Orde de Monreal
 Creu de Monreal, emblema de l'orde | |
| Tipus | Militar |
|---|---|
| Nom oficial | Orden Militar de San Salvador de Monreal |
| Altres noms | Des de 1136, Militia Christi Caesaraugustana |
| Objectiu | Lluita contra els musulmans, defensa del territori fronterer, obertura d'una ruta marítima a Terra Santa |
| Fundació | 1124, Monreal del Campo (Regne d'Aragó, avui província de Terol) per Alfons el Bataller |
| Aprovat per | No va arribar a tenir aprovació oficial de la Santa Seu, |
| Regla | la de l'Orde del Cister |
| Constitucions | Confirmades el 4 d'octubre de 1136 |
| Patrons | Sant Salvador |
| Supressió | En 1136 absorbeix la Confraria de Belchite; en 1143 s'integra a l'Orde del Temple |
| Branques i reformes | En 1136 passa a formar la Militia Caesaraugustana |
| Primera fundació | Monreal del Campo |
| Fundacions destacades | Des de 1136, castell de Belchite |
| Fundacions a terres de parla catalana | No n'hi hagué |
| Persones destacades | Lope Sánchez |
L'Orden de Sant Salvador de Monreal fou un orde militar o militia Christi creada per Alfons I d'Aragó en 1124 a Monreal del Campo, per lluitar contra els musulmans a la frontera d'Aragó i obrir una ruta marítima cap a Terra Santa. En 1136 s'uneix a la Confraria de Belchite i forma la Militia Caesaraugustana, i en 1143 s'integra a l'Orde del Temple, desapareixent definitivament.
Història[modifica]
Fundada per Alfons el Bataller, només dos anys després de la Confraria de Belchite, amb característiques similars a les dels ordes fundats llavors a Terra Santa. L'objectiu era doble: lluitar contra els musulmans a les fronteres d'Aragó, i obrir un camí cap a la costa i assegurar una ruta marítima per anar a Terra Santa.
Els privilegis dels membres eren similars als dels de la Confraria de Belchite. La seu fou la nova població, fundada en 1124, de Monreal (província de Terol).
En 1136, arran de la derrota de Fraga i la mort del rei fundador, Alfons VII de Lleó uneix l'orde amb la de Belchite, donant el castell de Belchite a l'orde de Monreal: des de llavors les escasses mencions a l'orde la designen com a o Militia Caesaraugustana (orde militar saragossana).
Finalment, la Militia Christi Caesaugustana, per acord de Ramon Berenguer IV de Barcelona, senyor d'Aragó, a la Concòrdia de Girona de 27 de novembre de 1143, s'integrà a l'Orde del Temple; la integració fou ratificada amb una butlla d'Eugeni III el 30 de març de 1150.
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- AYALA, Carlos. Las órdenes militares hispánicas en la Edad Media (siglos XII-XV). Madrid: Marcial Pons Historia, 2007. ISBN 978-84-96467-49-1.
- CRESPO VICENTE, Pascual, «La Militia Christi de Monreal y el origen de las órdenes militares en España», Xiloca: revista del Centro de Estudios del Jiloca, n.º 35, 2007, págs. 203-230. ISSN 0214-1175.]
- LACARRA Y DE MIGUEL, José María, Alfonso el Batallador, Zaragoza, Guara, 1978. ISBN 84-85303-05-9.
- LEMA PUEYO, José Ángel, Alfonso I el Batallador, rey de Aragón y Pamplona (1104-1134), Gijón, Trea, 2008. págs. 171 y ss. ISBN 978-84-9704-399-1.
- UBIETO ARTETA, Antonio, Historia de Aragón, vol. 1. La formación territorial., Zaragoza, Anubar, 1981, págs. 164 y ss. ISBN 84-7013-181-8.
- —-. «Documentos para el estudio de las Órdenes Militares en España», Xiloca: revista del Centro de Estudios del Jiloca, nº. 34, 2006, págs. 185-214. ISSN 0214-1175.