Orde del Toisó d'Or

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Felip III de Borgonya fundador de l'orde, pintat per Rogier van der Weyden

L'Orde del Toisó d'Or és un orde civil i de cavalleria fundat l'any 1429. pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya, per celebrar el seu matrimoni [1] amb la princesa portuguesa Isabel d'Avis, filla del rei de Portugal Joan I, a la ciutat de Bruges. Va ser creat seguint el model de l'Orde de la Garrotera anglès, del qual Felip havia estat elegit membre en 1422, però dedicat a Sant Andreu (Felip havia rebutjat l'elecció per a no ofendre el rei de França).

Igual que el seu model anglès, l'orde estava en origen restringit a un nombre limitat de cavallers, primer 24 però incrementat a 30 en 1433 i a 51 en 1516. Els membres de l'orde no podien ser «heretges» i per tant va esdevenir una distinció exclusivament catòlica durant la Reforma. La insígnia consisteix en un collaret de baules entrellaçades de pedrenyals o pedres centellejants inflamades de foc amb esmalt blau i raigs de vermell rematant amb un xai i el toisó tot d'or esmaltat. Existeixen dues versions sobre el significat del velló, una al·ludeix al mite de Jàson i el velló d'or, mentre que l'altra veu l'origen en el relat bíblic de Gedeó i el be que va oferir a Déu en sacrifici i acció de gràcies per la victòria aconseguida contra els madianites. Les baules i pedres de foc al·ludeixen a la divisa que el mateix duc portava sempre en les seves armes, que era una baula amb la seva pedra foguera i un epígraf que deia: «Davant ferit quam Flamma micet» («Fereix abans que es vegi la flama »).

La butlla de confirmació de l'Orde i d'aprovació de les seves constitucions i ordenances la va donar el papa Eugeni IV el 7 de setembre de 1433, sent les dignitats de l'Orde quatre: el canceller, el tresorer, el rei d'armes i el secretari. El gran mestratge corresponia al rei d'Espanya per butlles dels pontífexs Gregori XIII, de 1574, i de Climent VIII, de 1600. Això va ser així perquè en casar l'hereva de la corona borgonyona, Maria, amb el arxiduc Maximilià I d'Àustria, l'orde va quedar vinculat a la Casa d'Àustria, i posteriorment, als Àustries espanyols.

Història[modifica | modifica el codi]

El fundador fou el duc de Borgonya i comte de Flandes Felip III de Borgonya per celebrar el seu matrimoni amb la princesa portuguesa Isabel de Portugal, filla del Rei de Portugal Joan I de la dinastia Avís, a la vila de Bruges (encara que es va crear amb l'objecte de recordar la gran batalla que l'israelita Gedeó va guanyar als madianites per a la defensa de l'església de Déu). Va ser creat seguint el model de l'Orde de la Lligacama anglesa, de la qual Felip havia estat nomenat membre l'any 1422, però dedicat a Sant Andreu (Felip havia rebutjat l'elecció per no ofendre al rei de França, Carles VII).

Igual que el seu model anglès, l'orde estava restringit a un nombre limitat de cavallers, primer 24 però incrementat a 30 l'any 1433 i a 51 l'any 1516. Els membres de l'orde no podien ser "heretges" i per tant es va convertir en una distinció exclusivament catòlica durant la Reforma Protestant, tot i que l'elecció d'un símbol pagà com a símbol d'una orde cristiana va causar certa controvèrsia.

Insígnia de l'orde del Toisó d'Or

La insígnia consisteix en una pell de moltó d'or (recordant la llegenda del Velló d'or que Gedeó va oferir a Déu en sacrifici i acció de gràcies per la victòria aconseguida contra els madianites), suspesa en un collaret. El collaret comprèn una alternança d'encenedors (instrument d'acer en forma de B per fregar els pedrenyals, que era l'emblema de Felip el Bo) i de pedrenyals o pedres fogueres d'on emergeixen de les flames. Aquests símbols il·lustren la divisa de l'orde : Anta Ferit Quam Flamma Micet (Fereix abans que la flama brilli). Alguns pensen també que l'encenedor és estilitzat en dues B entrellaçades recordant la sobirania dels ducs sobre "les dues Borgonyes" (el ducat de Borgonya i el Comtat de Borgonya). Els cavallers de l'orde també poden portar la insígnia en un cordó vermell penjat al coll.

