Oriol Junqueras i Vies

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Oriol Junqueras i Vies
Oriol Junqueras i Vies
Oriol Junqueras el 2012

Actualment en el càrrec
Des del 9 de gener de 2013
Precedit per Xavier Sabaté i Ibarz

Actualment en el càrrec
Des del 11 de juny de 2011
Precedit per Amparo Piqueras Manzano

Actualment en el càrrec
Des del 17 de setembre de 2011
Precedit per Joan Puigcercós i Boixassa

7 de juny de 2009 – 16 de gener de 2012
Dades biogràfiques
Naixement 11 d'abril de 1969 (1969-04-11) (45 anys)
Sant Andreu del Palomar, Ciutat de Barcelona
Nacionalitat Catalunya
Partit Esquerra Republicana de Catalunya
Professió Historiador i Professor UAB
Lloc web www.junqueras.cat

Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d'abril de 1969) és un historiador i polític català. És batlle de Sant Vicenç dels Horts, cap de l'oposició al Parlament de Catalunya i president d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer al carrer de Cabrera, a Sant Andreu del Palomar, Barcelona, on va viure fins quan tenia 2 anys, quan la família es va traslladar a Sant Vicenç dels Horts. El seu pare era catedràtic d'institut i la seva mare, infermera. [1] És llicenciat en Història Moderna i Contemporània i doctor en Història del Pensament Econòmic per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva tesi portà per títol "Economia i pensament econòmic a la Catalunya de l'alta edat moderna" i analitzava el naixement del pensament econòmic modern en el Mediterrani occidental establint els paral·lelismes oportuns amb el pensament anglès i castellà de les primeres dècades del segle XVII.

Ha estat professor agregat al departament d'història moderna i contemporània de la UAB. Durant la seva carrera ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació, com ara en els programes "En guàrdia" i "El nas de Cleòpatra" de Catalunya Ràdio, en els programes "Minoria absoluta" i "Tu Diràs" de RAC 1 i en el programa "El favorit" de TV3. Ha treballat com a guionista i assessor en sèries documentals de televisió, com "Els Maquis", "La guerra silenciada" o "Conviure amb el risc", entre altres.

És promotor de la plataforma Sobirania i Progrés. Des del 16 d'abril de 2008, just un any després que s'estrenés a la xarxa el diari digital directe!cat, va agafar el relleu de Joan Camp en la direcció d'aquest mitjà electrònic d'informació i actualitat.

El 26 de gener de 2009 l'executiva d'Esquerra Republicana de Catalunya ratificà la seva candidatura com a cap de llista del partit per a les eleccions europees de 2009, previstes pel 7 de juny. Tot i ser regidor d'ERC a l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) integra les llistes com a independent. Finalment aconsegueix ser diputat en el Parlament Europeu per la coalició Els Verds-Aliança Lliure Europea.[2][3]

L'11 de juny de 2011 es va convertir en batlle de Sant Vicenç dels Horts, després de rebre els vots de la candidatura que liderava, Junts per Sant Vicenç (Vicentins pel Canvi + ERC), ICV-EUiA i CiU, deixant el PSC, la llista més votada a les eleccions municipals del 22 de maig, a l'oposició. Des del 17 de setembre del mateix any és el president d'Esquerra Republicana.

El 9 d'octubre de 2012 Junqueras escrigué un article en El Periódico en el qual afirmava que "El castellà també serà oficial a la República Catalana".[4] La declaració de Junqueras creà certa polèmica a diversos apartats de Vilaweb amb articles d'opinió, molt crítics devers l'afirmació del cap d'ERC, de diverses persones com ara el lingüista Gabriel Bibiloni[5] o el mateix periodista Vicent Partal[6] que establiren aleshores comparances amb la situació d'Ucraïna o d'Irlanda on l'ucraïnès i el gaèlic es troben en situació d'inferioritat greu.

Va ser cap de llista d'ERC-Catalunya Sí a les eleccions al Parlament de Catalunya convocades pel 25 de novembre de 2012, on va aconseguir ser la segona força més votada amb el 13,68% dels vots.

Obres[modifica | modifica el codi]

És autor dels següents llibres:

  • Els catalans i Cuba, 1998.
  • La batalla de l'Ebre. Història, paisatge, patrimoni, 1999.
  • La presó Model de Barcelona, 2000.
  • Manel Girona, el banc de Barcelona i el canal d'Urgell. Pagesos i burgesos en l'articulació del territori, 2003.
  • Guerres dels catalans, 2003.
  • Guerra, economia i política a la Catalunya de l'alta edat moderna, 2005.
  • Economia i pensament econòmic a la Catalunya de l'alta edat moderna (1520-1630), 2006.
  • Camí de Sicília, 2008
  • Les proclames de sobirania de Catalunya (1640-1939), 2009

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Càrrecs públics
Precedit per:
Amparo Piqueras Manzano
Batlle de Sant Vicenç dels Horts
Escut de Sant Vicenç dels Horts

2011 - actualitat
Succeït per:
continua en el càrrec
Precedit per:
Xavier Sabaté i Ibarz
Cap de l'oposició
Senyal de la Generalitat de Catalunya

2013 - actualitat
Succeït per:
continua en el càrrec
Càrrecs en partits polítics
Precedit per:
Joan Puigcercós i Boixassa
President d'Esquerra Republicana de Catalunya
ERC

2011 – actualitat
Succeït per:
continua en el càrrec