Oriol Bohigas i Guardiola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Oriol Bohigas i Guardiola
Naixement 20 de desembre de 1925 (1925-12-20) (89 anys)
Barcelona, Catalunya
Obra
Estudi d'aquitectes MBM Arquitectes
Principals edificis Escola Garbí (1965)
Vila Olímpica i Port Olímpic de Barcelona (1992)
Habitatges Nova Icària (1992)
Universitat Pompeu Fabra (2001)
Premis i reconeixements Creu de Sant Jordi (1991)
Premi Ciutat de Barcelona a la Projecció Internacional (1999)
Obra destacada
Edificio Meridiana O.Bohigas2.jpg
Edifici Meridiana d'Oriol Bohigas

Oriol Bohigas i Guardiola (Barcelona, 20 de desembre de 1925) és un arquitecte català.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 20 de desembre de 1925 a la ciutat de Barcelona. El 1943 ingressà a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es gradua el 1951. L'any 1961 aconseguirà el títol de Tècnic Diplomat en Urbanisme i el 1963 el títol de Doctor Arquitecte.

Membre fundador del grup editorial Edicions 62 del que fou president del 1975 fins al 1999, entre 1981 i 1988 fou president de la Fundació Joan Miró. Del 2003 al març 2011 va ser president de l'Ateneu Barcelonès, càrrec des del qual va iniciar la restauració i millora de l'edifici i de la seva biblioteca.[2]

L'any 1986 va rebre la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de la Ciutat de Barcelona,[3] el 1988 la Medalla d'Urbanisme de l'Académie d'Architecture de Paris i el 1990 li fou concedida la Medalla d'Or d'Arquitectura, del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España, que comparteix amb Francisco de Asís Cabrero. L’any 1991 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya i el 1999 obtingué el Premi Ciutat de Barcelona a la Projecció Internacional atorgat per l'Ajuntament de Barcelona. El 2006 li van concedir la Medalla Francesc Macià de la Generalitat de Catalunya.,[4] i el 2008 va rebre el Premio Nacional de Arquitectura 2006, concedido por el Ministerio de Vivienda,.[5] El 2011 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cultura a la Trajectòria Professional i Artística concedit per la Generalitat de Catalunya CoNCA "per la seva tasca meritòria i brillant al capdavant de les diverses entitats i empreses culturals que ha presidit o dirigit".[6][7][8]

També és Acadèmic d'Honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. És, a més, soci d'honor del Cercle Artístic de Sant Lluc, del qual havia estat el primer secretari a la reobertura, l'any 1951, després del tancament a causa de la Guerra Civil.

Carrera artística[modifica | modifica el codi]

Església de la Sagrada Familia, a Igualada (1965-69)


En acabar els seus estudis, l'any 1951 va fundar amb altres arquitectes el "Grup R". Aquell mateix any s'associà amb Josep Martorell i el 1962 amb David Mackay per formar l'estudi d'arquitectura MBM Arquitectes. Més tard, l'any 2000 s'hi incorporen com a nous socis els arquitectes Oriol Capdevila i Arús i Francesc Gual i Traginé. Amb ells ha realitzat diversos projectes com el grup d'habitatges a la Ronda del Guinardó a Barcelona (1964), l'Escola Garbí (1965),[9] la seu de l'Editorial Destino a Badalona (1967), l'Església Parroquial de la Sagrada Família a Igualada (1969),[10] l'Escola Thau a Barcelona (1974), edifici d'habitatges a la Kochstrasse a Berlín (Alemanya) (1992), la Vila Olímpica de Barcelona i el Port Olímpic de Barcelona (1992), l'edifici d'oficines Palau Nou de la Rambla a Barcelona (1993), l'edifici de la Universitat Pompeu Fabra a Barcelona (2001), l'ampliació de El Corte Inglés (2004), l'edifici del Tecnocampus de Mataró (2011) y recentment l'edifici Disseny HUB(DHUB)a la Plaça de les Glòries de Barcelona(2013).

L'any 1973 MBM Arquitectes juntament amb el dissenyador Lluís Pau i Corominas, funden l'Estudi IDP, un estudi dedicat exclusivament al disseny, l'interiorisme i el muntatge d'exposicions.

És Professor de l'Escola T.S. d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) des del 1964 i el 1977 en fou nomenat director, càrrec que abandonà el 1980 per esdevenir delegat de l'àrea d'urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona fins al 1984. Des d'aquell moment va passar a ser conseller urbanístic de l'Ajuntament, càrrec des del qual va projectar la política urbanística de grans obres que va permetre a Barcelona ser la seu dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992. Finalment l'any 1991 fou nomenat Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona càrrec que exercí fins al 1994.

