Porto
|
|||||
| Localització | |||||
| Municipi de Portugal | |||||
| Estat • Regió • Subregió • Districte |
Portugal Nord Gran Porto Porto |
||||
| Superfície | 41,3 km² | ||||
| Població (2009[1]) • Densitat |
210.558 hab. 5.098,26 hab/km² |
||||
| Coordenades | 41° 09′ N, 08° 38′ O / 41.150,-8.633Coord.: 41° 09′ N, 08° 38′ O / 41.150,-8.633 | ||||
| Organització Nuclis |
15 |
||||
| Codi postal | 4049 |
||||
| Festa municipal | 24 de juny | ||||
| Patró | patró major: Sant Joan |
||||
| Web | |||||
Porto és una ciutat i un municipi portuguès, situat al districte de Porto, a la regió del Nord i a la subregió del Gran Porto. L'any 2001 tenia 263.131 habitants i 1.551.0950 a l'àrea metropolitana. Es troba al nord del país, a la riba del Douro, quan desguassa a l'oceà Atlàntic. Els seus habitants són portuencs.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Probablement és d'origen preromà. Els romans l'anomenaven Cale o Portus Cale i d'aquí se'n derivà el nom Portugal, que designaria tot el país. Formà part de l'estat dels sueus (411-585) i del dels visigots (585-711). El 716 fou presa pels àrabs, que en foren expulsats per Alfons I d'Astúries.
Amb el creixement de la petita vila es desenvolupà una senyoria feudal, que passat el temps es féu dir Portugal. El comtat de Portugal anava des del Miño fins al Douro. Alfons VI de Castella atorgà aquest comtat a la seva filla natural Teresa casada amb Enric de Borgonya. Llur fill, Alfons Henriques, fou el primer sobirà portuguès. S'independitzà amb el país (1139) i aviat es destacà per la puixança del seu comerç marítim.
S'oposà sempre a l'imperialisme castellà i el 1765 s'alçà contra el monopoli britànic dels vins del Douro. Al segle XIX fou un gran centre liberal.
Economia [modifica]
El desenvolupament de la ciutat s'ha beneficiat del seu emplaçament favorable a la vora dreta del Douro, tocant a la desembocadura. Les dificultats de la navegació pel riu van provocar la creació de l'avantport artificial de Leixões, al nord-oest, absorbint els nuclis de Leça da Palmeira, São Mamede de Infesta i Aguas Santas i enllaçant també el nucli primitiu de la ciutat amb la vora esquerra del riu per mitjà de dos ponts.
Centre d'una comarca famosa pels seus vins, molt exportats, és també centre industrial, amb indústries tèxtils (cotó, llana, seda), del cuir, de la ceràmica, de conserves, foneries i fabricació de pneumàtics.
Llocs d'interès [modifica]
El centre històric ha estat declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO; a la ciutat destaquen:
- Església i Torre dels Clergues, realitzada per Nicolau Nasoni, amb una torre que ha esdevingut l'emblema de la ciutat,
- Catedral, romànica, amb claustre gòtic i afegits barrocs
- Església de Sant Francesc, gòtica, amb decoració barroca
- Museu d'art Contemporani de la Fundació Serralves, amb el nou edifici projectat per Álvaro Siza,
- Casa da Música, obra de Rem Kolhaas,
- Església de Sant Martí de Cedofeita, romànica,
- Església de Sant Ildefons de Porto,
- Església de Santa Clara, gòtica amb decoració barroca
- Església de la Misericòrdia, barroca
- Estació de São Bento,
- Pont de Maria Pia, construït entre 1876 i 1877 per Gustave Eiffel,
- Pont de Lluís I, que uneix Porto a Vila Nova de Gaia, construït per Théophile Seyrig,
- Palácio da Bolsa,
- Café Majestic (Rua Santa Catarina),
- Ribeira,
- Palácio de Cristal,
- Castelo do Queijo,
- Factoria Anglesa,
- Capella dels Sastres (Capela dos Alfaiates)
- Praça da Liberdade i Avenida dos Aliados.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Porto |
Referències [modifica]
| Precedit per:
|
Capital Europea de la Cultura 2001 |
Succeït per: |
|
|||||||
| Açò és un esborrany sobre Portugal. Amplieu-lo! (citant les fonts) |