Orba

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Orba
Escut d'Orba
(En detall)
Localització

Localització d'Orba respecte del País Valencià Localització d'Orba respecte de la Marina Alta


Municipi de la Marina Alta
Carrer engalanat per festes
Carrer engalanat per festes
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Marina Alta
Manc. de S.S. de la Marina Alta
Dénia
Gentilici Orber, Orbera
Predom. ling. Valencià i Castella
Superfície 17,72 km²
Altitud 154 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
2.570 hab.
145,03 hab/km²
Coordenades 38° 46′ 48″ N, 0° 03′ 52″ O / 38.78000°N,0.06444°O / 38.78000; -0.06444Coord.: 38° 46′ 48″ N, 0° 03′ 52″ O / 38.78000°N,0.06444°O / 38.78000; -0.06444
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
6 PPCV, 3 Compromís i 2 PSCV-PSOE
Francisco Vicente Villar Agud (PPCV)
Codi territorial 03097
Web

Orba és un poble interior de la comarca de la Marina Alta al País Valencià. Conté en el seu terme municipal Orbeta, una xicoteta població vinculada i dependent. A més a més, s'hi han anat consolidant al llarg de les darreres dècades diverses urbanitzacions, com l'Aspre, el Capsó, la Plana o la Palmeria entre altres, alçades al voltant del poble. Actualment compta amb més de 2604 habitants.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El poble es troba situat en una vall longitudinal que recorre el riu Girona, la Rectoria de la Marina Alta. La zona septentrional del terme municipal és plana caracteritzada pels terrenys d'al·luvió del Girona i el Trullens, mentre que al sud es troben les muntanyes del Migdia, la Solana i el Seguili.

La seua extensió és de 17'79 km² i queda limitada per les poblacions de Tormos,Sagra i Pego al nord, la Vall de Laguar i Murla al sud, Benidoleig i Alcalalí a l'est, i la Vall d'Ebo a l'oest.

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Orba compta amb unes bones comunicacions, amb l'autopista del mediterrani, que dista d'uns 8 minuts en cotxe, uns 8 km, així com línia d'autobús, amb els principals centres de la Marina Alta.

Història[modifica | modifica el codi]

Orba (de l'àrab Ur-Obia el significat del qual és "lloc on brolla l'aigua des de la muntanya") és un poble amb un passat morisc important que podem percebre encara avui a través de la seua artesania de fang o de l'estructura agrària. Un nucli amb una clara situació estratègica, comunica l'interior de la Marina Alta amb Pego i els pobles de la Rectoria amb la Vall de Laguar.

Malgrat que el seu origen prehistòric siga molt probablement el d'un assentament iber, la seua història segueix amb un altre poble d'origen barbaresc del grup dels Masmuda - la tribu d'Auraba, provinent del nord d'Àfrica - que s'assentà en aquestes terres arran de la invasió àrab al segle VIII. Durant l'Època Musulmana es consolidà com una important població amb una economia creixent basada en l'agricultura i en la transformació artesanal dels seus productes.

A mitjans del segle XIII, el rei Jaume I el Conqueridor (Montpeller 1208 - València 1276), rei d'Aragó i de Mallorca, Comte de Barcelona i d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276), va arrebatar aquestes terres valencianes al cabdill Al-Azraq "el d'ulls blaus" i les vinculà a la Corona d'Aragó.

Orba fou inclosa a la baronia de Pego i poc després cedida a l'infant Pere de Ribagorça, fill de Jaume II el Just. També passà a mans d'Hug de Cardona, Vidal de Vilanova i, més tard, l'any 1476, fou venuda als comtes d'Oliva. Mitjançant entroncaments familiars, els ducs de Gandia, vinculats amb els Borja i, finalment, els ducs d'Osuna, reteniren també el poble en el seu poder.

En 1609, Orba tan sols comptava amb 70 cases. Després de l'expulsió dels moriscos promulgat per Felip III de Castella, que trobà en aquestes terres la seua última resistència, el poble quedà completament deshabitat. Després de repetides instàncies sobre la necessitat de repoblar, el 9 de juliol de 1611 se signaren els capítols de la Carta de Població. Veïns de Pego i Murla s'encarregaren de la primera repoblació, mentre que la segona fou per part de gent provinent de Mallorca.

