Orà
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
 |
|||
 |
|||
| Província | Orà | ||
| Superfície | km² | ||
| Altitud | n/d | ||
| Població (1998) • Densitat |
897.700 hab. | ||
| Coordenades | (i) | ||
| Zona horària | +0 | ||
Orà (francès Oran, del berber Wahran, «dels dos lleons») és una ciutat del nord-oest d'Algèria, situada a la costa de la mar Mediterrània. Té una població que s'apropa als 700.000 habitants, la qual cosa la converteix en la segona ciutat del país. És alhora la capital de la wilaya (província) d'Orà.
Orà fou fundada per comerciants arabs al segle X.
Durant l'administració francesa hi havia en el seu departament una forta proporció de catalanoparlants (sobretot rossellonesos, valencians, i menorquins) que practicaren la seva llengua, anomenada patuet, a més del francès i del castellà, fins a la independència, al 1962. Fins el 1939 estigué agermanada amb Elx (País Valencià).
Actualment és un port comercial situat al centre d'una important zona industrial. És seu universitària.
Orà és una de les portes d'Algèria. Està especialment ben comunicada amb la ciutat d'Alacant, per via marítima (transbordadors diaris a l'estiu) i per via aèria.
La ciutat s'ha degradat molt des de la independència. Actualment és una ciutat força degradada, plena de contaminació, marginalitat, brutícia i amb edificis centenaris precolonials descuidats que amenacen ruïna.
[edita] Història
Orà fou fundada al segle X per comerciants musulmans andalusís com a centre d'intercanvi entre el nord d'Àfrica i Al-Àndalus.
A finals del segle XIII, la ciutat va rebre un gran nombre de jueus mallorquins després de la presa de l'illa de Mallorca pels reis de la Corona d'Aragó, els quals van contribuir a la prosperitat de la població, convertida en el port de Tlemecén.
Després de l'obertura de les rutes comercials portugueses a l'Atlàntic (que feien innecessària la travessa del desert del Sàhara) i la caiguda del regne de Granada, a la Península Ibèrica, Orà va començar a declinar, convertint-se en cau de corsaris.
El 1509 va ser conquerida per tropes espanyoles sota el comandament del Cardenal Cisneros i de Pedro Navarro, convertint-se en possessió espanyola fins 1708, caient aquest any en mans dels turcs.
Entre 1708 i 1732, la ciutat formaria part del Imperi Otomà, essent reconquerida per una expedició espanyola capitanejada per José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar.
La nova etapa de sobirania espanyola duraria fins 1791. La pirateria i la negativa dels habitants de la zona a comerciar amb Europa va determinar la ràpida pèrdua d'importància de l'enclavament, que va ser venut als otomans pel Rei Carles IV. La sobirania turca duraria fins 1831, data en què s'inicia la colonització francesa.
[edita] Curiositats
- A Orà hi ha una plaça de toros. Actualment està en desús
- Els oranesos mengen coques, uns embotits similars a la sobrassada i reivindiquen la invenció de la paella, al·legant que deriva de la baiya àrab, un plat que elaboren amb arròs i fruits del mar.
[edita] Bibliografia
- E. Cruck (1959). Oran et les témoins de son passé, Heintz Frères (francès)
- P. Ruff. La domination espagnole à Oran, 1554-1558, Editions Bouchène (francès)
- Albert Camus. La peste se déroule à Oran (francès)
- Yann Arthus-Bertrand (2005). L'Algérie vue du ciel (francès)
- Pierre Jean-Rémy. Algérie, bords de Seine (francès)
- Norbert Régina La femme immobile (francès)
- Joan-Daniel Bezsonoff. Les lletres d'amor no serveixen de res (català)
  |
Aquest article és un esborrany sobre Algèria. Podeu ajudar-nos ampliant-lo a partir de fonts fiables. |
