Ormazd IV
Ormazd IV (Sobirà persa, fill d'Anushirvan, al que succeí l'any 579 de la nostra era)
Fou educat amb molta severitat, doncs la seva categoria de príncep reial no el lliurà dels càstigs i multes que marcaven les lleis perses, quan es feia creditor a elles. Aquesta educació motiv`que, en ocupar el tron, Ormazd IV es mostrés justicier en alt grau, i tirà, a vegades, el que li comportà molts enemics, els quals juraren venjar-se d'ell. A l'efecte, obriren les fronteres perquè els pobles veïns envaïssin Pèrsia.
L'oncle matern d'Ormazd IV, Sagüe Shah, rei dels dels turcs, s'aprestà a envair el territori persa, i el mateix feren l'emperador de Constantinoble, el rei dels jàzars i el cap àrab Abbas el Borni. De tots aquests enemics, el més temible d'ells era Sagüe Shah, doncs no li fou difícil desfer-se dels demés. Per a batallar contra els turcs, envià el seu general Bahram-Txovin, el qual, al front d'un exèrcit de 12.000 homes, marxà contra l'host otomana, no obstant tindre noticia que aquestes contaven en un nombre molt superior.
La sort de les armes fou propicia als perses, i Bahram perseguí al mateix Sagüe Shah, al que li donà mort. El fill de Sagüe Shah volgué venjar el seu pare i s'aprestà a la lluita, però Bahram també el va vèncer, fent-lo presoner. Els triomfs del general persa li crearen molts envejosos, els quals l'acusaren davant Ormazd IV d'haver-se quedat amb la major part de l'immens botí agafat als turcs; Ormazd IV prestà oïdes a tals calumnies, i ordenà a Bahram que se li presentés amb una cadena al coll i vestit de manera miserable.
La ingratitud del sobirà amb Bahram causà en aquest tanta impressió, que lluny d'obeir aquelles ordres es rebel·la amb les seves tropes i proclamà rei en Parwiz, fill d'Ormazd IV, per enemistar d'aquesta forma a pare i fill. Temerós Parwiz del càstig patern, fugí de la cort, i llavors Bahram feu creure al poble persa que el príncep es trobava segrestat per Ormazd IV; d'aquesta forma aconseguí que tothom es declares contra el rei, la qual severitat no s'havia oblidat encara, i totes les ciutats obriren les seves portes a Bahram.
Dos oncles de Parwiz, nomenats Bendui i Bostam, sublevaren també al poble, assaltaren el palau reial, s'apoderaren d'Ormazd IV i li arrancaren els ulls. Després cercaren en Parwiz i li oferiren la corona, que aquest acceptà. Un dels seus primers actes fou implorar el perdó del seu pare per la crueltat que amb ell havien tingut Bendui i Bostam, i aquell li oferí amb la condició de que castigues a aquests; així ho va prometre el nou rei quan se li presentés l'ocassió.
Mentrestant, Bahram, que s'havia fet amo de gran part de Persia fomentant l'odi envers Ormazd IV, en veure que Parwiz ja era sobirà, tractà d'incitar al poble contra aquest, despertant la commiseració per el desgraciat Ormazd IV. Parwiz es posà llavors al front d'un exèrcit per combatre en Barham, que no havia volgut entrar en tractes amb ell, doncs aquest general anhelava també cenyir-sela corona, però Parwiz fou derrotat pel general, i llavors es proclamà llavors sobirà de Pèrsia en nom d'Ormazd IV.
Per posar fi a l'anormal situació, els oncles de Parwiz assassinaren Ormazd IV, i d'aquesta forma acavà el regnat d'aquest sobirà pèrsa el 590.
Bibliografia [modifica]
- Volum núm. 40, pàg. 531, de lEnciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4540-5)