A mitjans del segle XIX i després de llargs litigis, Orba fou desvinculada del Senyoriu de Gandia. Va desenvolupar a finals del segle XIX, el cultiu de la morera, però en entrar en declivi aquest sector, comença l'emigració de molta població orbera, cap a colònies franceses o la mateixa França o Alemanya en busca de treball, no fou ja entrat en la dècada dels 60 amb l'auge del sector turístic i l'aparició i consolidació de la indústria de marroquineria, que la població d'Orba augmentà, ben entrada la dècada dels 80, la pròspera indústria de marroquineria orbera, entra en crisi, feu que molts treballadors d'aquestes perderen la seua feina, o molts es dedicaren al sector de la construcció, sector el qual en la gran majoria s'ha dedicat el poble d'Orba a finals del segle XX i principi del segle XXI.

Economia[modifica | modifica el codi]

La població d'Orba compta en empreses dedicades a l'exportació de productes asiàtics, com La Bolata o empreses dedicades al sector de la marroquineria com Torrens o Toypa. Al mateix temps posseeix dos dels magatzems de materials més grans de la Marina Alta, Marorba i Dasi, així com ferreteries, assessories, asseguradores, sucursals bancàries, tallers de cotxes, notaria i molts locals de restauració.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Compta amb una població de 2.630 habitants (INE 2010).

Evolució demogràfica d'Orba[2]
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2010
Población 1.178 1.098 1.460 1.362 1.328 1.352 1.205 1.144 1.458 1.533 1.659 2.361 2.503 2.630

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Fernando Llopis Morell UCD
1983 - 1987 Felix Aranda Sendra PSOE
1987 - 1991 Ángel Pérez Zaragoza PSOE
1991 - 1995 Juan Salvador Caravaca Pons BLOC
1995 - 1999 Angel Pérez Zaragoza PSOE
1999 - 2003 Manuel Jesús Aranda Llorca
Melchor Mut Caravaca
BLOC
PP
2003 - 2007 Francisco Vicente Villar Agud PP
2007 - 2011 Francisco Vicente Villar Agud PP
Des del 2011 Francisco Vicente Villar Agud PP

Serveis municipals[modifica | modifica el codi]

  • Centre Metge. Inaugurat en l'any 2005, dona servici a la població d'Orba, així con altres localitats dels voltants, està situat a la nova avinguda de l'Alter, compta amb servici d'urgències 24 hores.
  • Casal Jove. S'hi troba dalt de la nova escola de música, compta amb totes les comoditats, jocs de taula, videojocs, etc. Fou inaugurat a principis de 2011.
  • Escola de Musica. Si una cosa Orba pot estar orgullosa és de la seua activitat musical, i un paper important ho ha tingut el Musical, la població orbera compta amb grup de rondalla, coral, banda juvenil i com no la seua estimada i centenària agrupació musical, coneguda com la Unió Musical Orbense dirigida pel director Miguel Torrens Escrivá, compositor entre altres obres de l'himne d'Orba. L'escola d'Orba podem dir que és una de les millors de la nostra comarca.
  • Poliesportiu. Compta amb unes instal·lacions totalment modernitzades, pista de pàdel, tennis, frontó, futbol sala, trinquet, camp de futbol i piscina. Orba també gaudeix de un bon grau de salut esportiva, amb les escoles esportives Orberes, que engloba les modalitats de futbol sala masculí i femení, i voleibol, per un altre costa el club de pilota i el club de Futbol, coneguts com els rogets, degut al color de la camisa, el Ràpid d'Orba, que milita en segona regional, i que té una de les aficions més fidels de tota la categoria.
  • Llar de la tercera edat. Edifici, situat en canonge sendra, totalment renovat i ampliat, i que compta amb diferents espais per a les persones majors de població orbera, amb un total de 3 plantes, és el lloc de reunió també de persones de la 3a edat d'altres localitats, que manquen d'aquest servei.
  • Futur centre d'associacions. S'ubicarà en l'actual quarter de la guàrdia civil, i serà lloc de reunió per les nombroses associacions culturals i juvenils, que donen vida a la cultura i oci del poble d'Orba.
  • Col·legi Hispanitat. Ubicat en l'avinguda del port, compta amb classes d'infantil, fins a l'ESO, els menuts de la població acudixen a la guarderia del municipi, Bolquerets.
  • Casa de cultura. Es troba ubicada en les antigues escoles, compta amb una biblioteca, en la planta superior, així amb un saló d'actes amb capacitat per a 200 persones, on es realitzen els actes més importants culturals orbers.

