Oratori de Jesús

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Oratori de Jesús
OrJM.jpg
Emblema de la congregació (els noms de Jesús i Maria dins la corona d'espines)
Congregació de l'Oratori de Jesús i Maria;
avui: Oratori de Nostre Senyor Jesucrist i Maria Immaculada
Nom oficial llatí Congregatio Oratorii Iesu et Mariae
Altres noms Oratori de França, Oratori de Jesús i Maria Immaculada, Oratori de Maria Immaculada
Lema Entre qui peut, sort qui veut (entra qui pot, en surt qui vol)
Tipus Societat de vida apostòlica
Objectius principals Santificació dels sacerdots, educació dels sacerdots i dels joves
Fundació 11 de novembre de 1611, Hôtel du Petit-Bourbon (París), al lloc on després hi haurà Val-de-Grâce per Pierre de Bérulle
Aprovat per Pau V, en 10 de maig de 1613
Regla Per P. de Bérulle
Constitucions 1640, per Charles de Condren i François Bourgoing
Supressió 1792, restaurat en 1852
Primera fundació Hôtel du Petit-Bourbon, 1611
Fundacions destacades St. Honoré (París), Dieppe (1614, primer col·legi), Lió (1616), Brussel·les, Lieja
Fundacions a terres de parla catalana No n'hi ha hagut mai
Persones destacades Nicolas Malebranche, Charles René Reyneau, Jean-Baptiste Massillon, sant Joan Eudes, Joseph Fouché, Pasquier Quesnel, Alphonse Gratry
Lloc web http://www.oratoire.org

L'Oratori de Jesús i Maria Immaculada de França (en llatí Congregatio Oratorii Iesu et Mariae i en francès Oratoire de Jésus et Marie Immaculée) és una societat de vida apostòlica catòlica formada per sacerdots i laïcs que viuen en comunitat, sense vots religiosos.

Història[modifica | modifica el codi]

Inspirat per la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri que havia fundat Felip Neri a Roma, va ser fundat a París l'11 de novembre de 1611 pel cardenal Pierre de Bérulle (15751629). Amb la congregació, Bérulle volia crear, en un moment on molts sacerdots no tenien vocació i només pensaven en els beneficis econòmics de la carrera eclesiàstica, "una societat de preveres, sense obligació de vots, on es tendirà a la perfecció sacerdotal amb totes les forces, per a exercir-ne totes les funcions i formar en la pietat aquells que hi aspiren".

Els oratorians de França van ser aprovats per Pau V el 1613. Durant els segles XVII i XVIII van tenir una gran expansió a França, on van dedicar-se a l'ensenyament, essent rivals, en aquest camp, dels jesuites. Suprimits per les autoritats revolucionàries en 1792, van ser restaurats en 1852 per Alphonse Gratry (1805-1872) i Pierre Pététot (1801-1888). Des de llavors es dediquen principalment a la direcció de col·legis i seminaris. El nou oratori, per a diferenciar-se de l'antic, s'anomenà Oratori de la Immaculada Concepció i en 1864, un decret papal el reconeixia definitivament amb el nom d'Oratori de Jesucrist Nostre Senyor i de Maria Inmmaculada.

Al final de 2005 tenia 55 membres (53 d'ells sacerdots) i 8 cases.[1]

Entre els seus membres poden anomenar-se: Charles de Condren, Jacques Joseph Duguet, Nicolas Malebranche, Richard Simon, Jean-Baptiste Massillon, Joseph Fouché, Pasquier Quesnel, Alphonse Gratry i Lucien Laberthonnière.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Estadístiques de l'Annuario Pontificio per l'anno 2007, Città del Vaticano, 2007, p. 1510

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]