Organització dels nacionalistes ucraïnesos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Emblema de l'OUN

L'Organització dels nacionalistes ucraïnesos o OUN (Ucraïnès: Органiзацiя Украïнських Нацiоналiстiв transliterat Orhanizatsiya Ukrayins'kykh Nationalistiv o ОУН) és un partit polític ucraïnès creat en 1929 a Viena per Ievhén Konovàlets. En certa manera, aquesta aquesta organització és successora de lOrganització militar ucraïnesa (UVO).

El 1940, l'Organització dels nacionalistes ucraïnesos s'escindeix en dos, la de Stepan Bandera (OUN-B o Oun-R per la paraula revolució) i la d'Andry Melnyk (OUN-M), més moderada.

L'octubre de 1942, es crea la branca armada de l'exèrcit de l'OUN, l'UPA (l'Exèrcit Insurgent Ucraïnès d'Andry Melnyk com a tal és creat a la primavera del 1943). De les dos, l'OUN-B i l'UPA de Stepan Bandera va ser de lluny la més important i acabà absorbint la segona en juliol-agost del 1943.

En el transcurs de la seva existència, l'OUN adquirí una gran influència a les diferents capes de la societat. El seu principal èxit residia en la seva capacitat per assegurar la persecució de la lluita per la independència ucraïnesa.

Context : naixement del nacionalisme ucraïnès[modifica | modifica el codi]

La causa independentista ucraïnesa va conèixer dues fases en la seva història contemporània. La primera fou encarnada pels moviments socialistes (i en una menor mesura liberals) moderats i democràtics que van aparèixer al final del segle XIX i van perdurar fins als anys vint. Són aquests moviments que van donar a llum i van dirigir la República Popular d'Ucraïna. La segona fase és encarnada pels moviments nacionalistes que en el transcurs del temps i dels revessos van passar d'una concepció política radical cap a un model més moderat i democràtic.

El nacionalisme, en el sentit ideològic del terme, és a dir el nacionalisme integral, apareix a Ucraïna a partir dels anys vint. Va néixer de la frustració, sobretot entre certs responsables militars ucraïnesos en la imatge de Ievhén Konovàlets, de la desaparició de la República Popular d'Ucraïna.

Els membres de l'OUN, en la seva recerca de les causes del fracàs de la lluita per la independència ucraïnesa (1917-1920) van ser convençuts que les masses havien buscat un estat independent però que havien estat decebudes i frustrades per la manca de lideratge governamental. La crítica d'aquesta mancança augmentà en un rebuig sistemàtic dels principis democràtics i socialistes que va ser la marca del moviment nacional ucraïnès al final del segle XIX i del començament del segle XX.

Les tradicions humanistes de la prerevolució de les quals n'estaven amarats els dirigents ucraïnesos, foren qualificades d'ingènues i mancades de convicció nacional. Els membres de l'organització dels nacionalistes ucraïnesos condemnaran i retrauran als partits socialistes de l'època i als seus dirigents la seva moderació i el fet de no haver sabut preservar la independència del país. Van considerar que la seva època exigia noves formes d'acció revolucionària que podrien correspondre a la crueltat i a la determinació manifestada pels enemics d'Ucraïna.

El nacionalisme integral apareix igualment com el ferment espiritual d'una jove generació protestant contra les repressions mortíferes règim soviètic i buscant un sentit de cara a l'esfondrament de la República popular ucraïnesa. Les primeres temptatives per crear organitzacions nacionalistes provenen de Galítsia i dels cercles procedents de l'emigració com el Grup nacional de la joventut ucraïnesa de Praga, la Lliga dels nacionalistes ucraïnesos i la Unió de la joventut nacionalista ucraïnesa de Lviv.