Monuments i llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Església de la Nativitat del Senyor.
  • El Castellet. És una fortalesa cristiana en ruïnes, construïda a finals del segle XIII, sobre la muntanya que rep el mateix nom.
  • Casa Senyoria (XVI). Construïda en l'últim terç del segle XVI pels Comtes d'Oliva, fou pensada originàriament per a residència dels Batlles i amb el temps, passà al servei dels arrendadors dels drets dominicals. La conformaren fins al primer terç del segle XIX diverses estances, graners, estables, almàssera i fins i tot presó, els vestigis del qual encara podrem observar. S'ubicà, a més a més, la primera posada per a vianants que va establir el Duc de Gandia l'any 1770.
  • Barranc de Fontilles. Aquest lloc es troba al peu del Castellet i del Cavall Verd on es va construir un dic per tal de recarregar els aqüífers i, posteriorment, s'hi han fet una sèrie d'actuacions per crear l'àrea recreativa.
  • Església parroquial (XIX). Suposadament edificada sobre el solar de l'antiga mesquita, fou lleugerament reformada a mitjans del segle XIX, encara que l'aspecte que presenta actualment es deu més aviat a les obres de restauració i ampliació que es dugueren a terme l'any 1917, quan el pintor Carlos Ruano Llopis, natural d'Orba, decorà el seu interior. De planta basilical amb tres naus i una sola porta, l'edifici presenta dues capelles entre contraforts a cada costat de la porta principal i diversos altars que es manifesten per les dues parets laterals fins a arribar al presbiteri de planta rectangular, diferent de la gran majoria d'esglésies valencianes, on s'alça l'Altar Major. El sostre, una volta de canó lluïda, presenta diverses llunetes amb xicotets finestrals de colors. Cal destacar el frontó de l'Altar Major que, amb el títol de La Profecia d'Abraham, va aconseguir salvar-se en 1936.
  • Torre campanar (XIX). Construït a mitjans del segle XIX, és de base quadrada i combina els carreus de pedra calcària dels cantons amb la tosca groguenca del cos més alt. La forma constructiva és molt semblant a la que presentava el primitiu projecte de la presa del Pantà d'Ísbert de 1876, redactat per en Toribio Iscar Sáez i possiblement autor de la torre. Tres campanes alberga l'últim cos que, per ordre d'antiguitat es fan dir Sant Tomàs de Vilanova la més grossa, de 729 kg i col·locada l'any 1917, Nativitat del Senyor la menuda, de 198 kg i col·locada en 1941, i la mitjana, regalada a la parròquia l'any 1978 per en Àngel Martínez Domènech, de 422 kg.
  • Creu floral. Realitzada pel picapedrer Lorenzo Torrens Reig, es posà en 1902 substituint a la primera i més antiga, de fusta, que s'alçava en l'entrada nord del poble. Fou destruïda l'any 1936, però pogué ser reconstruïda més tard per Pedro Llopis Torrent amb les mateixes pedres llevat del braç superior que havia quedat seriosament danyada.
  • Font de dalt (1925). També coneguda amb el nom de Font d'Orbeta, fou construïda l'any 1893, però no va ser fins a 1925 quan s'optà per cobrir-la front les inclemències meteorològiques.
  • Font de baix (1904). Construïda en 1904, cal destacar el treball de tall de la pedra realitzat per Lorenzo Torrens Reig, d'una composició que intenta imitar l'estil gòtic.

Llocs d'esbarjo[modifica | modifica el codi]

Si una cosa ha caracteritzat i li ha faltat Orba, són zones de ajardinament, que en la darrera dècada, han anat millorant sensiblement, les zones verdes del municipi. Aquestes s'han anat fent al llarg del nucli urba del municipi d'Orba.