La butlla de confirmació de l'Orde i d'aprovació de les seves constitucions i ordenances les va donar el papa Eugeni IV el 7 de setembre de 1433 sent les dignitats de l'Orde quatre: el canceller, el tresorer, el rei d'armes i el secretari, corresponent el gran Mestrat al rei d'Espanya per butlles dels pontífexs Gregori XIII, de 1574 i de Climent VIII de 1600. En casar-se l'hereva de la casa de borgonya, Maria amb el arxiduc Maximilià I d'Habsburg, l'orde va quedar vinculada a la Casa d'Àustria, i posteriorment als Àustries espanyols.

Carles V amb la insígnia de l'orde, pintat per Bernaerd van Orley
  • 1. Felip III; Duc de Borgonya (10 gener 1430 - 15 juny 1467)
  • 2. Carles "el Temerari"; Duc de Borgonya (15 juny 1467 - 5 gener 1477)
  • 3. Maximilià I; Emperador Germànic (30 abril 1478 - 27 març 1482)
  • 4. Felip I; Rei d'Espanya, Duc de Borgonya (27 març 1482 - 25 setembre 1506)
  • 5. Carles V; Emperador Germànic, Rei d'Espanya (25 setembre 1506 - 22 octubre 1555)

Carles V va celebrar el primer capítol d'aquesta orde a Espanya a la catedral de Barcelona l'any 1520, les armes dels cavallers participants, encara es conserven a les pintures del cadirat del cor.

  • 6. Felip II; Rei d'Espanya i Portugal (22 octubre 1555 - 13 setembre 1598)
  • 7. Felip III; Rei d'Espanya i Portugal (13 setembre 1598-31 març 1621)
  • 8. Felip IV; Rei d'Espanya i Portugal (31 març 1621 - 17 setembre 1665)
  • 9. Carles II; Rei d'Espanya (17 setembre 1665 - 1 novembre 1700)

A la mort de Carles II de Castella, els dos pretendents al tron, Felip de Anjou (futur Felip V) i el arxiduc Carles d'Àustria (futur emperador Carles VI) van ostentar la dignitat de gran mestre de l'orde. Pretendents:

  • 10. Felip V; Rei d'Espanya (1 Novembre 1700 - 14 gener 1724) i (31 agost 1724 - 9 juliol 1746) legítim.
  • 10. Carles VI; Arxiduc d'Àustria (1 Novembre 1700 - 1725) Carles VI; Gran mestre de l'Orde (1725 - 20 Octubre 1740).

El 1725 un tractat entre ambdós sobirans va reconèixer a Carles VI la dignitat de gran mestre de forma vitalícia. No obstant això, a la seva mort, els emperadors del Sacre Imperi primer i els d'Àustria després van seguir ostentant el gran Maestrat de la branca austríaca de l'orde, sense atendre les protestes dels sobirans espanyols, els quals van qüestionar sempre la seva legitimitat.

El Toisó d'Or a Espanya[modifica | modifica el codi]

Casa de Borbó[modifica | modifica el codi]

  • 11. Lluís I; Rei d'Espanya (1724, 14 gener -- 31 agost).
  • 12. Ferran VI; Rei d'Espanya (9 juliol 1746 - 10 agost 1759).
  • 13. Carles III; Rei d'Espanya (10 agost 1759 - 14 desembre 1788).
  • 14. Carles IV; Rei d'Espanya (14 desembre 1788 - 19 març 1808).

Van existir certes controvèrsies sobre la seva concessió durant la Guerra del Francès. El fet que Josep I Bonaparte fóra gran mestre de l'orde i concedís el Toisó d'Or a Napoleó va causar l'empipament de l'exiliat rei de França Lluís XVIII, que va retornar la seva distinció en protesta. Al seu retorn, el rei Ferran VII va revocar totes les distincions concedides per Josep Bonaparte.

L'any 1812, la Regència espanyola va concedir el Toisó d'Or al duc de Wellington, que va ser confirmat pel rei Ferran VII al prendre el poder el 1813 després de consultar-ho amb el papa Pius VII. D'aquesta forma, el duc de Wellington va ser el primer protestant a ostentar aquesta distinció. Posteriorment, també cristians ortodoxos van rebre aquesta dignitat.

