Organització dels nacionalistes ucraïnesos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Emblema de l'OUN

L'Organització dels nacionalistes ucraïnesos o OUN (ucraïnès: Органiзацiя Украïнських Нацiоналiстiв transliterat Orhanizatsiya Ukrayins'kykh Nationalistiv o ОУН) és un partit polític ucraïnès creat en 1929 a Viena per Ievhén Konovàlets. En certa manera, aquesta aquesta organització és successora de lOrganització militar ucraïnesa (UVO).

El 1940, l'Organització dels nacionalistes ucraïnesos s'escindeix en dos, la de Stepan Bandera (OUN-B o Oun-R per la paraula revolució) i la d'Andrí Melnik (OUN-M), més moderada.

L'octubre de 1942, es crea la branca armada de l'exèrcit de l'OUN, l'UPA (l'Exèrcit Insurgent Ucraïnès d'Andrí Melnik com a tal és creat a la primavera del 1943). De les dos, l'OUN-B i l'UPA de Stepan Bandera va ser de lluny la més important i acabà absorbint la segona en juliol-agost del 1943.

En el transcurs de la seva existència, l'OUN adquirí una gran influència a les diferents capes de la societat. El seu principal èxit residia en la seva capacitat per assegurar la persecució de la lluita per la independència ucraïnesa.

Context : naixement del nacionalisme ucraïnès[modifica | modifica el codi]

La causa independentista ucraïnesa va conèixer dues fases en la seva història contemporània. La primera fou encarnada pels moviments socialistes (i en una menor mesura liberals) moderats i democràtics que van aparèixer al final del segle XIX i van perdurar fins als anys vint. Són aquests moviments que van donar a llum i van dirigir la República Popular d'Ucraïna. La segona fase és encarnada pels moviments nacionalistes que en el transcurs del temps i dels revessos van passar d'una concepció política radical cap a un model més moderat i democràtic.

El nacionalisme, en el sentit ideològic del terme, és a dir el nacionalisme integral, apareix a Ucraïna a partir dels anys vint. Va néixer de la frustració, sobretot entre certs responsables militars ucraïnesos en la imatge de Ievhén Konovàlets, de la desaparició de la República Popular d'Ucraïna.

Els membres de l'OUN, en la seva recerca de les causes del fracàs de la lluita per la independència ucraïnesa (1917-1920) van ser convençuts que les masses havien buscat un estat independent però que havien estat decebudes i frustrades per la manca de lideratge governamental. La crítica d'aquesta mancança augmentà en un rebuig sistemàtic dels principis democràtics i socialistes que va ser la marca del moviment nacional ucraïnès al final del segle XIX i del començament del segle XX.

Les tradicions humanistes de la prerevolució de les quals n'estaven amarats els dirigents ucraïnesos, foren qualificades d'ingènues i mancades de convicció nacional. Els membres de l'organització dels nacionalistes ucraïnesos condemnaran i retrauran als partits socialistes de l'època i als seus dirigents la seva moderació i el fet de no haver sabut preservar la independència del país. Van considerar que la seva època exigia noves formes d'acció revolucionària que podrien correspondre a la crueltat i a la determinació manifestada pels enemics d'Ucraïna.

El nacionalisme integral apareix igualment com el ferment espiritual d'una jove generació protestant contra les repressions mortíferes règim soviètic i buscant un sentit de cara a l'esfondrament de la República popular ucraïnesa. Les primeres temptatives per crear organitzacions nacionalistes provenen de Galítsia i dels cercles procedents de l'emigració com el Grup nacional de la joventut ucraïnesa de Praga, la Lliga dels nacionalistes ucraïnesos i la Unió de la joventut nacionalista ucraïnesa de Lviv.

A aquestes organitzacions s'afegeix el Partit ucraïnès del treball nacional dirigit per Dmitro Dontsov, Dmitro Paliïv (Дмитро Паліїв) i Volodímir Kuzmovitx (Володимир Кузьмович). Les seves opinions sobre les inclinacions nacionalistes apareixen a la revista "Заграва" (Zahrava - "Brillantor") de 1923 a 1924. És Dmitro Dontsov, periodista, que va cristal·litzar la ideologia nacionalista ucraïnesa, després haver publicat en particular un treball molt influent titulat Nacionalisme el 1926. Entre els altres grans ideòlegs del moviment es poden citar Dmitró Iúriovitx Andriievski (Дмитро Юрійович Андрієвський), Volodímir Martinets (Володимир Мартинець), Mikola Stsiborski (Микола Сціборський) i Iulian Vassian (Юліян Вассиян). Cal destacar també el diari "Розбудова нації" (Rozbudova natsiï - "La construcció d'una nació"), òrgan ideològic del partit.