Les seves obres han estat guardonades diverses vegades amb el Premi FAD, del qual en fou un dels seus impulsors, els anys 1959 (Pallars), 1962 (Escorial), 1966 (Borrell), 1979 (Illa La Salut), 1984 (Palau Pons i Pasqual), 1990 (Presentació del Canal +, amb Lluis Pau) i 1991 (Port Olímpic de Barcelona, amb Albert Puigdomènech). L'any 2001 reben el Premi Ciutat de Barcelona d'Arquitectura i Urbanisme, per la reestructuració de les casernes Roger de Llúria de Barcelona, par ubicar l'edifici de la Universitat Pompeu Fabra.

És Catedràtic Emèrit per la Universitat Politècnica de Catalunya i Doctor Honoris Causa per la Universidad Menéndez y Pelayo de Santander.

Treballs recents[11][modifica | modifica el codi]

  • Edifici d'oficines pel sindicat UGT. Barcelona (2002-2008)
  • Tecnocampus Mataró (2004-2011)
  • Estació de metro del Liceu. Barcelona (2005-2008)
  • Auditori i Sala Gaudí. La Pedrera. Barcelona (2005-2008)
  • Comissaria de Policia de Plaça Espanya. Barcelona (2005-2010)
  • Torre Blanca, Plaça Europa (2006-2010)
  • La casa dels Xuklis (2006-2011)
  • Edifici d'oficines per RBA Editors. Barcelona (2007-2011)
  • DHUB. Disseny HUB Barcelona (2001-2013)

Llibres publicats[modifica | modifica el codi]

Llista de llibres destacats que ha publicat:

1963 - Barcelona entre el Pla Cerdà i el barraquisme.
1968 - Arquitectura Modernista; (1969) Architettura Modernista, Gaudí e il movimento catalano.
1968 - Les Escoles Tècniques Superiors i l'estructura professional.
1969 - Contra una arquitectura adjetivada.
1970 - La arquitectura española de la Segunda República; (1978) Architettura spagnola della Seconda Repubblica.
1970 - Polèmica d'arquitectura catalana.
1972 - (1983) Reseña y catálogo de la arquitectura Modernista.
1972 - (1978) Proceso y erótica del diseño.
1976 - Once arquitectos.
1978 - Catalunya, arquitectura i urbanisme durant la República.
1984 - Reconstrucció de Barcelona;[12] (1986) Reconstrucción de Barcelona; (1992) Ricostruire Barcellona.
1989 - Combat d'incerteses. Dietari de Records; (1991) Desde los años inciertos.
1998 - Modernidad en la arquitectura de la España republicana.
1992 - Dit o fet. Dietari de records II; (1996) Entusiasmos compartidos y batallas sin cuartel.
1993 - Gràcies i desgràcies culturals de Barcelona.
1996 - El Present des del Futur. Epistolari Públic (1994-1995).
1998 - Del dubte a la revolució. Epistolari públic 1995-1997; (2003) Tra Strada del Dubbio e Piazza della Revoluzione. Epistolario sulle arti, l’architettura e l’urbanistica.
2003 - Realismo, urbanidad y fracasos.
2003 - Cartes de la Baralla. Epistolari públic sobre cultura i política.
2004 - Modernité en l’architecture dans l’espagne républicaine.
2004 - Contra la incontinencia urbana. Reconsideración moral de la arquitectura y la ciudad; (2004) Contra la incontinència urbana. Reconsideració moral de l’arquitectura i la ciutat; (2008) Contro l’incontinenza urbana. Riconsiderazione morale sull’architettura e la città.
2005 - Epistolario 1951-1994.
2012 - Passar Comptes. Dietari de records III.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fitxa al web del Disseny Hub Barcelona
  2. Gran Enciclopèdia Catalana. «Ateneu Barcelonès» (en català). [Consulta: 12 de juliol de 2013].
  3. Castro, José M.. «Una medalla de oro para Oriol Bohigas enfrenta a gobierno y oposición en el consistorio barcelonés». La Vanguardia, 23 abril 1986 [Consulta: 19 desembre 2013].
  4. Generalitat de Catalunya. «Medalla i Placa al Treball President Macià, año 2006». [Consulta: 12 de juliol de 2013].
  5. «El arquitecto Oriol Bohígas i Guardiola, Premio Nacional de Arquitectura 2006». El Mundo, 1 de febrer de 2008 [Consulta: 12 de juliol de 2013].
  6. (català) Oriol Bohigas, Joan Busquets i la llibreria Quera, premis nacionals de Cultura
  7. Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. «Premi Nacional de Cultura 2011 - Trajectoria Professional i Artística». [Consulta: 12 de juliol de 2013].
  8. «Los arquitectos Oriol Bohigas y Joan Busquets, el historiador David Balsells y la librería Quera, premios nacionales de Cultura». El Periódico, 24 de febrer de 2011 [Consulta: 12 de juliol de 2013].
  9. Pàgina sobre l'edifici de l'Escola Garbí
  10. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA SAGRADA FAMÍLIA
  11. «últims projectes MBM arquitectes». [Consulta: 15 setembre 2012].
  12. «Arquitectura i urbanisme contemporanis». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]