Orgull
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
L'orgull o vanitat és una característica de la personalitat que consisteix en la complaença en els propis mèrits en comparació amb els dels altres. Pot ser vist com a positiu, en tant que l'apreciació de la pròpia vàlua i la satisfacció amb el que es fa és un dels requisits per a dur una vida feliç, però també pot ser vist com quelcom negatiu si s'identifica amb la supèrbia o el menyspreu dels altres. Llavors se l'anomena també arrogància. Les persones orgulloses solen tenir problemes per reconèixer els seus errors i de vegades usen l'orgull com un mecanisme d'autodefensa davant la por que els altres no les valorin o les ofenguin.
Des de l'hybris clàssica fins al pecat cristià, l'orgull apareix normalment com una temptació per a les persones, que volen sobrepassar les pròpies limitacions. El científic boig o els que pacten amb el dimoni a canvi de poder són persones amb un orgull excessiu que són castigades per la seva falta. Aquest orgull s'associa amb l'egoisme, ja que l'individu no mira per la seva comunitat sinó sols per la seva fama. L'orgull de pertànyer a un determinat grup, en canvi, ha estat sovint exaltat com un valor social, com per exemple el patriotisme o la casta índia.
El narcisisme o vanitat és un tipus d'orgull basat en els aspectes més superficials de la persona. Pot esdevenir una malaltia que dificulta la relació amb els altres o que pot fer caure la persona en un culte excessiu al cos. Artísticament es representa les persones vanes com a joves bells amb un mirall, incapaces de veure més enllà de l'aparença. Nombroses faules, com la “Bella i la Bèstia,” tracten aquest aspecte i expliquen que l'autèntica bellesa es troba a l'interior de la persona i que no cal vanar-se de la pròpia figura, que ha vingut donada i no conquerida pels propis mèrits.
El contrari de l'orgull és la humilitat. Els símbols tradicionals de l'orgull són el lleó, el paó i al catolicisme Llucifer o el ratpenat.
Físicament s'associa amb un increment de la capacitat pulmonar i una atenció focalitzada en les reaccions dels altres sobre l'aspecte que hom està mostrant.
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orgull |