L'Organització militar ucraïnesa (UVO), que prefigura el nacionalisme integral ucraïnès, és creada el 1920 per un grup d'antics oficials dels Fusellers de la Sitx, entre els quals Ievhén Konovàlets i de l'Exèrcit ucraïnès de Galítsia. El 1929, l'UVO uneix les files de la generació ascendent dels joves nacionalistes per crear l'organització dels nacionalistes ucraïnesos (OUN), sota la direcció de Ievhén Konovàlets. Des de llavors, l'Oun va servir d'avantguarda al moviment nacionalista ucraïnès i rebé nombrosos militants.

La Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Emblema de l'OUN(B)

El 1939, després de la invasió de Polònia, l'Oun a Polònia comença una col·laboració dirigida contra la Unió Soviètica amb l'Alemanya nazi.

En 1940, l'OUN esclata i es divideix entre OUN-B de Stepan Bandera, més radical i més influent, i l'OUN-M d'Andrii Melnik.

Des del juny de 1941, vuit dies després de la invasió alemanya de la Unió Soviètica, l'OUN-B intenta proclamar un estat independent a Ucraïna, el que, malgrat l'aliança en curs, és refusat per Alemanya, la qual comença la repressió contra l'organització, en la qual mata o deté els seus dirigents. Stepan Bandera és enviat a un camp de concentració.

A començaments del 1942, l'OUN-M, que col·laborava sempre amb els nazis, és al seu torn reprimida per aquests, atès que la seva activitat nacionalista és vista com a perjudicial als projectes nazis de transformar els territoris de l'est en simples colònies alemanyes.

El 1943, l'OUN-B comença la lluita armada contra els nazis, contra els partidaris ucraïnesos prosoviètics, i si s'escau contra els seus rivals nacionalistes de l'OUN-M, que són facto obligats a unir-se o a acabar les seves activitats.

Early years of the war and activities in Central and Eastern Ukraine[modifica | modifica el codi]

After the invasion of Poland in September 1939, both factions of the OUN collaborated with the Germans and used the opportunity of the invasion to send their activists into Soviet-controlled territory. OUN-B leader Stepan Bandera held meetings with the heads of Germany's intelligence, regarding the formation of "Nachtigall" and "Roland" Battalions. On February 25, 1941 head of the Abwehr Wilhelm Franz Canaris sanctioned the creation of the "Ukrainian Legion" under German command. The unit would have had 800 persons. OUN-R expected that the unit would become the core of the future Ukrainian army. In the spring the OUN received 2.5 million marks for subversive activities against the USSR.[1][2] In the spring of 1941 the Legion was reorganized. One of the units became known as Nachtigall Battalion, a second became the Roland Battalion, a remained personnel was immediately dispatched into the Soviet Union to carry out sabotage of the Red Army's rear.[2]

Eight days after Germany's invasion of the USSR, on June 30, 1941, the OUN-B proclaimed the establishment of Ukrainian State in Lviv, with Iaroslav Stetskò as premier.

Fitxer:Sam ukr.jpg
One of the versions of the "Act of Proclamation of Ukrainian State" signed by Stepan Bandera

In response to the declaration, OUN-B leaders and associates were soon arrested and imprisoned by the Gestapo (ca.1500 persons[3]). Many OUN-B members were killed outright, or perished in jails and concentration camps. Both of Bandera's brothers were murdered at Auschwitz. On September 18, 1941 Bandera and Stetskò were sent to Sachsenhausen concentration camp in "Zellenbau Bunker". With Bandera were all the most important prisoners of the third Reich, such as the ex-prime minister of France Léon Blum and ex-chancellor of Austria, Kurt Schuschnigg. Prisoners of Zellenbau received help from the Red Cross unlike common concentration camp prisoners and were able to send and receive parcels from their relatives. Bandera also received help from the OUN-B including financial assistance. The Germans permitted the Ukrainian nationalists to leave the bunker for important meeting with OUN representatives in Fridental Castle which was 200 meters from Sachsenhausen.,[4] where they were kept until September 1944.