A aquestes organitzacions s'afegeix el Partit ucraïnès del treball nacional dirigit per Dmytro Dontsov, Dmytro Paliïv (Дмитро Паліїв) i Volodýmyr Kuzmovytx (Володимир Кузьмович). Les seves opinions sobre les inclinacions nacionalistes apareixen a la revista "Заграва" (Zahrava - "Brillantor") de 1923 a 1924. És Dmytro Dontsov, periodista, que va cristal·litzar la ideologia nacionalista ucraïnesa, després haver publicat en particular un treball molt influent titulat Nacionalisme el 1926. Entre els altres grans ideòlegs del moviment es poden citar Dmytro Iúriovitx Andriievsky (Дмитро Юрійович Андрієвський), Volodýmyr Martynets (Володимир Мартинець), Mykola Stsiborsky (Микола Сціборський) i Iulian Vassyian (Юліян Вассиян). Cal destacar també el diari "Розбудова нації" (Rozbudova natsiï - "La construcció d'una nació"), òrgan ideològic del partit.

L'Organització militar ucraïnesa (UVO), que prefigura el nacionalisme integral ucraïnès, és creada el 1920 per un grup d'antics oficials dels Fusellers de la Sitx, entre els quals Ievhén Konovàlets i de l'Exèrcit ucraïnès de Galítsia. El 1929, l'UVO uneix les files de la generació ascendent dels joves nacionalistes per crear l'organització dels nacionalistes ucraïnesos (OUN), sota la direcció de Ievhén Konovàlets. Des de llavors, l'Oun va servir d'avantguarda al moviment nacionalista ucraïnès i rebé nombrosos militants.

La Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Emblema de l'OUN(B)

El 1939, després de la invasió de Polònia, l'Oun a Polònia comença una col·laboració dirigida contra la Unió Soviètica amb l'Alemanya nazi.

En 1940, l'OUN esclata i es divideix entre OUN-B de Stepan Bandera, més radical i més influent, i l'OUN-M d'Andrii Melnik.

Des del juny de 1941, vuit dies després de la invasió alemanya de la Unió Soviètica, l'OUN-B intenta proclamar un estat independent a Ucraïna, el que, malgrat l'aliança en curs, és refusat per Alemanya, la qual comença la repressió contra l'organització, en la qual mata o deté els seus dirigents. Stepan Bandera és enviat a un camp de concentració.

A començaments del 1942, l'OUN-M, que col·laborava sempre amb els nazis, és al seu torn reprimida per aquests, atès que la seva activitat nacionalista és vista com a perjudicial als projectes nazis de transformar els territoris de l'est en simples colònies alemanyes.

El 1943, l'OUN-B comença la lluita armada contra els nazis, contra els partidaris ucraïnesos prosoviètics, i si s'escau contra els seus rivals nacionalistes de l'OUN-M, que són facto obligats a unir-se o a acabar les seves activitats.

La postguerra[modifica | modifica el codi]

Després de la reconquesta soviètica, l'OUN-B continua la seva acció armada contra els soviètics, i manté una activitat política i militar clandestina a Ucraïna fins als anys 1950. Després de la seva desaparició sobre el terreny (l'última detenció coneguda dataria de 1958), l'OUN-B esdevé una organització sobretot activa en la diàspora ucraïnesa.

Després de la desaparició de la Unió Soviètica a finals de 1991, l'OUN reprèn la seva activitat a Ucraïna, on es reorganitza sota el nom de Congrés dels Nacionalistes Ucraïnesos.

Ideologia i programa polític[modifica | modifica el codi]

L'objectiu principal de la OUN era l'establiment d'un estat nacional independent unificat en tot el territori ètnicament ucraïnès. Aquest objectiu s'aconseguiria a través d'una revolució nacional i l'establiment d'una dictadura.

L'economia de l'estat hauria de ser una mescla de planificació i iniciativa privada, nacionalitzada i amb propietaris cooperativistes. L'OUN rebutjava qualsevol partit o divisió de clases i es presentava a si mateix com a força dominant en la vida pública ucraïnesa, tant a dins com a fora del país.

