Orina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'orina és un líquid aquós transparent i groguenc, d'olor característica, excretat pels ronyons i eliminat a l'exterior per l'aparell urinari. En els laboratoris clínics s'abreuja com a uri (del llatí urinam). Després de la producció d'orina pels ronyons, aquesta recorre els urèters fins a la bufeta urinària on s'emmagatzema i després és expulsada a l'exterior del cos a través de la uretra, mitjançant la micció.

Funcions[modifica | modifica el codi]

Les funcions de l'orina influïxen en l'homeòstasi, com són:

  1. Eliminació de substàncies tòxiques produïdes pel metabolisme cel·lular com la urea.
  2. Eliminació de substàncies tòxiques com la ingesta de drogues.
  3. El control electrolític, regulant l'excreció de sodi i potassi principalment.
  4. Regulació hídrica o de la volèmia, per al control de la tensió arterial.
  5. Control de l'equilibri àcid-base.

Composició[modifica | modifica el codi]

L'ésser humà elimina aproximadament 1,5 litres d'orina al dia. Prop de la meitat dels sòlids que conté són urea, el principal producte de degradació del metabolisme de les proteïnes. La resta inclou sodi, clor, amoni, creatinina, àcid úric i bicarbonat. Un litre d'orina conté normalment aigualeix, 10 mg de clorur de sodi i dos productes tòxics: la urea (25 g) i l'àcid úric (0,5 g). L'orina pot ajudar al diagnòstic de diverses malalties mitjançant l'anàlisi d'orina o l'urinocultiu.

Continguts anormals de l'orina[modifica | modifica el codi]

  • Glucosúria: És la presència de glucosa en l'orina i apareix sobretot en la diabetis mellitus.
  • Hematúria: És la presència de sang en l'orina, havent de descartar-se: infecció urinària, litiasis urinària, glomerulonefritis, neoplàsies (càncer de bufeta, urèter, ronyó, pròstata, etc.)
  • Bacteriúria: És la presència de bacteris en l'orina, quan normalment és estèril.
  • Piúria: És la presència de pus en l'orina.
  • Proteïnúria: És la presència de proteïnes en l'orina com sol observar-se en: glomerulonefritis, infecció urinària, intoxicacions, diabetis, etc.

Producció de l'orina[modifica | modifica el codi]

Els ronyons s'encarreguen de l'elaboració i l'excreció d'orina. La sang arterial que ingressa en els ronyons per l'artèria renal, acaba formant la unitat elemental de la maquinària renal que és el glomèrul renal. Cada dia, els ronyons filtren 180 litres de sang i produïxen una mitjana d'1,5 litres d'orina. En cada glomèrul renal la sang es filtra per un fenomen d'osmosi: El glomèrul es descarrega d'aigua, de substàncies minerals i biològiques. Aquesta orina primària circula per un sistema de túbuls que componen el nefró com el túbul contornejat proximal, nansa de Henle, túbul contornejat distal, on l'orina d'una banda s'enriqueix successivament de diverses substàncies com urea, amoníac, urocrom, bicarbonat (excreció) i d'altra banda es desfà de certs compostos recuperats per l'organisme com l'aigua, glucosa i sals minerals (reabsorció). Els fenòmens d'excreció i d'absorció són regulats per diverses hormones, com l'hormona antidiürètica. L'orina que circula per tots els túbuls contornejats distals és reunida en els túbuls de Bellini, després aquests s'uneixen als calzes renals i en els urèters que desemboquen a la bufeta urinària. Una vegada que el contingut vesical arriba a un nivell, el desig d'orinar es transmet al cervell per buidar la bufeta durant la micció.

Ús com a fertilitzant[modifica | modifica el codi]

L'orina conté molts nutrients útils per a les plantes. Conté grans quantitats de nitrogen en forma d'urea i una petita quantitat en forma d'àcid úric. També conté potassi i fòsfor, a més d'altres nutrients necessaris en menor quantitat com el magnesi i el calci, dels quals tots són d'assimilació ràpida, no com altres adobs orgànics. L'orina per sí sola no és una solució nutrient completa, per exemple per a usar en hidroponia. És una mica freturosa de fòsfor i s'hauria de complementar. Per exemple, amb guano. La composició de l'orina varia segons l'alimentació. La produïda per animals herbívors sol ser més alcalina i conté més potassi i menys nitrogen i és la més adequada. La dels humans conté més sodi, que les plantes no necessiten en grans quantitats, i pot perjudicar-les. El nitrogen es troba principalment en forma d'urea, que es converteix bastant ràpidament en amoníac. Si la concentració és excessiva pot perjudicar a les plantes. Els microorganismes del sòl la converteixen en part en nitrats i nitrits. A pesar del fàstic que produïx l'orina és un líquid estèril com el semen o la sang i té menys bacteris que la saliva o la femta. Solament en casos que l'animal o humà estigui malalt pot ser font de malalties. Es pot emmagatzemar durant un temps perquè la pujada del pH al formar-se amoni mati els possibles patògens. Encara que al cap de poc de ser expulsada l'orina fa una olor molt forta d'amoníac, en utilitzar-la com a fertilitzant en dosis adequades no ha de fer pudor. Les plantes i els microorganismes l'absorbeixen.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orina