Orde Livonià
| Orde Livonià | |
|---|---|
 |
|
| Germans de la Casa de Santa Maria dels Teutons de Jerusalem per Livònia | |
| Nom oficial llatí | Fratres de Domo Sanctae Mariae Theutonicorum Jerusalemitana per Livoniam |
| Altres noms | Orde de Livònia |
| Tipus | Militar |
| Objectius principals | Lluita contra els infidels (els pagans de Livònia i del voltant del Golf de Riga) i la seva conversió |
| Fundació | 1237, com a branca autònom de l'Orde Teutònic, Livònia (actual Estònia) per Hermann Balk |
| Regla | Basada en la dels templers, sobre les regles benedictina i augustiniana |
| Supressió | 1561 |
| Branques i reformes | Formada pels cavallers dels Germans Livonians de l'Espasa |
| Fundacions destacades | Cēsis, Sigulda, Aizkraukle, Reval |
| Fundacions a terres de parla catalana | No n'hi ha hagut mai |
L' Orde Livonià o Orde de Livònia fou el nom de la branca de Livònia de l'Orde Teutònic, formada pels membres del desaparegut orde militar dels Germans Livonians de l'Espasa, que s'havien integrat al Teutònic; l'orde formà part de la Confederació de Livònia fins que desaparegué en 1561.
Història [modifica]
Després de ser derrotat pels samogitians en 1236 a la Batalla de Saule, les restes de l'orde dels Germans Livonians de l'Espasa es van incorporar a l'Orde Teutònic en 1237, adquirint la denominació d'Orde de Livònia o Orde Livonià. La seva cronologia es descriu en la crònica de Balthasar Russow (Chronica der Provinz Lyfflandt).
Hermann Balk, un dels cavallers, s'encarregà de reorganitzar els seus companys, uns seixanta, dintre l'Orde Teutònic, donant a la branca una personalitat autònoma, i essent-ne el primer mestre general. Entre 1237 i 1290, els cavallers de l'Orde de Livònia conqueriren tot Curlàndia, Livònia i Zemgale, però els seus intents d'envair la República de Nóvgorod no van tenir èxit i el seu exèrcit fou derrotat a la Batalla de Rakvere en 1268. En 1346, l'orde va adquirir el Ducat d'Estònia al rei Valdemar IV de Dinamarca.
L'Orde Teutònic va entrar en decadència després de la seva derrota a la Batalla de Grunwald de 1410 i la secularització dels seus territoris prussians per Albert de Brandenburg al 1525, però l'Orde de Livònia aconseguí mantenir una existència independent. La derrota de l'Orde de Livònia durant la Batalla de Pabaiskas (1 de setembre de 1435, va costar la vida de mestre i diversos cavallers d'alt rang.
Durant la Guerra de Livònia, l'Orde de Livònia va patir una derrota decisiva a mans de les tropes del Gran Ducat de Moscou durant la Batalla d'Ergeme de 1560. L'orde va sol·licitar llavors la protecció de Segimon II August rei de Polònia i Gran Duc de Lituània. En 1561, l'últim mestre de l'Orde de Livònia, Gotthard Kettler, va secularitzar i dissoldre l'orde i es convertí al luteranisme.
A la part sud dels seus territoris es va crear el Ducat de Curlàndia i Zemgale; la major part de les terres restants van ser capturades pel Gran Ducat de Lituània, i el nord d'Estònia va ésser conquerit per Dinamarca i Suècia.
Vegeu també [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orde Livonià |
