Orde de Sang

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Insígnia de l'Orde

L'Orde de Sang (en alemany: Blutorden) era una de les principals condecoracions del Partit nazi alemany. Va ser instituïda el 15 de març del 1934 per Adolf Hitler, i era atorgada a tots aquells que van participar en el Putsch de Munic del 9 de novembre del 1923 que s'havien afiliat al NSDAP o a una de les seves formacions al gener de 1932 (i amb un servei continuat), i, des de maig de 1938 per:


  • passar temps a la presó per activitats nazis abans de 1933
  • ser condemnat a mort commutada a cadena perpètua per activitats nazis abans de 1933
  • ser seriosament ferit en servei al Partit abans de 1933 (bàsicament a les lluites al carrer)
  • d'altres, a discreció d’Adolf Hitler.

El seu nom oficial era Condecoració del 9 de novembre de 1923 (del Putsch de Munic), i era una de les condecoracions més prestigioses del Tercer Reich: un galó instantàniament recognoscible atorgava un estatus especial dins del Reich, garantint privilegis especials al posseïdor allà on anés. Hitler només la lluïa a la celebració anual del Putsch.

El 9 de novembre de 1933, en la celebració de la presentació de les primeres insignies d'or del Partit i 10è aniversari del Putsch de Munich, Hitler anuncià la seva intenció de crear una medalla commemorativa per recompensar la participació en el Putsch de la cervesaria.

Totes les medalles eren numerades. Amb les primeres condecoracions, el número depenia més de la data de l'aplicació de la condecoració que no pas la veterania o les accions del receptor. Així, mentre que Himmler, Dietrich, Graf i Hess tenien números molt baixos (3, 10, 21 i 29), altres participants notables del Putsch tenien números molt més alts: Schaub el 296, Schreck el 349, Maurice el 495 o Jakob Grimminger el 714. Hitler tenia l’1.

Va ser atorgada 3.800 vegades, 1.500 d'elles pel Putch. La van rebre 2 dones, la Germana Pia (Eleonore Baur, que va atendre ferits durant el Putsch) de Múnich i Katharina Grünewald (que morí a l'atemptat contra Hitler de 1939), ambdues a títol pòstum. De fet, 436 condecotacions van ser atorgades a títol pòstum; sent el darrer el SS-Obergruppenführer Reinhard Heydrich.

Després de la reforma del 38 es van obrir les portes a molts veterans dels NSDAP, entre ells a Martin Bormann, que es creu que va instigar per modificar els estatuts perquè ambicionava tenir aquesta condecoració (havia estat a la presó entre 1924-25 per complicitat amb l'assassinat de Walter Kadow, que havia traït al màrtir del Rühr Schlageter) La seva distribució estava molt controlada per la "Oficina del 9 de novembre", dirigida per Christian Weber (nº.84), que vigilava pel benestar dels membres de la Vella Guardia i organitzava les reunions anuals.

També coneguda com a Ehrenzeichen vom 9. November 1923.

Si un receptor de la condecoració abandonava el NSDAP, aquesta havia de ser tornada.

Disseny[modifica | modifica el codi]

El seu disseny era medalla de plata. A l'anvers apareix una àliga en vol amb una corona de fulles de roure a les potes. Hi apareix la inscripció 9.NOV – MÜNCHEN 1923-33. Al revers apareix una esvàstica sobre el monument del Feldherrnhalle, la llegenda UND IHR HABT DOCH GESIEGT (I amb tot ho heu conquerit) i a sota el número de medalla.

A diferència de les altres, el galó es lluïa a la butxaca dreta de la guerrera de l'uniforme en forma de roseta. El propi galó ja portava un trau per poder-la penjar del botó de la butxaca.