Origen de Cristòfor Colom

De la sèrie d'articles sobre Cristòfor Colom
Origen Origen de Cristòfor Colom Catalanitat de Cristòfor Colom
Descobriment d'Amèrica Elaboració del projecte colombí Descobriment d'Amèrica
Família Diego Colom Bartomeu Colom Beatriz Enríquez de Arana Felipa Moniz Perestrello Diego Colón Moniz Fernando Colón
En la cultura popular Cristòfor Colom en la cultura popular

Popularment es creu que l'origen de Cristòfor Colom era genovès, però els historiadors coneixen que les proves sobre les que se sustenta aquesta tesi són molt febles, degut a que es mantenen algunes llacunes, contradiccions i misteris en la seva biografia, provocades per ell mateix, que han generat una multiplicitat d'hipòtesis alternatives situant el seu origen a Catalunya, Balears, Galícia o Portugal, entre d'altres. Fins i tot, també existeixen conjectures que apunten un possible origen sefardita.

Teoria de l'origen genovès

Aquesta teoria es basa en els testimonis dels contemporanis de Colom, i del mateix almirall. Entre els contemporanis que van escriure que Colom era genovès es troben; Pietro Martire d'Angera, Andrés Bernaldez, el escrivà real Galindez, Bartolomé de las Casas, Gonzalo de Fernández de Oviedo, Antonio Gallo, Agostino Giustiniani i Bartolomeo Serraga.

Segons aquesta tesi, Cristoforo Colombo va néixer l'any 1451 a Savona, a Gènova. Els seus pares van ser Doménico Colombo, mestre teixidor, llaner o taverner, i Susanna Fontanarrosa. Aquest matrimoni va tenir cinc fills: Cristòfor, Bartomeu, Giacomo, Giovanni, que va morir aviat, i l'única dona no va deixar rastre.

Ja Ferran Colom, en el seu llibre Historia del Almirante, ens informa que ha buscat familiars del seu pare a la Ligúria i no els ha trobat.

Més tard, en els plets colombins, els genovesos aporten documentació per a demostrar la genovesitat de l'Almirall, i són empresonats per aportar documentació falsificada.

L'any 1892 es publica el llibre Raccolta di documenti, que no és més que un recull de dos-cents i escaig documents de la família Colombo de Gènova.

L'any 1932, a instàncies de les pressions de Mussolini, apareix Colombo, Città de Genova, actualització de la Raccolta, on s'afegeix un document importantíssim per la teoria de la genovesitat, el document Asseretto, el qual és una minuta notarial, sense signatures ni del declarant ni del notari, que prova que un tal Cristoforo Colombo era a Portugal l'any 1479.

Tots aquests documents demostren l'existència d'un tal Cristoforo Colombo genovès, però no que fos la mateixa persona que l'Almirall, perquè no existeix cap coincidència ni de nivell cultural, ni d'oficis, ni d'edat.

Al I Congrés Internacional Valladolid-Colón 2006 el professor Aldo Agosto, de la Comissió Científica del Comitè Colombí italià, anuncià que en breu presentarien una nova biografia colombina on l'Almirall descendeix d'una família d'armadors genovesos, amb la seva pròpia flota i que navegaven per la Mediterrània des de començaments del segle XII.

Teoria de l'origen català

Diversos historiadors al llarg dels anys han defensat la tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom en base als següents arguments:

• Colom lluità contra Joan II a la guerra civil catalana al servei de Reiner d'Anjou.
• Colom es refereix als reis catòlics com els seus senyors naturals. (Carta a Joana de la Torre )
• Juan de la Cosa, en carta a Colom parla de la nostra Spania.
• Colom no podia ser un pobre teixidor genovès i casar-se amb la noble portuguesa Filipa Monis..
• Els textos de les seves cartes autògrafes (Arxiu Casa de Alba) contenen multitud de catalanades, especialment en els termes mariners.
• Colom no sabia escriure en italià (ni cap dialecte de l'època).En realitat, Colom ha deixat un paràgraf de genovès, i altre d'italià.
• Colom utilitza als seus escrits dels viatges paraules catalanes per a descriure la fauna americana. (Història General de les Yndies, de Bartomeu Casaus)..
• La gran majoria de topònims utilitzats per Colom a Amèrica són d'origen català. (Nito Verdera n'ha assenyalat fins a 19 d'origen pitiús.
• Colom coneixia, a més de castellà, portuguès, català, grec i llatí. Tenia grans coneixements astronòmics, geogràfics, matemàtics i bíblics. El seu mapa segueix la manera de fer de l'escola de cartografia catalana.
• Tots els historiadors hispànics, coincidien fins el segle XIX que Colom va morir tenint entre 60 i 70 anys, perquè així ho havien deixat escrit els historiadors coetanis..
  

  

  Anotació d'Hernando Colom a l'Índex de la Biblioteca Colombina on afirma que la Carta del 15 de febrer de 1493 enviada a Lluís de Santàngel era en català: «letra embiada al escriva de ración, en catalan».
• A l'índex de la Biblioteca Colombina hi ha una anotació sobre la Carta de Colom a Lluís de Santàngel del 15 de febrer de 1493 que indica que aquesta estava escrita en català. L'original ja no hi és.
• Per altra part, si Colón hagués estat genovès, el seu nom d'origen seria Colonne o Colonna, mai Colombo que no és res més que una traducció de l'original Colom..

Catalanitat de la descoberta

Tots els historiadors que defensen aquesta teoria, mantenen la constant que el descobriment d'Amèrica va ser una operació netament catalana en base als següents arguments:

• Les Capitulacions són un document redactats a l'estil de la Cancelleria Catalana, signat pel secretari d'Aragó i no pel de Castella. (Als capítols matrimonials dels Reis Catòlics de 1475, s'especifica que els funcionaris d'un regne no podran actuar a l'altre).
• Les Capitulacions (de 17-04-1492), i les dues Cartes de recomanació (de 17-04-1492 i 30-04-1492) a un Príncep sense posar el nom es registren a l'Arxiu Reial de Barcelona i no al de Simancas. (En canvi després del segon viatge es registren al de Simancas)
• Els càrrecs de Governador General i Virrei són típics de la corona aragonesa i inexistents aleshores a la corona castellana. El càrrec d'Almirall, en canvi, era hereditari a Castella i no a la corona catalana, i si Colom demana que aquest càrrec sigui al ús de l'Almirall de Castella ho fa per demanar que sigui hereditari específicament.
• Qui finançà l'operació va ser Lluís de Santàngel, escrivà de ració de l'època, equivalent a l'actual conseller d'hisenda, amb 17.000 ducats.
• Colom té el recolzament tècnic de Jaume Ferrer de Blanes, l'espanyol més competent a la seva època, en matèria cosmogràfica., i segons Varela, l'únic cosmògraf que sentí admiració per Colom., qui també participà en la negociació del Tractat de Tordesillas.
• En el segon viatge acompanyen a Colom, Pere Bertran Margarit com a cap militar, el P. Bernat Boïl, framenor i cap dels ermitans del monestir de Montserrat, com a Vicari eclesiàstic, i Fra Ramon Paner, monjo del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra a Badalona.
• És després que Colom hagi salpat en el segon viatge quan el Papa adjudica les noves terres a Castella. Això es fa per a respectar el tractat internacional de Alcaçovas entre Portugal i Castella on es repartien l'Atlàntic.

Les úniques diferències entre els diversos autors són la ciutat d'origen o naixença de l'Almirall. S'ha afirmat que podria haver nascut a Gènova o a Còrsega, però de família originària catalana, o bé a l'Empordà, Barcelona, Tarroja de Segarra, Tortosa, Eivissa, o Felanitx.

