Organisme
De Viquipèdia
| Nivells estructurals de la vida |
| Fermió |
| Cèl·lula
Organisme |
| Biosfera |
En biologia, un organisme, sovint associat i anomenat "ésser viu", és un conjunt d'àtoms i molècules que forma una estructura material molt organitzada i complexa, en la qual intervenen sistemes de comunicació molecular, que es relaciona amb el medi ambient amb un intercanvi de matèria i energia d'una forma ordenada i que exerceix les funcions bàsiques de la vida que són la nutrició, la relació i la reproducció, de tal manera que els organismes actuen i funcionen per si mateixos sense perdre el seu nivell estructural.
La matèria que compon els organismes està formada en un 95% per quatre àtoms que són el carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen, a partir dels quals es formen les molècules:
- Molècules orgàniques o biomolècules: àcids nucleics, les proteïnes, els glúcids i els lípids.
- Molècules inorgàniques: Aigua, Sals minerals i gases.
Aquestes molècules es repeteixen constantment dins dels éssers vius, pel que l'origen de la vida procedeix d'un antecessor comú fa molts milions d'anys sobre la Terra.
Tots els organismes estan constituïts per cèl·lules. En l'interior d'aquestes es realitzen les seqüències de reaccions químiques necessàries per a la vida.
El terme organisme prové del grec antic ὄργανον - organon "organ, instrument, estri".
La classificació científica en biologia considera als organismes com a sinònim de vida a la Terra. Basant-nos en el tipus cel·lular, els organismes es poden dividir en els grups dels procariotes i dels eucariotes. Els procariotes representen dos dominis separats, els eubacteris i els arqueobacteris. Els organismes eucariotes, amb un nucli cel·lular embolcallat per una membrana, també contenen orgànuls, com els mitocondris i (en plantes) els plastidis, generalment considerats com a derivats d'un bacteri endosimbiòtic.[1] Els fongs, els animals i les plantes són exemples de grups eucariotes.
Recentment s'ha proposat un nou clade, els neomurs, que engloba els arqueobacteris i els eucariotes. Es creu que els neomurs van evolucionar a partir d'eubacteris, més específicament a partir d'actinobacteris.[2]
Taula de continguts |
[edita] Classificació dels organismes
Els organismes es classifiquen en regnes. La classificació més estesa és la de cinc regnes amb uns dos milions d'espècies:
- Monera, són els organismes més senzills, amb cèl·lules procariotes. N'hi ha descrites unes 25.000 espècies
- Protists. Unicelul·lars, però amb nucli diferenciat. Cèl·lules eucariotes. Amb unes 150.000 espècies descrites.
- Fongs amb 100.000 espècies.
- Plantes amb unes 350.000 espècies.
- Animals el més nombrós amb 1.200.000 espècies.
[edita] Principals característiques dels organismes
La vida pot definir-se segons algunes propietats bàsiques dels éssers vius, que ens permeten diferenciar-los de la matèria inorgànica:
- Es componen de cèl·lules
- Creixen i es desenvolupen (Metabolisme)
- Regulen els seus processos metabòlics i de desenvolupament
- Presenten moviment
- Reaccionen a estímuls (Irritabilitat)
- Es reprodueixen
- Les poblacions evolucionen i s’adapten a l'ambient
- Mantenen un equilibri intern (Homeòstasi)
[edita] Els virus, un cas especial
Els virus compleixen amb tres d'aquestes característiques, però no tenen metabolisme. Tanmateix, si considerem que la característica bàsica d'un ésser viu és l'evolució biològica, també els virus podrien ser considerats éssers vius. Hi ha cert consens, tanmateix, en no considerar-ho formes vives tot i que encara hi ha qui discrepa sobre la qüestió. Com es veu tot depèn de què es considera a l'hora de definir la vida. Per a més informació veure: definicions de vida
[edita] Estructura
Tots els organismes consisteixen en unitats monomèriques anomenades cèl·lules; alguns contenen una única cèl·lula (organismes unicel·lulars) i altres contenen dues o més d'aquestes unitats (organismes pluricel·lulars). Els organismes pluricel·lulars són capaços d'especialitzar cèl·lules per a dur a terme funcions específiques, a un grup d'aquestes cèl·lules se l'anomena teixit. Hi ha quatre tipus bàsics de teixit: l'epiteli, el teixit nerviós, el teixit muscular i el teixit connectiu. Diversos tipus de teixit treballen conjuntament per a formar un òrgan per a produir una funció determinada (com el batec de la sang per part del cor o la barrera respecte l'entorn que genera la pell). Aquest patró continua a un nivell més elevat amb nombrosos òrgans funcionant com a un sistema d'òrgans per a permetre la reproducció, la digestió, etc. Molts organismes pluricel·lulars comprenen nombrosos sistemes d'òrgans que es coordinen per tal de permetre la vida.