  • Parc de l'ermita. Es troba al costat de l'ermita, és el lloc de reunió i esplai per als xiquets d'Orbeta, compta amb zones verdes i un parc infantil.
  • Passeig de la creu. Ubicat al final de l'avinguda d'Amèriques, gira entorn la creu floral, compta amb bancs i una zona de parc infantil.
  • Parc de Sant Francesc. S'ubica en l'antiga casa de la senyoreta, amb una superfície de quasi 2000 m2, compta amb parc infantil, pista de mini-futbet, o escenari on desenvolupar activitats culturals, en la seva part inferior compta amb un aparcament subterrani.
  • Zona recreativa de la piscina. Ubicada en el poliesportiu municipal, compta amb zona de barbacoa, així com parc infantil, és una zona típica per anar a dinar el diumenge, per a molta gent del municipi d'Orba.
  • Parc del centre mèdic. Aquest es troba al final de l'avinguda de l'Alter, molt freqüentat degut a la seva proximitat, tant a la població d'Orbeta, com al centre mèdic i la llar del jubilat.

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Festes Patronals a la Mare de Déu dels Desemparats. Quatre dies de celebració, de divendres a dilluns, que tenen lloc el segon cap de setmana de maig de cada any. Processons, l'ofrena de flors, balls, carrosses i castells de focs d'artifici és el que ens trobarem, i des de 2003, la presentació dels festers queda avançada a la setmana d'abans. Les festes engloben actes tan emotius com la processó del diumenge en honor a la Mare de Déu dels Desemparats, l'ofrena de flors o la jornada lúdica de les carrosses.
  • Sant Crist de l'Agonia. Més comunament conegudes per les Festes d'Orbeta, se celebren el segon cap de setmana de juliol i són famoses per la barra dels quintos que reuneix a molta gent dels voltants i el sopar popular de diumenge a la nit.
  • Festes Populars. També conegudes com les Festes dels bous, tenen lloc l'últim divendres de juliol fins al primer dissabte d'agost, amb el Dia de les Paelles (les colles fan paelles a la plaça), el Dia dels Majors (la comissió de festes organitza algun àpat per a la gent més gran), el Dia dels Xiquets (es munten atraccions a la plaça per als xiquets), el Dia dels Quintos (totes les colles de la mateixa edat s'ajunten per anar a dinar) amb la seua Nit de Rock i, a més a més, balls i bous tant de nit com de dia. La festa i la burrera queden assegurades! Hi han sigut declarades per la UNESCO Be d'interès cultural immaterial.

Excursions i senderisme[modifica | modifica el codi]

  • Ruta Font Centella. A peu i en alguns trams en bicicleta de muntanya, amb una durada de 5-6 hores i una dificultat mitjana. El recorregut és d'uns 14 km, aproximadament, i cal tenir present que és una ruta dura en estiu. Els punts més interessant són:

- Carrer de Baix. En l'antiga i més important entrada al poble, ja que des d'ella partien els camins que portaven direcció al Marquesat de Dénia i Comtat d'Oliva.

- Pont d'Orba. Projectat amb la carretera Pego - Benidorm de 1887, fou construït en 1904.

- Polvorí. Construcció singular de planta circular i volum cilíndric cobert amb volta semiesfèrica, estava pensada per evitar arestes pronunciades. La seua finalitat era guardar explosius per a les diferents construccions del segle passat.

- Toll Blau. Ubicat en el fascinant paratge d'Isbert, al llit del Riu Girona. S'excavà un forat en forma d'estanc, provocat per les aigües que es precipiten des de la Vall de Laguar a través de la Font d'Isbert, la qual sol estar activa durant tot l'any. Conta la llegenda de l'Engolidor que existia un forat que es tragava tot aquell que intentava trobar el fons del Toll Blau, nom que prové del color que les pedres precioses que existien en el seu interior.

  • Ruta Castellet d'Orba. A peu i en alguns trams en bicicleta de muntanya, la seua durada és de 2-3 hores amb una dificultat baixa-mitjana. El recorregut és de 6 km aproximadament i els punts d'interés són:

- Font de la Xopena. El seu nom fa referència al munt de xops que creixen en el barranc de l'Alberca. Hi ha el registre de la seua existència en el segle XV. Passejada interessant el quart dia de Pasqua per menjar-se la típica mona.

- Camí Vell de Murla. Se situa entre el Castellet i el Tossal del Port, però va caure en desús.

- Castellet d'Orba. Es tracta de l'element més emblemàtic del poble. La pujada al Castellet és una miqueta costosa, però les vistes des de la muntanya s'ho valen i molt.

Personatges rellevants[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orba Modifica l'enllaç a Wikidata