Donaven la culpa als liberals i socialistes de la derrota de la República Popular d'Ucraïna el 1920, i posaven l'accent en la importància d'establir una elit política forta, la solidaritat nacional i el suport a les "forces".

Com la resta de moviments nacionalistes del món, l'OUN va adoptar una forma d'idealisme moral i va celebrar l'heroisme, les virtuts del valor, fidelitat i de l'autosacrifici. Va intentar desenvolupar un nou tipus d'home, un home fort, inflexible, fanàticament destinat als ideals del seu moviment, que respecta la seva disciplina, disposat a sacrificar i sacrificar-se per la causa.

Els nacionalistes consideraven la nació com un ideal i rebutjaven els valors polítics que no s'hi referien. Contràriament a la majoria d'aquells que es van implicar en la creació del primer estat ucraïnès modern i que consideraven la noció d'independència nacional com a universal, símbol de llibertat i de justícia. Els nacionalistes la consideraran en principi com una lluita per l'existència, basada en les relacions de forces.

L'UVO i després l'OUN estimaven que la successió continua de sabotatges i d'accions terroristes en contra de les potències estrangeres que controlaven les terres ucraïneses permetria de mantenir les masses en un estat constant de fervor revolucionària. Aquests diferents actes havien de portar al renaixement d'un estat ucraïnès. Oposat al nou ordre soviètic a Ucraïna, l'OUN rebutjava igualment tota temptativa de promocionar a Polònia la causa ucraïnesa pel biaix de l'acció política. Aquests esforços eren jutjats com a oportunistes i / o minimalistes.

El moviment no es limitava als assumptes polítics, sinó que intentava igualment controlar els mitjans culturals, sobretot la literatura que podia actuar com un important mitjà per afaiçonar la societat. L'OUN intentava estendre la seva influència sobre les institucions i les organitzacions ucraïneses situades fora de l'URSS. La cooperació amb altres partits polítics era ocasional i generalment per motius tàctics.

L'OUN, en la seva doctrina, dedicava poca atenció als problemes socioeconòmics. La seva hostilitat cap al socialisme era sense equívoc. A més a més, els nacionalistes no feien diferència entre els comunistes i els partits socialistes moderats i democràtics (presents a Galítsia). Presentaven els socialistes ucraïnesos com mig-comunistes. Rebutjaven igualment el liberalisme.

L'OUN concebia el futur polític d'Ucraïna en un sistema de partit únic. Hi hauria hagut una sola organització política estructurada de manera jeràrquica, la qual hauria estat governada per un cap suprem, el vojd, qui hauria estat alhora cap de files de l'organització i cap de l'estat. Hi hauria hagut igualment un marc i un adoctrinament per als joves quadres del partit.

Ideològicament, els més propers a l'organització dels nacionalistes ucraïnesos eren, al principi, la Guàrdia de Ferro romanesa, el partit del poble eslovac o fins i tot els membres del Camp radical nacional polonès . Però el nacionalisme integral ucraïnès era abans de tot un fenomen únic. L'organització va ser només parcialment influenciada pels models polítics estrangers. Les teories racistes i l'antisemitisme no eren una part intrínseca de l'organització.

Si bé en en els seus començaments fou autoritari i en certs punts proper de la ideologia feixista, l'OUN es democratitzaria progressivament. Els primers signes perceptibles d'aquesta nova orientació són les decisions polítiques preses el 1943 en el curs del 3er congrés de l'organització. La causa d'aquest viratge ideològic fou en part l'experiència dels totalitarismes.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Organització dels nacionalistes ucraïnesos Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Grzegorz Motyka "Tak było w Bieszczadach" Instytut Studiów Politycznych PAN i IPN w Lublinie
  • Grzegorz Motyka, "Walki polsko-ukraińskie 1943-1948" Instytut Studiów Politycznych PAN i IPN w Lublinie
  • Poliszczuk Wiktor, Legal and political assessment of the OUN and UPA, Toronto, 1997.
Portal

Portal: Ucraïna