[edita] Simetria corporal
Disposició de les estructures corporals respecte d'algun eix del cos. Es classifiquen en:
- Asimètrics: són els que no tenen una forma definida, com l'ameba.
- Radial: és presentada per organismes en forma de roda o cilindre i les seves parts corporals parteixen d'un eix o punt central. Exemple: les garotes i les estrelles de mar.
- Bilateral: la presenta la majoria dels éssers vius, és aquella en la qual en passar un eix pel centre del cos s'obtenen dues parts equivalents. Exemple: els vertebrats.
[edita] Arbre filogenètic
El següent diagrama mostra l'arbre filogenètic en regnes dels éssers vius tenint en compte les últimes dades moleculars.
,_____________ Proteobacteris alfa
,___|
| | ,__________ Proteobacteris beta
| |__|
,_____| |_________ Proteobacteris gamma
| |
| | ,____________ Proteobacteris delta
,___| |___|
| | |__________ Proteobacteries epsilon
| |
| | ,_______________ Planctomices i Chlamydiae
| |__|
| | ,_________________________ Spirochaetes
| |__|
| | ,______ Bacteroides i Flavobacteris
| |__|
| |_______ Bacteri verd del sofre
,____|
| | ,____ Bacteris Gram-positius amb G-C alt
,___| |_____|
| | |____ Bacteris Gram-positius amb G-C baix
| |
,___| |_______________________ Cianobacteris i cloroplastos
| |
,__| |__________________________ Bacteri verd no del sofre
Eubacteri | |
,______| |_______________________________________________ Thermotogales
| |
| |________________________________________________________ Aquifex
|
| ,_______ Euryarchaeota
_____| Archaea ,_______|
| ,_____________________________________| |_______ Crenarchaeota
| | |
| | |_______________ Koryarchaeota
| |
|___| ,__________________________________________________ Diplomonada
| |
| | ,_____________________________________________ Microsporidia
| | |
|___| | ,_________________________________________ Parabasalida
| | |
Eucarya | | | ,________________________________________ Mixomycota
| | | |
|___| | |_______________________________________ Eugenozoos
| |___|
| | |_________________________________________ Naegleria
| | |
| | |_________________________________________ Entamoeba
|___|
| ,_________________________________ Acrasiomycota
| |
| | ,________________________________ Rhodophyta
| | |
| | | ,__________________ Ciliada
| | | |
|_______| |_______________|_____________ Dinoflagellata
| | |
| | |_______________ Apicomplexa
| |
| | ,____________ Laberintulida
| | |
|___| |__________________ Oomycota
| |
| |________________ Xanthophyta
|_______________|
| |_______________ Chrysophyta
| |
| |________________ Phaeophyta
| |
| |_________________ Diatomea
|
| ,___________________ Plantae
| |
|_______________| ,__________ Fungi
|__________|
|_______ Animalia
?__________________________________________________________ Virus
[edita] Referències
- ↑ T.Cavalier-Smith (1987) The origin of eukaryote and archaebacterial cells, Annals of the New York Academy of Sciences 503, 17–54
- ↑ T. Cavalier-Smith (2002) The neomuran origin of archaebacteria, the negibacterial root of the universal tree and bacterial megaclassification. International Journal of Systematic and Evolutionary Microbiology 52, 7–76