As a result of the German crackdown on the OUN-B, the faction controlled by Melnyk enjoyed an advantage over its rival and was able to occupy many positions in the civil administration of former Soviet Ukraine during the first months of German occupation. The first city which it administered was Zhitomir, the first major city across the old Soviet-Polish border. Here, the OUN-M helped stimulate the development of Prosvita societies, the appearance of local artists on Ukrainian-language broadcasts, the opening of two new secondary schools and a pedagogical institute, and the establishment of a school administration. Many locals were recruited into the OUN-M. The OUN-M also organized police forces, recruited from Soviet prisoners of war. Two senior members of its leadership, or Provid, even came to Zhitomir. At the end of August 1941, however, they were both gunned down, allegedly by the OUN-B which had justified the assassination in their literature and had issued a secret directive (referred to by Andriy Melnyk as a "death sentence") not to allow OUN-M leaders to reach Kiev. In retaliation, the German authorities, often tipped off by OUN-M members, began mass arrests and executions of OUN-B members, to a large extent eliminating it in much of central and eastern Ukraine.[5]

As the Wehrmacht moved East, the OUN-M established control of Kiev's civil administration; that city's mayor from October 1941 until January 1942, Volodymyr Bahaziy, belonged to the OUN-M and used his position to funnel money into it and to help the OUN-M take control over Kiev's police.[6] The OUN-M also initiated the creation of the Ukrainian National Council in Kiev, which was to become the basis for a future Ukrainian government.[7] At this time, the OUN-M also came to control Kiev's largest newspaper and was able to attract many supporters from among the central and eastern Ukrainian intelligentsia. Alarmed by the OUN-M's growing strength in central and eastern Ukraine, the German Nazi authorities swiftly and brutally cracked down on it, arresting and executing many of its members in early 1942, including Volodymyr Bahaziy, and the writer Olena Teliha who had organized and led the League of Ukrainian Writers in Kiev.[6] Although during this time elements within the Wehrmacht tried in vain to protect OUN-M members, the organization was largely wiped out within central and eastern Ukraine.

OUN-B's struggle for dominance in western Ukraine[modifica | modifica el codi]

As the OUN-M was being wiped out in the regions of central and western Ukraine that had been east of the old Polish-Soviet border, in Volhynia the OUN-B, with easy access from its base in Galicia, began to establish and consolidate its control over the nationalist movement and much of the countryside. Unwilling and unable to openly resist the Germans in early 1942, it methodically set about creating a clandestine organization, engaging in propaganda work, and building weapons stockpiles.[8] A major aspect of its programme was the infiltration of the local police; the OUN-B was able to establish control over the police academy in Rivne. By doing so the OUN-B hoped to eventually overwhelm the German occupation authorities ("If there were fifty policemen to five Germans, who would hold power then?"). In their role within the police, Bandera's forces were involved in the extermination of Jewish civilians and the clearing of Jewish ghettos, actions that contributed to the OUN-B's weapon stockpiles. In addition, blackmailing Jews served as a source of added finances.[9] During the time that the OUN-B in Volhynia was avoiding conflict with the German authorities and working with them, resistance to the Germans was limited to Soviet partisans on the extreme northern edge of the region, to small bands of OUN-M fighters, and to a group of guerillas knowns as the UPA or the Polessian Sich, unaffiliated with the OUN-B and led by Taras Bulba-Borovets of the exiled Ukrainian People's Republic.[8]

By late 1942, the status quo for the OUN-B was proving to be increasingly difficult. The German authorities were becoming increasingly repressive towards the Ukrainian population, and the Ukrainian police were reluctant to take part in such actions. Furthermore, Soviet partisan activity threatened to become the major outlet for anti-German resistance among western Ukrainians. By March 1943, the OUN-B leadership issued secret instructions ordering their members who had joined the German police in 1941-1942, numbering between 4,000-5,000 trained and armed soldiers, to desert with their weapons and to join the units of the OUN-B in Volyn.[10] Borovets attempted to unite his UPA, the smaller OUN-M and other nationalist bands, and the OUN-B underground into an all-party front. The OUN-M agreed, while the OUN-B refused, in part due to the insistence of the OUN-B that their leaders be in control of the organization. After negotiations failed, the OUN commander Dmytro Klyachkivsky coopted the name of Borovets' organization, UPA, and decided to accomplish by force what could not be accomplished through negotiation: the unification of Ukrainian nationalist forces under OUN-B control. On July 6, the large OUN-M group was surrounded and surrendered, and soon afterward most of the independent groups disappeared; they were either destroyed by the Communist partisans or the OUN-B, or joined the latter.[8] On August 18, 1943, Taras Bulba-Borovets and his headquarters was surrounded in a surprise attack by OUN-B force consisting of several battalions. Some of his forces, including his wife, were captured, while five of his officers were killed. Borovets escaped but refused to submit, in a letter accusing the OUN-B of among other things: banditry; of wanting to establish a one-party state; and of fighting not for the people but in order to rule the people. In retaliation, his wife was murdered after two weeks of torture at the hands of the OUN-B's SB. In October 1943 Bulba-Borovets largely disbanded his depleted force in orer to end further bloodshed.[11] In their struggle for dominance in Volhynia, the Banderists would kill tens of thousands of Ukrainians for links to Bulba-Borovets or Melnyk.[12]