Altres teories

Existeixen moltes altres teories sobre el seu origen:La majoria d'elles tenen molt poca base, les corresponents al regne de Castella desmenteixen els documents oficials colombins on s'afirma que era estranger a Castella, i especialment la gallega, va ser bastida mitjançant documentació falsificada: anglès, cors, castellà de Sevilla, extremeny de Plasencia, gallec, vasc, castella de Guadalajara, portuguès, grec, norueg i croat

El Colón gallec : Pedro Madruga Alvarez de Sotomayor

Celso García de la Riega, el 20-12-1898 presentà la teoria del Colón gallec, basant-se en uns documents, que segons estudis de l'Academia de la Historia, en col·laboració amb el Laboratorio de Ingenieros del Ejercito, demostraren que havien estat manipulats.

Recentement Alfonso Philipot ha ressuscitat la teoria, i ja que els documents estan desacreditats, la basa en suposats gal·licismes, dels que ja Menéndez Pidal havia afirmat, a La lengua de Cristobal Colon (1968): En los casos decisivos de diferenciación del gallego y del portugués, el dialectismo colombino es portugués y no gallego.

El Colón maño : Piccolomini

Recentement l'escriptora de ficció Marisa Azuara en el seu llibre Christoval Colón: Más grande que la leyenda pretén demostrar que Colom era italià (de Sardenya i no de Gènova), que sa mare era aragonesa (descendent de les famílies Sástago i Luna): Colón era en realidad Cristóbal Picolomini de Sena, cuya madre era Isabella Alagón d'Arbórea, descendiente de los Sástago y él era de Cerdeña, no de Génova. Però els fills d'Isabela Alagón Arborea i Pedro Picolomini de Sena no es deien Cristòfor, Bartomeu i Diego, sinó Joan (+1490 ), Antoni (+1507) i Isabel, i resulta bastant difícil que algú finit el 1490 descobrís Amèrica el 1492.

La resta del llibre es basa en les mateixes proves documentals que demostren que la Corona d'Aragó fou l'artífex de la descoberta d'Amèrica, en les que basen les seves investigacions els historiadors catalans, assegurant que las Capitulaciones de Santa Fe se hicieron con los fueros aragoneses. El problema es que la historia se ha escrito desde Castilla.

El millor especialista mundial en el P. Bernat Boïl, en Josep M. Prunés, O.M. li ha dedicat un article.

El Colom fill del Papa Cibo

A la tomba d'Innocenci VIII, a la Basílica de Sant Pere, hi ha una llegenda que diu "Novi orbis suo aevo inventi gloria" (Seva és la gloria del descobriment del Nou Món). Basant-se en això, l'escriptor de ciència ficció Javier Sierra, al seu llibre La ruta prohibida y otros enigmas de la Historia (Planeta, 2007) afirma que Colom era el fill del Papa Innocenci VIII, Giovanni Battista Cibo. També afirma que l'illa de Cuba es diu així perquè el Papa es deia Cibo.

Colom morí de "senectute bona" segons els historiadors coetanis, i segons les anàlisis clíniques del Dr. Botella, Colom tenia entre 60 i 70 anys al morir, o sigui que hauria nascut entre 1436-1446. En canvi, el Papa va néixer el 1434.

El Colom portuguès

Les teories portugueses sobre el Colom portuguès fins fa poc s'havien basat en interpretacions de l'anagrama de la signatura de Colom, en elucubracions cabalístiques, o en suposats portuguesismes a les seves cartes, que ja van ser descartats no només per Ramón Menéndez Pidal, sinó també pel Dr. Rodrigo Sa Nogueira en el seu article "portuguesismos em Cristóvâo Colombo", de 1950.

Recentement, Manuel Luciano da Silva, en una nova teoria, de la que han fet fins i tot una pel·lícula, afirma que Colom procedia del poble de Cuba, a l'Alentejo, i és per això que va posar de nom Cuba a la segona gran illa descoberta.

