d'aviació al mar. Això explicaria el fet que home pogués estar mort des de feia uns dies si se'l trobava flotant al mar i alhora solucionava el problema dels documents. Ara que tenien un pla, necessitaven un nom. Montagu batejà l'operació com a "Carn Picada", agafant el nom d'una llista de noms possibles.

Precedents[modifica | modifica el codi]

La idea de fer servir un cadàver amb documents no era pas nova. Dos incidents dels quals Montagu n'era coneixedor ho il·lustraven. El primer succeí a l'agost de 1942, quan es realitzà una diversió abans de la batalla d'Alam el Halfa, fent servir un cadàver amb un mapa. El cos va ser situat en un cotxe per ser trobat pels alemanys a un camp minat davant la 90a Divisió Lleugera, al sud de Quaret el Abd. El mapa incloïa les localitzacions de camps minats aliats inexistents. Els alemanys van caure a la trampa, i els panzers de Rommel van dirigir-se cap a zones de sorra tova on van quedar atrapats.

El segon incident no va ser una diversió com a tal, però s'apropà. Al setembre del mateix any, un PBY Catalina s'estavellà a Cadis amb un correu de la Royal Navy. Quan les autoritats espanyoles recuperaren el seu cos de la platja de Tarifa, portava una carta del General Clark dirigida al governador de Gibraltar, on citava a diversos agents francesos al Nord d'Àfrica, i assenyalava el 4 de novembre com la data dels desembarcaments (si bé aquests van tenir lloc el 8). Quan els espanyols van tornar el cos, aquest encara portava la carta, i quan va ser examinada pels tècnics, aquests dictaminen que no havia estat oberta. Si bé els alemanys tenien els mitjans per poder-la llegir sense necessitat d'obrir el sobre, i encara que ho haguessin fet, aparentment no van fer cas del que deia, car no van reaccionar als desembarcaments de Torxa fins que no va ser massa tard.

El Major William Martin, dels Marines Reials[modifica | modifica el codi]

Amb l'ajut del celebrat patòleg Sir Bernard Spilsbury, Montagu i el seu equip van poder determinar quina mena de cadàver necessitaven pels seus propòsits, un que semblés que havia mort per una caiguda. Mitjançant una recerca molt discreta van poder trobar el cos d'un home de 34 anys, que havia mort d'una pneumònia induïda químicament mitjançant la ingesta de verí de rates. Van demanar autorització a la família i aquesta els cedí el cos, a condició que la seva identitat real mi no se sabés. Com que havia mort de pneumònia, els fluids als seus pulmons serien consistents als d'un home que havia estat al mar durant un període estès.

El pas següent era crear una falsa identitat per l'home: Capità/Major William Martin, dels Marines Reials, nascut el 1907 a Cardiff, Gal·les, i assignat al Quarter General, Operacions Combinades. El rang de Funcions de Major va ser assignat perquè un home amb una graduació inferior no hagués estat creïble amb documents importants, però un home d'uns 30 anys hagués estat considerat massa jove per a un rang superiors. Convertint a Martin en un Major en funcions se solucionaven tots dos problemes i es donava la impressió de què era un oficial creible.

Per donar credibilitat a la identitat se li creà una promesa, anomenada Pam (una agent del MI5), completat amb una foto d'ella, així diverses cartes d'amor (a més d'una carta del seu pare expressant l'enuig per la tria que havia fet). També li van donar un joc de claus, entrades de teatre per a una funció recent, etc. Per fer-lo encara més creïble, Montagu i els seus van decidir insinuar una naturalesa despistada amb factures retardades, una targeta d'identificació duplicada per substituir una perduda (el nombre de la targeta perduda era el propi de la targeta de Montagu), un passi caducat pel Quarter General d'Operacions Especials que s'havia oblidat de renovar, i l'airada carta d'un director de banc del Banc Lloyds per un descobert de 17 lliures, 19 xelings i 11 penics.

El toc final, també ingeniós, comportava el fet de risc que el personal de l'Abwehr sospités de què es confiés a un home despistat una documentació tan importany. No obstant això, si Montagu tenia present l'incident del Catalina, també comptava que els alemanys ja havien perdut un cop d'intel·ligència. Però també era necessari implicar al despistat, car s'havien d'assegurar que el cos i la cartera amb els document serien trobats junts. La solució va ser que Martin portaria la cartera amb una cadena per sobre de l'abric, per donar la impressió de què volia estar còmode durant el vol, però alhora tenint la cartera sempre amb ell, indicant un oficial de confiança, si bé de vegades podia ser despistat.

