Ordoni I d'Astúries

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estàtua a Madrid (A. Helgueros, 1750-53).

Ordoni I d'Astúries ( v 830 - Oviedo 866 ), rei d'Astúries (850-866).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Fill de Ramir I d'Astúries i la seva primera esposa, una donzella d'orígen gallec. Va haver d'impossar-se sobre les sublevacions dels bascons i va ajudar als mossàrabs sublevats contra l'autoritat de l'emir de Còrdova, acció que li va valdre la derrota a la batalla de Guazalete el 854.

Aquest fracàs el va motivar a consolidar una zona compresa entre el riu Duero i les Serralada Cantàbrica, repoblant Lleó, Astorga, Amaya i Tui. Va emmurallar aquestes ciutats, convertint-les així en la defensa del regne.

Es va aliar Garcia I de Pamplona i junts van obtenir una gran victòria contra els musulmans el 859 a la batalla de Clavijo, que comportà la pèrdua de poder dels Banu Qasi i aconseguint controlar els accessos a Navarra i les terres basques, però Muhàmmad I va reaccionar enviant una violenta expedició contra Àlaba, que fou arrasada, així com a Castella on el comte Roderic de Castella fou derrotat.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es casà amb una donzella anomenada Múnia, amb la qual va tenir:


Morí el 27 de maig de l'any 866 i fou succeït pel seu fill gran Alfons III el Magne.


Precedit per:
Ramir I
Rei d'Astúries
850866
Succeït per:
Alfons III


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ordoni I d'Astúries