Orde de Monte Oliveto
| Olivetans | |
|---|---|
| Escut de la congregació de Monte Oliveto (amb la muntanya, la creu i dues branques d'olivera) | |
| Congregació de Santa Maria del Monte Oliveto | |
| Nom oficial llatí | Congregatio Sanctae Mariae Montis Oliveti |
| Sigles | O.S.B. Oliv. |
| Altres noms | Orde de Monte Oliveto, Congregació Benedictina Olivetana |
| Hàbit | túnica, escapulari i caputxa blancs |
| Tipus | Monàstic |
| Objectius principals | Aplicació de la regla benedictina amb rigor |
| Fundació | 1313, Monte Oliveto (Asciano, Toscana) per Sant Bernat Tolomei, Patrizio Patrizi i Ambrogio Piccolomini |
| Aprovat per | Guido Tarlati, bisbe d'Arezzo (Climent VI en donà l'aprovació en 21 de gener de 1344), en 16 de març de 1319 |
| Regla | Regla de Sant Benet (s. VI) |
| Patrons | Sant Benet de Núrsia |
| Branques i reformes | És reforma dels benedictins; Oblates de Santa Francesca Romana (1425) |
| Primera fundació | Abadia de Monte Oliveto Maggiore (Chiusure, Toscana), 1319 |
| Fundacions destacades | Florència, San Gemignano, Nàpols, Notre Dame du Bec (Normandia), Heiligkreuz bei Cham (Suïssa) |
| Fundacions a terres de parla catalana | No n'hi ha |
| Persones destacades | Santa Francesca Romana, Bernardo degli Uberti, Sant Pere Igni, F. E. Hugford |
Els Olivetans són els religiosos que pertanyen a l'actual Congregació Benedictina de Santa Maria di Monte Oliveto, anomenada abans Orde de Monte Oliveto.
Taula de continguts |
Història[modifica]
Els nobles de Siena sant Bernat Tolomei (1272-1348), Patrizio Patrizi i Ambrogio Piccolomini van retirar-se a un lloc apartat, el Deserto di Accona (a uns trenta km de Siena), per a dur-hi vida eremítica i instituir "una escola del servei diví".
Posteriorment, i a petició del bisbe d'Arezzo, van fundar al mateix lloc un monestir, l'Abadia de Monte Oliveto Maggiore, fundada el 6 de març de 1319, que seguiria la Regla de Sant Benet, intentant tornar-ne al rigor original, i seria la casa mare del nou orde. En poc temps, van sorgir nous monestirs de la congregació arreu d'Itàlia: al segle XV, el nombre de monjos va passar de 900, en 53 monestirs, durant el segle XVI van fundar-s'hi 30 monestirs més, i durant el XVII, deu més, sempre a Itàlia.
Fins a mitjan segle XVII, la Congregació Olivetana va tenir un gran impuls i va arribar a comptar amb uns mil membres; després va decaure. Va començar a renéixer en 1876, amb la fundació del monestir de Settignano, prop de Florència.
-
Escena de la vida de Sant Benet, per Luca Signorelli, a Santa Maria de Monte Oliveto; els hàbits són els de la congregació
Actualitat[modifica]
Avui, la congregació té monestirs a Itàlia, França, Anglaterra, Brasil, Guatemala, Estats Units, Israel i Corea del Sud.