Organització Mundial de la Salut
De Viquipèdia
La Organització Mundial de la Salut (OMS) (WHO en el seu acrònim en anglès) és una agència de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) (Nacions Unides) amb seu a Ginebra (Suïssa) que actua com a autoritat coordinadora en temes de salut pública internacional; està especialitzada en gestionar les polítiques de prevenció, promoció i intervenció en salut a nivell mundial. Els 193 Estats Membres de l'OMS governen l'Organització per mitjà de l'Assemblea Mundial de la Salut. L'Assemblea està composta per representants de tots els Estats Membres de l'OMS.
L' OMS fou fundada per iniciativa del Consell Econòmic i Social de l'ONU que va impulsar la redacció dels primers estatuts de l'OMS. La constitució i primera reunió de l'OMS va tenir lloc a Ginebra, el 7 d'abril de 1948, ratificada per 26 estats membres.[1] Heretava bona part dels mandats i recursos de l'Organització de Salut que fou l'agència de la Societat de Nacions per a temes de salut.
L'any 2009 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional[2] pel seu lideratge en els assumptes sanitaris crucials, en un context mundial en transformació.
Taula de continguts |
[edita] Funció
Els principals tasques de l'Assemblea Mundial de la Salut són aprovar el programa i el pressupost de l'OMS per al següent bienni i decidir les principals qüestions relatives a les polítiques sanitàries. Tal i com estableix la seva Constitució, l'objectiu de l'OMS és que tots els pobles del món puguin gaudir del grau màxim de salut que es pugui aconseguir.[3] La Constitució de l'OMS defineix la salut com "un estat de complet benestar físic, mental i social", i no solament com l'absència d'afeccions o malalties.
En el camp de l'eradicació de malalties, la OMS duu a terme campanyes per afavorir els hàbits saludables (per exemple, en contra del consum del tabac o per potenciar el consum de verdures). També duu a terme estudis sobre els efectes de les noves tecnologies sobre la salut. Alguns treballs de la OMS generen molta controvèrsia, com succeí l'abril del 2003 amb un informe que recomanava no consumir més d'un 10% de sucre en una dieta equilibrada i que generà tot tipus de pressions de la indústria del sucre.[4]
[edita] Estructura
Els estats membres de la OMS [1] envien una delegació a l'Assemblea Mundial de la Salut que és el més alt òrgan de decisió de la OMS. L'assemblea es reuneix un cop a l'any (generalment al mes de maig) per a supervisar les polítiques financeres de l'organització, revisar i aprovar el pressupost anual proposat per la direcció. L'assemblea elegeix el director general (per períodes de 5 anys) i 32 tècnics qualificats que formen el comitè executiu (per un període de 3 anys). Les principals funcions del comitè executiu és fer efectives les decisions de l'assemblea així com mantenir-la informada i facilitar-ne la feina.
Tots els estats membres de la ONU, amb l'excepció de Liechtenstein pertanyen a la OMS. Els territoris que no són membres de la ONU poden ingressar a la OMS com a membres associats (sense dret a vot) si així ho aprova l'assemblea de la OMS. Un exemple en són les Illes Cook, un territori autònom pertanyent a Nova Zelanda i membre associat de la OMS. Aquestes entitats també poden sol·licitar l'estatus d'observadors (tenen aquest estatus especial, per exemple, el Vaticà i la OAP). Actualment Taiwan intenta obtenir l'estatus d'observador, si bé es troba amb l'oposició de la Xina que és membre de la OMS.
El treball del dia a dia és dut a terme per un secretariat, el qual ocupa uns 11.000 especialistes en salut i altres àrees de suport repartits entre la seu central, sis oficines regionals i en les delegacions a diferents països.