La qüestió és que a la famosa carta del 15 de Febrer de 1493, Colom explica clarament que a aquesta illa li donà el nom de Juana, i el misteri queda desvelat si es llegeix al Diari del primer viatge, de Bartolomé de las Casas, en l'anotació de 15 de Octubre diu "...ellos llaman Colba". Més tard el Colba o Cuba de l'arawak, que significa hort, quedà com a nom de l'illa.

El Colom jueu

La proposta que Colom, independentment d'on fos ciutadà, era de religió jueva la va obrir Salvador de Madariaga, al afirmar que Colom era d'una família catalana, que havia fugit a Gènova, pels problemes que van haver al final del segle XIV a Catalunya als calls jueus.

Posteriorment, el caçanazis Simon Wiesental, en el seu llibre Operación Nuevo Mundo, afirmà que el descobriment d'Amèrica va ser una operació pactada amb Ferran el Catòlic, per tal de trobar una nova terra pels jueus expulsats d'Espanya amb el decret d'expulsió, i que Colom va marxar a Amèrica guiant totes les naus de jueus que sortien d'Espanya el dia màxim que fixava el decret d'Expulsió.

El fet que al cantó superior esquerre de les cartes al seu fill Diego poses un anagrama compost per les lletres Bet i Hai de l'alfabet jueu, i que poden entendre's com abreviatura de Baruch Haschem (Alabat sia el Senyor) dóna més arguments als defensors d'aquesta teoria.

Abans de l'any 1892, l'Església va reclamar a totes les diòcesis tota la documentació existent sobre Cristòfor Colom. Un cop rebuda tota la documentació al Vaticà, l'expedient per la beatificació no es va iniciar mai, segons els defensors de la teoria jueva perquè es van adonar que Colom era jueu, i ara tota la documentació recollida continua encara a l'Arxiu Secret de la Inquisició.

Detall d'una carta de Colom al seu fill Diego, amb les lletres hebrees bet i hai al cantó superior esquerre.

L'any 1969 es va fer pública una carta, fins aleshores desconeguda, d'Hernando de Talavera a la reina Isabel on afirma ...los judíos sacarían un gran beneficio del viaje de Colón, si se realizase, y finalmente se apoderarian del sepulcro de Nuestro Señor. ... Me he puesto en contacto con la Santa Inquisición ..... esta preparada para ....salvar el alma del pecador Colón. Si Vuestra Alteza consiente confiar Colón en las manos de la Inquisición, la cubierta sobre la cual caminará no será la de un navío.

Recentment, l'investigador Nito Verdera, en el seu llibre Cristobal Colón: El libro de las falacias y relación de cuatro verdades, ha reforçat aquesta teoria, afirmant que el Llibre de les Profecies, escrit per Cristòfor Colom només reflexa l'Antic Testament, i que Colom va posar a fer còpies (estudiar) el llibre al seu fill Hernando just a l'edat que els joves hebreus s'inicien a la Torà.

Totes les personalitats que recolzen a Colom davant els reis són d'origen jueu: Lluís de Santàngel (família Ginillo), Alfons de Cavalleria (família Ben Labí), Luis i Juana de la Torre, Isaac Abravanel, Abraham Zacuto. També són descendents de jueus Luis de la Cerda, Pedro Gonzalez de Mendoza, Juan Cabrero, Diego de Deza, Gabriel Sanxís i Joan de Coloma.

En contra d'aquesta tesi, en Josep Maria Ortadó diu: "La majoria d'historiadors, quan opinen sobre el perquè de l'enigma de Cristòfol Colom, coincideixen a afirmar que tant els reis, els Catòlics, com l'Almirall mateix van tenir interès d'amagar la personalitat d'aquest, perquè els seus avantpassat eren jueus [...]. Jo, tot respectant aquestes opinions, em permeto discrepar que aquesta sigui la veritable causa d'aquest estrany silenci. En primer lloc, que Colom fos descendent de jueus havia de ser del domini públic. Precisament, els qui l'ajudaren a organitzar el viatge dels descobriment eren jueus o n'eren descendents [...]"

Referències