Organización Comunista de España-Bandera Roja
Organización Comunista de España-Bandera Roja (OCE-BR), coneguda al post-franquisme com a Bandera Roja o simplement Bandera,[1] fou una organització política espanyola creada el 1973. Sorgí a partir de la catalana Organització Comunista-Bandera Roja (OC-BR), escindida del PSUC el 1968. Entre els seus dirigents hi hagueren Alfons Carles Comín i Jordi Solé Tura. Defensà per a Espanya una república democràtica i federal que servís d'etapa de transició al socialisme. El seu òrgan central fou Bandera Roja, i entre els òrgans regionals hi destacaren El Comunista al País Valencià, i "Estrella Roja" a Catalunya. El 1974 patí l'escissió que conduí a la formació, al Principat, de Bandera Roja de Catalunya. Després d'aquesta escissió s'afermà en l'ideari maoista i en la denúncia de la reforma post-franquista.
El 1977 es a inscriure com a partit legal i els principals dirigents foren Ferrán Fullá Sala i Julia Velasco Benayó. Al 1980 els anomenats Col·lectius Comunistes de Catalunya, sector nacionalista que se n'havia separat entre els quals hi havia Joan Oms,[2] es van incorporar a Nacionalistes d'Esquerra.[3] La majoria dels militants restants, aproximadament una quarta part,[2] es van reincorporar al PSUC i al PCE el 1989. Desaparegué el 1994.
[modifica] Ex-militants
Alguns polítics i persones amb una activitat pública rellevant en el camp de la cultura, el periodisme, l'economia, la docència, la recerca o l'associacionisme van ser en algun moment militants de OCR (BR) [1] [4]
- Alfonso Carlos Comín, fundador de Cristians pel socialisme
- Francesc Obrador Moratinos, fundador de Cristians pel socialisme, ex-membre del Consell Insular de Mallorca i ex-alcalde de Calvià pel PSIB-PSOE.
- Jordi Solé Tura, un dels "pares" de la Constitució Espanyola de 1978 en ser membre de la Comissió constituent del Congrés; entre 1991 i 1993 va ser ministre de cultura en el govern del PSOE
- Ignasi Faura Ventosa, secretari general de Hispacoop (Confederació Española de Cooperativas de Consumidores)
- Josep Piqué Camps, ex-ministre d'afers estrangers amb el PP
- Emilio Pérez Touriño, ex-president de la Xunta de Galicia (2005-2009) pel PSG-PSOE del qual va ser secretari general (1998-2009)
- Manuel Delgado Ruiz, antropòleg
- Pilar del Castillo Vera, ex-ministra d'Educació (2000-2004) amb el PP i diputada per aquest partit al Parlament Europeu[5]
- Guillermo Gortázar Echevarria, secretari de la Fundació Hispano Cubana
- Manuel Ludevid, ambientalista i autor de "La respuesta ambiental"
- Salvador Milà i Solsona, ex conseller Medi ambient (2003-2006) de la Generalitat Catalunya per ICV
- Antoni Castells, conseller Economia de la Generalitat Catalunya pel PSC-PSOE
- Francesc Baltasar ex conseller Medi Ambient Generalitat
- Miguel Barroso Ayats, director Casa de America
- Jordi Borja Sebastià, urbanista
- Joan García-Nieto, jesuita
- Carlos Trías Sagnier, escriptor
- Domènec Font, cineasta,
- Joan Barril, periodista
- Félix de Azúa, escriptor
- Carles Hac Mor poeta
- Jaume Melendres, director d'escena
- Toni Ferrer, secretari d'accion sindical UGT
- Joan Sifre , ex-secretari general CCOO País Valencià
- Carlos Lucio, dirigent obrer mort el 1980 en enfrontament armat sent militant de ETA
- Luis Rebullida Rius, empresari a Corea del Sud
- Rafael Rivera, arquitecte
- Xavier Vidal-Folch, periodista
- Antoni Zabalza, president Ercros
- Santiago de Torres, ex delegat a Madrid de la Generalitat de Catalunya
- Pere Vilanova, professor de política internacional
- Borja de Riquer, historiador
- Ricard Vinyes, escriptor
- Manuel Castells Oliván, sociòleg
- Josep Ramoneda, director del CCCB
- Manuel Campo Vidal, periodista TVE
- Ricard Domingo, agent literari
- Federico Jiménez Losantos, periodista
- Ferran Mascarell Canalda Conseller de Cultura Generalitat en els governs de Pasqual Maragall i Artur Mas (des de 2011) [6]
- Josep Maria Colomer, economista
- Enric Canals i Cussó , ex director TV3
- Assumpta Roura periodista
- Maravillas Rojo Torrecilla, secretaria general de Empleo
- Lolo Ibern, ex-selecionador waterpolo
- Carles Suqué, fotògraf
- Josep Miquel Abad Silvestre, director Editorial Planeta
- Antoni Poveda, alcalde Sant Joan Despi
- Agustí Colomines, Unescocat
- Octavi Martí, escriptor
- Piti Español, guionista cinematografico
- Jaume Carbonell Sebarroja, sociòleg
- Eulàlia Vintró Castells, soiciòloga
- Georgina Cisquella , presentadora TVE
- Anna Rosa Cisquella , actriz
- Francesc Valls, periodista
- Carmen Alborch, ex-ministra Cultura
- Oriol Comas, creador de jocs
- Regina Farré, periodista
- Carles Navales i Turmos, periodista
- Marina Subirats i Martori, sociologa
- Carlos Martínez Shaw, historiador
- Miguel Rodríguez Domínguez, empresari dels rellotges Festina
- Joan Oms (militant fins 1980), ex-diputat dels Verds[2]
- Maria Olivares i Usac (militant fins 1980), feminista, ex-diputada dels Verds
- Josep M. Pijuan , Educador
- Assumpta Escarp, Tercera tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Barcelona
- Celia Villalobos, ex ministra i diputada.
[modifica] Notes i referències
- ↑ 1,0 1,1 Francesc-Marc Álvaro "Confessions d'un ex-bandera Roja" Revista Domingo de La Vanguardia 12 novembre 2005 pàgs 6-7 http://www.esferallibres.com/pdfs/confessions.pdf
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Josep Vall (dir.) "NACIONALISTES D’ESQUERRA (1979-1984)" Fundació Josep Irla pàg.74 http://www.irla.cat/documents/NE_llibre.pdf
- ↑ Josep Vall (dir.) "NACIONALISTES D’ESQUERRA (1979-1984)" Fundació Josep Irla pàg.12 i pàg.74 http://www.irla.cat/documents/NE_llibre.pdf
- ↑ Víctor Alba "Els ex d'ara i els ex de demà" Avui, 23.06.2001 - Publicat per Fundació Andreu Nin a: http://www.fundanin.org/alba13.htm
- ↑ Perfiles Telepolis > Pilar del Castillo http://www.telepolis.com/tec/hemeroteca/perfiles/20020211/115053_modulo4421.htm
- ↑ Lluís Foix "Mascarell y los saltos en política" Dimarts, 28 de Desembre, 2010. FoixBlog http://www.foixblog.com/2010/12/28/mascarell-y-los-saltos-en-politica
