Oppià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Oppià (Oppianus, Οππιανός) fou el nom d'un o de dos escriptors grecs del qual o dels quals es conserven dos poemes hexàmetres, un sobre la pesca ( ̔Αλιευτικά, Halieutica) i un sobre la cacera (Κυνηγετικά, Cynegetica), i s'esmenta també una narració en prosa sobre falcons (Ιξευτικά, Ixeutica).

El primer Oppià (Oppianus, Οππιανός), que podria ser distingit com Oppià de Còricos, fou un escriptor grec nascut probablement a Cilícia, ja que en una biografia es diu que podria ser de Còricos o Anazarbe i Suides indica la primera d'aquestes ciutats. El mateix Oppià diu Αθιέων δὲ πρώτα περίφρονα πεύθεο θήρην, Οἵην ἡμετέρης ἐρικυδέος ἐντύνονται Πάτρης ἐνναετη̂ρες ὑπὲρ Σαρπηδόνος ἄκρης, ̔́Οσσοι θ̓ ̔Ερμείαο πόλιν, ναυσίκλυτον ἄστν Κωρύκιον, ναίουσι καὶ ἀμφιρύτην ̓Ελεου̂σαν que tendeix a confirmar aquest punt. El seu pare fou desterrat a Malta i Oppià el va acompanyar i no va tornar fins després del 169. Va presentar l'obra a l'emperador i va tornar a Cilícia on va morir vers el 180 quan tenia uns trenta anys.

Va escriure l'obra "Halieutica" ( ̔Αλιευτικά) . Ateneu diu que va viure una mica abans del seu temps (això el situaria al segle II, contradient l'anterior escrit), cosa que confirmen Eusebi de Cesarea, i Sincel·le (aquest darrer el situa a l'any 171 o 173; Suides diu que va viure en temps de Marc Antoní que podria ser Marc Aureli (161-180) al que hauria dedicat l'Halièutica que s'hauria escrit vers el 177. L'obra està formada per 3500 línies hexàmetres i dividida en 5 llibres, dos sobre història natural dels peixos i tres sobre l'art de la pesca; junt amb bona informació zoològica s'hi inclouen algunes faules. Aquesta obra és considerada superior a la Cynegetica.

El segon Oppià (Oppianus, Οππιανός), que podira ser anomenat Oppià d'Apamea, hauria nascut a Apamea (també anomenada Pel·la) i seria l'autor de la "Cynegetica" (Κυνηγετικά). El seu lloc d'origen ell mateix el confirma quan parla del riu Orontes: Αὐτὸς δ' ἐν μεσάτοισιν ἐπαιγίζων πεδίοισιν, Αἰὲν ἀεζόμενοσω καὶ τείχεος ἐγγὺς όδεύων, Χέρσον ὁμου̂ καὶ νη̂σον, ἐμὴν πόλιν, ὕδατι χεύων i després quan parla del temple de Memnó prop d'Apamea: ̓Αλλὰ τὰ μὲν κατὰ κόσμον ἀείσομεν εὐρέα κάλλη, Πάτρης ἡμετέρης ἐρατῃ̂ Πιμπληί̈δι μολπῃ̂. La seva obra estaria dedicada a Caracal·la i consisteix en 2100 línies hexàmetres dividides en quatre llibres (potser un cinquè es va perdre). El seu coneixement de zoologia és adequat al seu temps, i l'escrit té menys faules.

No se sap a quin dels dos, si realment foren dos, es referix la vida d'Oppià, en grec, escrita per un anònim, ni quin dels dos en el seu cas fou l'autor de la Ixeutica.

Referències[modifica | modifica el codi]