Orde de Calatrava

De Viquipèdia

Orde militar-religiosa fundada a Castella, en el segle XII, per l'Abat Don Raimundo de Fitero, amb l'objectiu inicial de protegir la vila de Qal'at Rabah, castellanitzat com Calatrava (prop de l'actual Ciudad Real). Pertany a la família dels ordes cistercencs.

El seu origen es deu a un gest heroic. Calatrava havia estat arrabassada als àrabs per Alfons VII de Castella el 1147. Donada la importància estratègica del lloc com a baluard avançat de Toledo davant els moros, el rei va voler assegurar la seva defensa lliurant-la a l'Orde del Temple, ja que per aquelles dates no existien els exèrcits regulars, ni era fàcil poblar les zones de frontera. Uns anys més tard, davant l'embranzida islàmica, el Temple va donar l'empresa per perduda, i va retornar la fortalesa al rei Sanç III de Castella. Aquest rei va reunir als seus notables i va oferir Calatrava a qui es fes càrrec de la seva defensa. Entre la sorpresa i les bromes dels nobles, Ramon de Fitero, abat del monestir cistercenc de Fitero, assessorat pel monjo Diego Velázquez, que havia estat prèviament guerrer, va acceptar el repte. AL no oferir-se més alternatives, el rei va complir la seva paraula, lliurant Calatrava als monjos de Fitero. Ells, per la seva banda, van formar en poc temps un exèrcit de més de 20.000 monjos-soldat, unint, als quals havia aconseguit organitzar Diego Velázquez en les proximitats de Calatrava, els quals havia reclutat D. Raimundo en el Regne d'Aragó. Davant tal multitud, els àrabs van declinar entrar en batalla, retirant-se cap al sud. A poc a poc, els monjos que van romandre en Calatrava es van deslligar de l'Orde del Císter, fundant el seu propi Orde militar, derivat en el religiós del propi Císter, però inspirat en els aspectes militars i estratègics del Temple.

El primer Maestre de l'Orde va ser don García que va obtenir del Císter i del Pontificat la primera regla. Aquesta regla, modelada sobre els costums cistercencs per a germans laics, va imposar sobre els cavallers, a més de les obligacions dels tres vots religiosos (obediència, castedat i pobresa), les de guardar silenci en el dormitori, refetor (menjador) i oratori; dejunar quatre dies a la setmana, dormir amb la seva armadura, i dur, com única vestimenta, l'hàbit blanc cistercenc amb la creu morada (després vermella) "flordelisada": una creu grega amb flors de lis en les puntes.

Des de la seva fundació fins a principis del segle XIII va sofrir una sèrie d'alts i baixos. Després de la derrota cristiana en la Batalla d'Alarcos (1195) fins i tot va haver d'evacuar les seves possessions i refugiar-se a Toledo. Va arribar el seu fiançament definitiu després de la Batalla de Las Navas de Tolosa (1212), quan va fixar la seva seu en la nova fortalesa de Calatrava la Nova (1218) construïda per presoners musulmans en la seva major part. Des de llavors i fins al final de la Reconquesta va gaudir d'un gran poder polític i militar, rivalitzant en més d'una ocasió amb el dels reis, atès que l'Orde de Calatrava no els obeïa a ells, sinó al Maestre, i en últim terme al Papa.

Ferran el Catòlic va assolir ser triat Maestre de l'Orde en 1477 per una butlla papal, i a partir d'ell tots els reis d'Espanya van revalidar el títol.

Sota el comanament dels successius monarques, i amb la reconquesta de la península finalitzada, gradualment van anar desapareixent tant l'esperit militar com el religiós. Amb el temps, la seva única raó d'existir eren la generació d'ingressos procedents dels seus grans dominis, i la conservació de les seves relíquies. Confiscats els béns de l'Orde per disposició de Josep I Bonaparte el 1808, van ser restituïts en 1814 per Fernando VII, per a acabar definitivament secularitzats en 1838.

[edita] Dignitats

Les altes dignitats de l'Orde van anar apareixent amb l'esdevenir dels anys, essent confirmades en els estatuts definitius (1467). Per ordre de jerarquia, eren les set següents:

Maestre

Autoritat suprema de l'Orde. Atorgava les encomanes. Conferia hàbits i priorats. Administrava justícia a totes les persones pertanyents a l'Orde, vassalls inclosos. El càrrec era electiu i vitalici.

Comendadores Mayores de Castella i Aragó

Primeres autoritats, després del maestre, en les encomanes dels seus respectius regnes.

Clavero

La seva missió era guardar i defensar el castell i convent major de l'Orde, és a dir, la seva seu de Calatrava la Nueva.

Prior

Encarregat de la cura espiritual dels cavallers. Representava a l'abat de Marimond.

Sacristán

Encarregat de la custòdia de les relíquies de l'Orde, gots sagrats i ornaments.

Obrero Mayor

Supervisor de les obres i edificacions.

[edita] Llocs i monuments relacionats amb l'Orde de Calatrava

Situats en la província de Ciudad Real (Espanya):

Castell de Calatrava la Vella (Carrión de Calatrava). Seu de l'Orde durant el segle XII.

Castell de Salvatierra (Calzada de Calatrava). Seu de transició, durant els primers anys del segle XIII.

Sacro-Convent Castell de Calatrava la Nueva (Aldea del Rey). Seu definitiva a partir de 1218.

Palau de Clavería (Aldea del Rey). Residència del Clavero de l'Orde des de mitjans del segle XVI.

Almagro. Principal ciutat de l'Orde.

Campo de Calatrava. Comarca en la qual es troben els llocs principals de l'Orde (Calatrava la Nueva, Almagro, etc).

Miguelturra, una de les localitats favorites de l'Orde i motiu de confrontació principal amb la veïna Villareal (després Ciudad Real), única ciutat depenent directament del rei de Castella en la zona.

Situat en la província de Terol (Espanya):

Castell dels Calatravos (Alcanyís). Testimoni de la important presència de l'Orde en el Sota Aragó. Segle XII.