[edita] Oficines regionals
Àfrica; HQ: Brazzaville, Congo
Amèriques; HQ: Washington, D.C., USA
Mediterrània Oriental; HQ: Cairo, Egipte
Europa; HQ: Copenhagen, Dinamarca
Àsia Sud-Oriental; HQ: Nova Delhi, Índia
Per ser una agència especialitzada de l'ONU, les sis oficines regionals de l'OMS tenen una notable autonomia. Cada oficina regional és dirigida per un director regional (DR). És estrany que un director regional elegit no sigui confirmat. El comitè regional de l'OMS per a cada regió està format per tots els caps del servei de salut de tots els governs dels països que constitueixen la regió. A banda d'escollir el director regional, el comitè regional està també a càrrec de fixar les pautes per a la posada en pràctica de totes les polítiques sanitàries i les altres polítiques adoptades per l'Assemblea Mundial dins de la seva regió. El comitè regional també serveix com un comitè examinador del progrés de les accions de l'OMS dins de la regió.
El Director Regional és el cap de l'OMS per a la seva regió particular, i maneja o supervisa el personal sanitari i als altres experts, en les direccions regionals i en els centres especialitzats, també exerceix l'autoritat de supervisió directa, conjuntament amb el Director General de l'OMS, de tots els caps de les oficines dels països que componen la seva regió, coneguts com Representants de l'OMS.
Les sis oficines regionals són:
- Oficina Regional per a Àfrica (AFRO), amb seu a Brazzaville, República del Congo. AFRO inclou la major part de l'Àfrica sub-sahariana, a excepció d'Egipte, Sudan, Tunísia, Líbia, Marroc i Somàlia que pertanyen a EMRO.
- Oficina Regional per Europa (EURO), amb seu a Copenhaguen, Dinamarca. Inclou a tots els països europeus.
- Oficina Regional per a Àsia Sud-Oriental (Seara), amb seu a Nova Delhi, Índia. Cobreix tots els països asiàtics no servits per WPRO i EMRO, incloent Corea del Nord.
- Oficina Regional per a la Mediterrània Oriental (EMRO), amb seu al Caire, Egipte. EMRO inclou els països del nord d'Àfrica, coneguts com el Magrib, més Somàlia, que no s'inclouen en AFRO, així com tots els països de l'Orient Mitjà.
- Oficina Regional per al Pacífic Occidental (WPRO), amb seu a Manila, Filipines. WPRO cobreix tots els països asiàtics no servits per Seara i EMRO, i tots els països d'Oceania. Inclou a Corea del Sud.
- Oficina Regional per les Amèriques (AMRO), amb seu a Washington DC, EUA. Més coneguda com l'Organització Panamericana de la Salut (OPS) essent aquest l'organisme internacional sanitari més antic del món.
[edita] Directors generals de la OMS
| Nom [5] | Nacionalitat | Durada en el càrrec |
|---|---|---|
| Brock Chisholm | Canadà | 1948 – 1953 |
| Marcolino Gomes Candau | Brasil | 1953 – 1973 |
| Halfdan T. Mahler | Dinamarca | 1973 – 1988 |
| Hiroshi Nakajima | Japó | 1988 – 1998 |
| Gro Harlem Brundtland | Noruega | 1998 – 2003 |
| Jong-Wook Lee | Corea del Sud | 2003 – 2006 |
| Anders Nordström | Suècia | 2006 |
| Margaret Chan | Hong Kong | 4 de gener del 2007 – actualitat |
[edita] Finançament i col·laboracions
Com a agència de les Nacions Unides, la OMS es finança mitjançant les contribucions dels estats membres a la ONU. En els últims anys la OMS ha desenvolupat nombrosos programes de cooperació amb ONGs, la indústria farmacèutica i fundacions de tipus privat com la Bill and Melinda Gates Foundation o la Rockefeller Foundation. Actualment, aproximadament la meitat del pressupost de la OMS és finançat per fundacions privades i la indústria farmacèutica.
[edita] Referències
- ↑ «Chronicle of the World Health Organization, April 1948» (PDF) 54. World Health Organization. [Consulta: 18-07-2007].
- ↑ (castellà) Fundació Príncep d'Astúries - Acta del Jurat
- ↑ «Constitution of the World Health Organization» (PDF). World Health Organization. [Consulta: 18-07-2007]. HI ha una versió en (
PDF) a «Constitution of the World Health Organization» (PDF). World Health Organization. [Consulta: 11-02-2008]. (anglès) - ↑ Guardian.co.uk
- ↑ (anglès) Directors generals de la OMS
[edita] Enllaços externs
- Organització Mundial de la Salut (anglès) (castellà) (francès)