També durant les guerres carlines, els partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó van qüestionar la legitimitat d'Isabel II d'Espanya com gran mestre de l'orde i el seu dret a atorgar el Toisó d'Or.

  • Carlistes (1833 - 1936)
  • Isabelina (1833 - 1936)
  • 17. Isabel II; (29 setembre 1833 - 30 setembre 1868), Reina a l'exili (30 setembre 1868 - 29 desembre 1874).
  • 18. Alfons XII; (29 desembre 1874 - 25 Novembre 1885)
  • 19. Alfons XIII; (17 maig 1886 - 15 gener 1941) de l'Orde del Toisó espanyol i (gener 1919 - 15 gener 1941) Gran Mestre del Toisó d'Or; Rei d'Espanya (17 maig 1886 - 14 abril 1931). El 1936 hereta tots els possibles drets carlistes.
  • 20. Joan de Borbó; Gran Mestre del Toisó (15 gener 1941 - 1957), del Toisó espanyol (1957 - 14 maig 1977) i Cap de la Casa Reial Espanyola, Comte de Barcelona (15 gener 1941 - 14 maig 1977) any de la seva abdicació formal.
  • 21. Joan Carles I, Rei d'Espanya (des de 22 novembre 1975), ( Gran Mestre des de 14 maig 1977). La dignitat de gran mestre va quedar en les seves mans després de la renúncia formal a la Prefectura de la Casa Real de part del Comte de Barcelona, el seu pare, (14 maig 1977).

Actualment, només catorze persones són cavallers de l'Orde del Toisó d'Or (branca espanyola). D'aquestes, una rebé l'Orde de mans de l'infant Joan de Borbó, mentre que les tretze restants el reberen de mans del rei Joan Carles I d'Espanya. Aquests són:

Armorial de l'Orde d Toisó d'Or a Espanya[modifica | modifica el codi]

El Toisó d'Or a Àustria[modifica | modifica el codi]

  • 10. Carles VI; Emperador del Sacre Imperi (1725 - 20 octubre 1740)
  • 11. Francesc I; Emperador del Sacre Imperi i Duc de Lorena (20 octubre 1740 - 18 agost 1765), *va succeir al seu sogre Carles VI.
  • 12. Josep II, Emperador del Sacre Imperi (8. agost 1765 - 20 febrer 1790)
  • 13. Leopold II; Emperador Sacre Imperi (20 febrer 1790 - 1 març 1792)
  • 14. Francesc II; Emperador del Sacre Imperi (1 març 1792 - 6 agost 1806) i d'Àustria (6 agost *1806 - 2 març 1835)
  • 15. Ferran I; Emperador d'Àustria(2 març 1835 - 2 desembre 1848)
  • 16. Francesc Josep I; Emperador d'Àustria (fins a 1867) i d'Àustria-Hongria (2 desembre 1848 - 21 novembre 1916)
  • 17.Carles I; Emperador d'Àustria-Hongria (21 novembre 1916 - 1 abril 1922)

Després de la desaparició de l'Imperi Austrohongarés, el rei dels belgues, Albert I va reclamar que la dignitat de gran mestre i el tresor de l'orde li fossin transferits com a sobirà de les antigues terres de Borgonya. Aquesta reclamació va arribar a ser considerada seriosament durant les negociacions del Tractat de Versalles, però finalment rebutjada a causa de la intervenció del rei d'Espanya, Alfons XIII, que va prendre possessió de les propietats de l'orde en nom del destronat emperador Carles I d'Àustria-Hongria.

  • 18. Otó d'Habsburg-Lorena; Cap de la Casa Imperial (1 abril 1922 - 30 novembre 2000) El govern de la República Austríaca va reconèixer al 1957 la personalitat jurídica de l'ordre a Àustria, assignant la dignitat de gran mestre a l'arxiduc Otó, cap de l'antiga Casa Imperial.
  • 19. Arxiduc Carles d'Habsburg-Lorena "Carles II d'Àustria"; Cap de la Casa Imperial (des de 30 novembre 2000) El seu actual gran mestre és el cap de la casa imperial Carles.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]