Origo gentis Langobardorum
De Viquipèdia
L'Origo gentis Langobardorum és un text breu del segle VII que descriu la història dels longobards des del seus orígens llegendaris fins al segon regnat de Pertarito (o Bertarido, 672-688).
Existeixen tres manuscrits, que contenen l'anomenat Leges Langobardorum i es conserven a:
- Modena, Biblioteca Capitolara 0.1.2 (segle IX)
- Cava de' Tirreni, Arxiu de la Badia di Cava 4, (inicis del segle IX)
- Madrid, Biblioteca Nacional 413, (inicis del segle XI)
La llegenda també es resumeix a la Historia Langobardorum de Paolo Diacono, que la qualifica com una "faula ridícula".
Vegeu també [modifica]
Bibliografia [modifica]
- Georg Waitz, MGH SS rerum Langobardicarum, Hannover 1878, 1-6
- Caudio Azzara/Stefano Gasparri, Le leggi dei Longobardi, Storia memoria e diritto di un popolo germanico, Milano 1992, 2-7
- Annalisa Bracciotti, Biblioteca di cultura romanobarbarica 2, Roma 1998, 105-119.
- Elisa Vergerio, Un possibile testimone dell'Origo Gentis Langobardorum alla Biblioteca Capitolare di Vercelli, in "Bollettino Storico Vercellese", 68 (2007), fasc. 1.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Origo gentis Langobardorum |
