Oriol Riba i Arderiu
| Oriol Riba | |
|---|---|
 Aquest article necessita ser il·lustrat amb una fotografia de la persona en qüestió. Si en coneixeu o en teniu una de llicència lliure la podeu carregar a Commons per tal d'enllaçar-la aquí. |
|
| Naixement | Oriol Riba i Arderiu 23 de setembre de 1923 Barcelona, Barcelonès |
| Defunció | 31 de maig de 2011 (als 87 anys) Barcelona, Barcelonès |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Ocupació | Geòleg |
| Pares | Carles Riba i Bracons Clementina Arderiu i Voltas |
Oriol Riba i Arderiu (Barcelona, 1923 - 31 de maig de 2011)[1] fou un doctor en geologia i professor emèrit d'estratigrafia de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona. Era el segon fill de Carles Riba i Clementina Arderiu.[2]
[modifica] Biografia
Llicenciat en ciències naturals i doctor en geologia per la UB, va ser un dels geòlegs més reconeguts i dels que més bé coneixien el país. Va ser investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques, a Wageningen (Països Baixos), a Angers i Rennes (França) i catedràtic a la Universitat de Saragossa i a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona (UB). Va ser membre de la Secció de Ciència i Tecnologia i president de la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN), de l'Institut d'Estudis Catalans.
A la UB hi va fundar el Departament d'Estratigrafia i Geologia Històrica i també hi va promoure les especialitats de sedimentologia, geologia marina i geologia del petroli. Va fer recerca d’hidrocarburs al País Basc, a Navarra, a La Rioja i a la Catalunya central; també a Guinea i al Sàhara. Va investigar la conca terciària de l’Ebre i la serralada Ibèrica.
Riba va orientar part de la seva recerca a l’estudi del subsòl de la ciutat de Barcelona, una activitat capdavantera, aleshores, al país. Fruit d’aquesta recerca, l’any 2009 va publicar, juntament amb Ferran Colombo, l’obra Barcelona: la Ciutat Vella i el Poblenou. Assaig de geologia urbana, editada per l’IEC. També va ser coautor, i un dels promotors, del Diccionari de geologia. A més de membre de l’Institut d’Estudis Catalans va formar part del Consell de Protecció de la Natura, de la zona volcànica d’Olot. També era membre fundador de l'Associació Internacional de Sedimentologia. Va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya l’any 1992.
[modifica] Referències
- ↑ «Mor el geòleg Oriol Riba, membre de l’IEC i fundador del Departament d’Estratigrafia i Geologia Històrica a la UB», 1 juny 2011. [Consulta: 1 juny 2011].
- ↑ Redacció. «Mor el geòleg Oriol Riba, fill del poeta Carles Riba». Diari Avui [Barcelona] (2 de juny del 2010), 33 [Consulta: 2 de juny del 2011].
[modifica] Enllaços externs
- «Oriol Riba i Arderiu». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Diccionari de Geologia de l'Institut d'Estudis Catalans
- International Commission on Stratigraphy (ICS) (anglès)
- International Association of Sedimentology (IAS) (anglès)
  |
Açò és un esborrany sobre catalans. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