Mentre que la identitat estava sent creada per Montagu i pel seu equip, els documents també estaven sent creats, car necessitaven enredar als alemanys conforme la invasió tindria lloc a qualsevol lloc a prop de Sicília. Així, el guió per atacar Sardenya primer per crear una plataforma des d'on envair el sud de França, per ser seguit per un segon avanç contra Grècia a través dels Balcans. Els plans serien suggerits a una carta personal del Tinent General sir Archibald Nye, segon de l'Estat Major Imperial General dirigida al General Alexander, el comandant britànic al nord d'Àfrica. Es revelaria la manera en què es portarien a terme totes dues operacions: Alexander atacaria Sardenya i Còrsega, mentre que el General Wilson es dirigiria cap a Grècia (operació batejada amb el nom d'"Operació Husky", el nom real de la invasió de Sicília). A més, en un cop mestre de psicologia, la carta comentava sobre els plans de diversió que s'estaven portant a terme per convèncer als alemanys que anaven a envair Sicília. Així es donava la impressió de què lluitarien amb una força suficientment gran per portar a terme dues operacions separades que tenien lloc lluny de l'objectiu fixat, causant així la dispersió de forces de l'Eix.

Per donar èmfasis a la naturalesa de la carta, així com per establir les qualificacions del Major Martin perquè viatgés al nord d'Àfrica, Montagu també va incloure una altra carta, aquesta de Lord Lluís Mountbatten, el Cap d'Operacions Combinades, a l'Almirall sir Andrew Cunningham, comandant en cap de la Mediterrània. A la carta, Mountbatten citava al Major Martin com a un expert en operacions amfíbies i emfatisava en el fet que els britànics no havien de fer palès el seu enuig per la pràctica americana d'atorgar un Cor Porpra per cada ferida de combat; més important era el fet que Mountbatten també li deia a Cunningham que Martin portava una carta massa important com per ser enviada a través dels conductes oficials, i d'aquí venia la necessitat del viatge. La carta també assenyalava Sardenya com a objectiu de la invasió.

Execució[modifica | modifica el codi]

El Major Martin, conservat en gel sec i vestit amb el seu uniforme dels Marines Reials, va ser situat a un contenidor estanc segellat, i Cholmondeley i Montagu van llogar un cotxe per portar-lo fins a Holy Loch, a Escòcia, per embarcar-lo al submarí britànic HMS Seraph. Montagu ho havia arranjat amb l'Almirall Barry, l'oficial comandant dels submarins. Barry suggerí que fos el Seraph, que estava disponible. Això va ser una sort, car tant el seu comandant, el Tinent Norman L.A. (Bill) Jewell) i la seva tripulació ja tenien experiència amb operacions especials.

El 19 d'abril de 1943, el Seraph salpà direcció a un punt situat a una milla al sud de la costa de Huelva. Es trià aquest lloc doncs se sabia que si bé Espanya oficialment era neutral, de fet simpatitzava amb les Potències de l'Eix i estava plena d'agents de l'Abwehr. Se sabia que hi havia un agent alemany amb seu a Huelva amb uns excel·lents contactes amb els oficials espanyols.

A les 04:30 del 30 d'abril, el Tinent Jewell ordenà que la tripulació pugés el contenidor a la coberta del submarí (abans els havia dit que s'anava a desplegar un sistema meteorològic d'alt secret i que havien de romandre sota coberta). Va reunir als seus oficials, explicant-los els detalls de la missió i fent-los prometre que guardarien el secret. Després, van obrir el contenidor, van posar una armilla salvavides al Major Martin i li van lligar el maletí amb els documents. Abans de llançar el cadàver al mar perquè el corrent l'arrossegués fins a terra, van resar el Salm 39 (Sl 39). Tot seguit, Jewell envià un missatge al Comitè dels 20: "MINCEMEAT completed" (Carn Picada completat).

El cos va ser descobert a les 09:30 per un pescador local, José Antonio Rey Maria, a la platja de la "Mata Negra", a Punta Umbría, que el va dur a port i va informar a les autoritats espanyoles. Aquestes van avisar a l'Abwehr local, el cap de la qual era Adolf Clauss, fill del cònsol alemany i que operava sota la cobertura de tècnic agrícola.

S'han empassat tota la carn picada ("Mincemeat swallowed whole")[modifica | modifica el codi]

Tres dies després, el Comitè rebia un telegrama de l'Agregat Naval amb la notícia del descobriment del cadàver. Després de lliurar-lo al vicecònsol britànic F.K. Hazeldene, el Major Martin va ser enterrat a Huelva el 4 de maig amb tots els honors militars.

El vicecònsol acordà amb el patòleg Eduardo del Torno redactar un informe post-mortem. Allà informà que l'home encara estava viu quan va caure a l'aigua i que no tenia cops, que havia mort ofegat i que portava a l'aigua entre 3 i 5 dies (no es va fer una autòpsia més completa perquè el patòleg cregué que Martin era catòlic, car portava una cadena amb un crucifix de plata al coll i una medalla de Sant Cristòfor a la cartera.