OUN-B's struggle against Germany and the Soviet Union[modifica | modifica el codi]

Plantilla:Further By the fall of 1943 the OUN-B forces had established their control over substantial portions of rural areas in Volhynia and southwestern Polesia. While the Germans controlled the large towns and major roads, such a large area east of Rivne had come under the control of the OUN-B that it was able to set about creating a "state" system with military training schools, hospitals and a school system, involving tens of thousands of personnel.[13] Its military, the UPA, which came under the command of Roman Shukhevich in August 1943, would fight against the Germans and later the Soviets until the mid-1950s. It would also play a major role in the ethnic cleansing of the Polish population from western Ukraine. For more information about the UPA, see: Ukrainian Insurgent Army.

La postguerra[modifica | modifica el codi]

Després de la reconquesta soviètica, l'OUN-B continua la seva acció armada contra els soviètics, i manté una activitat política i militar clandestina a Ucraïna fins als anys 1950. Després de la seva desaparició sobre el terreny (l'última detenció coneguda dataria de 1958), l'OUN-B esdevé una organització sobretot activa en la diàspora ucraïnesa.

Després de la desaparició de la Unió Soviètica a finals de 1991, l'OUN reprèn la seva activitat a Ucraïna, on es reorganitza sota el nom de Congrés dels Nacionalistes Ucraïnesos.

Ideologia i programa polític[modifica | modifica el codi]

L'objectiu principal de la OUN era l'establiment d'un estat nacional independent unificat en tot el territori ètnicament ucraïnès. Aquest objectiu s'aconseguiria a través d'una revolució nacional i l'establiment d'una dictadura.

L'economia de l'estat hauria de ser una mescla de planificació i iniciativa privada, nacionalitzada i amb propietaris cooperativistes. L'OUN rebutjava qualsevol partit o divisió de clases i es presentava a si mateix com a força dominant en la vida pública ucraïnesa, tant a dins com a fora del país.

Donaven la culpa als liberals i socialistes de la derrota de la República Popular d'Ucraïna el 1920, i posaven l'accent en la importància d'establir una elit política forta, la solidaritat nacional i el suport a les "forces".

Com la resta de moviments nacionalistes del món, l'OUN va adoptar una forma d'idealisme moral i va celebrar l'heroisme, les virtuts del valor, fidelitat i de l'autosacrifici. Va intentar desenvolupar un nou tipus d'home, un home fort, inflexible, fanàticament destinat als ideals del seu moviment, que respecta la seva disciplina, disposat a sacrificar i sacrificar-se per la causa.

Els nacionalistes consideraven la nació com un ideal i rebutjaven els valors polítics que no s'hi referien. Contràriament a la majoria d'aquells que es van implicar en la creació del primer estat ucraïnès modern i que consideraven la noció d'independència nacional com a universal, símbol de llibertat i de justícia. Els nacionalistes la consideraran en principi com una lluita per l'existència, basada en les relacions de forces.

L'UVO i després l'OUN estimaven que la successió continua de sabotatges i d'accions terroristes en contra de les potències estrangeres que controlaven les terres ucraïneses permetria de mantenir les masses en un estat constant de fervor revolucionària. Aquests diferents actes havien de portar al renaixement d'un estat ucraïnès. Oposat al nou ordre soviètic a Ucraïna, l'OUN rebutjava igualment tota temptativa de promocionar a Polònia la causa ucraïnesa pel biaix de l'acció política. Aquests esforços eren jutjats com a oportunistes i / o minimalistes.

