Orde de Monte Oliveto

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Olivetans
MonteOlivetoStemma.jpg
Escut de la congregació de Monte Oliveto (amb la muntanya, la creu i dues branques d'olivera)
Congregació de Santa Maria del Monte Oliveto
Nom oficial llatí Congregatio Sanctae Mariae Montis Oliveti
Sigles O.S.B. Oliv.
Altres noms Orde de Monte Oliveto, Congregació Benedictina Olivetana
Hàbit túnica, escapulari i caputxa blancs
Tipus Monàstic
Objectius principals Aplicació de la regla benedictina amb rigor
Fundació 1313, Monte Oliveto (Asciano, Toscana) per Sant Bernat Tolomei, Patrizio Patrizi i Ambrogio Piccolomini
Aprovat per Guido Tarlati, bisbe d'Arezzo (Climent VI en donà l'aprovació en 21 de gener de 1344), en 16 de març de 1319
Regla Regla de Sant Benet (s. VI)
Patrons Sant Benet de Núrsia
Branques i reformes És reforma dels benedictins; Oblates de Santa Francesca Romana (1425)
Primera fundació Abadia de Monte Oliveto Maggiore (Chiusure, Toscana), 1319
Fundacions destacades Florència, San Gemignano, Nàpols, Notre Dame du Bec (Normandia), Heiligkreuz bei Cham (Suïssa)
Fundacions a terres de parla catalana No n'hi ha
Persones destacades Santa Francesca Romana, Bernardo degli Uberti, Sant Pere Igni, F. E. Hugford

Els Olivetans són els religiosos que pertanyen a l'actual Congregació Benedictina de Santa Maria di Monte Oliveto, anomenada abans Orde de Monte Oliveto.

Història[modifica | modifica el codi]

Els nobles de Siena sant Bernat Tolomei (1272-1348), Patrizio Patrizi i Ambrogio Piccolomini van retirar-se a un lloc apartat, el Deserto di Accona (a uns trenta km de Siena), per a dur-hi vida eremítica i instituir "una escola del servei diví".

Posteriorment, i a petició del bisbe d'Arezzo, van fundar al mateix lloc un monestir, l'Abadia de Monte Oliveto Maggiore, fundada el 6 de març de 1319, que seguiria la Regla de Sant Benet, intentant tornar-ne al rigor original, i seria la casa mare del nou orde. En poc temps, van sorgir nous monestirs de la congregació arreu d'Itàlia: al segle XV, el nombre de monjos va passar de 900, en 53 monestirs, durant el segle XVI van fundar-s'hi 30 monestirs més, i durant el XVII, deu més, sempre a Itàlia.

Fins a mitjan segle XVII, la Congregació Olivetana va tenir un gran impuls i va arribar a comptar amb uns mil membres; després va decaure. Va començar a renéixer en 1876, amb la fundació del monestir de Settignano, prop de Florència.

Actualitat[modifica | modifica el codi]

Avui, la congregació té monestirs a Itàlia, França, Anglaterra, Brasil, Guatemala, Estats Units, Israel i Corea del Sud.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]