Mentrestant, Montagu decidí incloure el nom del Major Martin a la llista de baixes britàniques que es publicaria al Times al mes següent, sabedor que els alemanys la llegirien per confirmar la mort de Martin. De manera casual, el mateix dia també es publicaren els noms de 2 altres oficials que havien mort quan el seu avió s'estavellà al mar, en ruta cap a Gibraltar, la qual cosa donava encara més credibilitat a la història del Major Martin. Per reforçar l'engany, s'enviaren tot de missatges urgents entre l'Almirallat i l'Adjunt Naval on se sol·licitava el retorn al preu que fos dels documents trobats amb el cadàver, car es tractava de material secret, i procurant que les autoritats espanyoles no se n'adonessin de la seva importància, tot xifrat en una clau de baix nivell. Els papers van ser retornats el 13 de maig, assegurant que no faltava res.

Però els alemanys eren conscients del descobriment, i l'agent local de l'Abwehr, tot i que amb certes dificultats, va poder obtenir els documents. Els sobres van ser oberts amb molta cura i les cartes van ser fotografiades. Llavors van ser tornades als britànics per les autoritats espanyoles, mentre que les fotografies eren enviades urgentment a Berlín, on van ser avaluades per la intel·ligència alemanya.

Quan el cadàver del Major Martin va ser retornat i la documentació examinada, els britànics van poder confirmar que aquesta havia estat llegida i reensobrada amb molta cura. La confirmació posterior, realitzada una interceptació d'ULTRA va fer que se li enviés un telegrama a Winston Churchill, que es trobava de visita als Estats Units dient: S'han empassat tota la carn picada ("Mincemeat swallowed whole").

Els alemanys es van empassar l'engany. Tota la cura amb la que Montagu i el seu equip havien posat per crear la identitat de Martin va donar dividends. De resultes, Hitler quedà tan convençut de la veracitat d'aquells documents que discrepà amb Mussolini que Sicília era el punt d'invasió més probable, insistint en el fet que qualsevol incursió contra l'illa hauria de ser contemplada només com una diversió. A més, Hitler ordenà que tant Sardenya com Còrsega fossin reforçades, i envià al Mariscal Rommel a Atenes per formar un Grup d'Exèrcits. Fins i tot es retiraren bucs patrullers (com minadors i dragamines) de Sicília, es van enviar a d'altres llocs. Però la decisió més crítica va ser retirar dues divisions panzer a Grècia provinents del Front Oriental, tot just quan els alemanys s'estaven preparant per enfrontar-se als alemanys al sortent de Kursk, si bé aquest efecte al Front Oriental aparentment no figurava entre els objectius previstos pels creadors britànics del pla, preocupats com estaven amb la seva pròpia part de la guerra.

L'Operació Husky s'inicià el 9 de juliol, amb els Aliats envaint Sicília. Durant dues setmanes més, els alemanys encara creien que només era una diversió, mentre que l'atac principal seria a Sardenya i Grècia. Per tant, la conquesta de Sicília va trobar una resistència relativament feble, i es va completar el 9 d'agost. A més, la caiguda de Palerm a mitjans de juliol provocà un cop d'estat dins del Gran Consell del Partit Feixista, que apartà a Mussolini del poder el 27 de juliol.

Impacte en operacions posteriors[modifica | modifica el codi]

L'èxit de l'Operació Carn Picada tingué l'efecte afegit de que, posteriorment, els alemanys van menysprear troballes de documentació autèntica. Entre els casos trobem:

  • Dos dies després dels desembarcaments del Dia-D, els alemanys van descobrir una llanxa de desembarcament abandonada, varada a l'estuari del Vere a Normandia, que contenia documents d'alt secret detallant els futurs objectius militars a la regió. Hitler, creient que era una diversió similar a l'Operació Carn Picada, no va fer cas a la documentació, perquè estava convençut (per altres operacions de diversió) que la invasió principal vindria a través del Pas de Calais.
  • Durant l'Operació Horta, la invasió d'Holanda al setembre de 1944, un oficial d'estat major britànic s'oblidà en un planador de transport un dossier complet de l'operació amb mapes i gràfics per a la fase paracaigudista de la invasió, que se suposava que mai no s'hauria d'haver portat amb les tropes d'invasió. El dossier va caure en mans alemanyes, però els alemanys, convençuts de què es tractava d'un altre intent de diversió de la mena de l'Operació Carn Picada, van desplegar les seves tropes al contrari de la informació que tenien al davant. Aquest fet apareix al llibre de Cornelius Ryan Un pont massa llunyà i a la seva adaptació cinematogràfica.

Qui va ser el Major Martin?[modifica | modifica el codi]

La tomba del "Major Martin" a Huelva.

L'home conegut com a Major Martin descansa al Cementiri de Huelva. Quan Carn Picada esdevingué una llegenda, l'interrogant persistia: quina era la identitat de l'home conegut com a Major William Martin?

No va ser fins al 1996 quan un historiador aficionat anomenat Roger Morgan afirmà que "Martin" era un vagabund gal·lès alcohòlic, anomenat Glyndwr Michael, que va morir de resultes d'una ingesta de matarrates.

Ewen Montagu va ser condecorat amb l'Orde de l'Imperi Britànic per la seva part a l'Operació Carn Picada.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]