El moviment no es limitava als assumptes polítics, sinó que intentava igualment controlar els mitjans culturals, sobretot la literatura que podia actuar com un important mitjà per afaiçonar la societat. L'OUN intentava estendre la seva influència sobre les institucions i les organitzacions ucraïneses situades fora de l'URSS. La cooperació amb altres partits polítics era ocasional i generalment per motius tàctics.

L'OUN, en la seva doctrina, dedicava poca atenció als problemes socioeconòmics. La seva hostilitat cap al socialisme era sense equívoc. A més a més, els nacionalistes no feien diferència entre els comunistes i els partits socialistes moderats i democràtics (presents a Galítsia). Presentaven els socialistes ucraïnesos com mig-comunistes. Rebutjaven igualment el liberalisme.

L'OUN concebia el futur polític d'Ucraïna en un sistema de partit únic. Hi hauria hagut una sola organització política estructurada de manera jeràrquica, la qual hauria estat governada per un cap suprem, el vojd, qui hauria estat alhora cap de files de l'organització i cap de l'estat. Hi hauria hagut igualment un marc i un adoctrinament per als joves quadres del partit.

Ideològicament, els més propers a l'organització dels nacionalistes ucraïnesos eren, al principi, la Guàrdia de Ferro romanesa, el partit del poble eslovac o fins i tot els membres del Camp radical nacional polonès . Però el nacionalisme integral ucraïnès era abans de tot un fenomen únic. L'organització va ser només parcialment influenciada pels models polítics estrangers. Les teories racistes i l'antisemitisme no eren una part intrínseca de l'organització.

Si bé en en els seus començaments fou autoritari i en certs punts proper de la ideologia feixista, l'OUN es democratitzaria progressivament. Els primers signes perceptibles d'aquesta nova orientació són les decisions polítiques preses el 1943 en el curs del 3er congrés de l'organització. La causa d'aquest viratge ideològic fou en part l'experiència dels totalitarismes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Організація українських націоналістів і Українська повстанська армія. Інститут історії НАН України.2004р Організація українських націоналістів і Українська повстанська армія, Раздел 1 http://www.history.org.ua/LiberUA/Book/Upa/1.pdf стр. 17-30
  2. 2,0 2,1 І.К. Патриляк. Військова діяльність ОУН(Б) у 1940—1942 роках. — Університет імені Шевченко \Ін-т історії України НАН України Київ, 2004 (No ISBN) p.273-275
  3. http://www.history.org.ua/LiberUA/Book/Upa/4.pdf
  4. A.B. Shirokorad, Uteryannie zemli Rossii: otkolovshiesya respubliki, Moscow:"Veche", 2007, p. 84.
  5. John Armstrong (1963). Ukrainian Nationalism. New York: Columbia University Press, pp. 91-98.
  6. 6,0 6,1 John Armstrong (1963). Ukrainian Nationalism. New York: Columbia University Press, pp. 114-117.
  7. Paul Robert Magocsi. (1996). A History of Ukraine. Toronto: University of Toronto Press: pg. 629.
  8. 8,0 8,1 8,2 John Armstrong (1963). Ukrainian Nationalism. New York: Columbia University Press, pp. 142-165.
  9. Ukrainian Collaboration in the Extermination of the Jews during the Second World War: Sorting Out the Long-Term and Conjunctural Factors by John-Paul Himka, University of Alberta. Taken from The Fate of the European Jews, 1939-1945: Continuity or Contingency, ed. Jonathan Frankel (New York, Oxford: Oxford University Press, 1997), Studies in Contemporary Jewry 13 (1997): 170-89.
  10. Plantilla:Uk icon Організація українських націоналістів і Українська повстанська армія p.165
  11. Institute of Ukrainian History, Academy of Sciences of Ukraine, Organization of Ukrainian Nationalists and the Ukrainian Insurgent Army Chapter 3 pp. 152-153 http://history.org.ua/oun_upa/upa/9.pdf
  12. Timothy Snyder. (2004) The Reconstruction of Nations. New Haven: Yale University Press: pg. 164
  13. John Armstrong (1963). Ukrainian Nationalism. New York: Columbia University Press, pg. 156

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Organització dels nacionalistes ucraïnesos Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Grzegorz Motyka "Tak było w Bieszczadach" Instytut Studiów Politycznych PAN i IPN w Lublin
  • Grzegorz Motyka, "Walki polsko-ukraińskie 1943-1948" Instytut Studiów Politycznych PAN i IPN w Lublín
  • Poliszczuk Wiktor, Legal and political assessment of the OUN and UPA, Toronto, 1997.
Portal

Portal: Ucraïna