Ornitòptera reina Alexandra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ornitòptera reina Alexandra
Mascle
Femella
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Lepidoptera
Família: Papilionidae
Subfamília: Papilioninae
Tribu: Troidini
Gènere: Ornithoptera
Espècie: O. alexandrae
Nom binomial
Ornithoptera alexandrae
(Rothschild, 1907)[2][3]
Espècimens al museu Itami, al Japó
Detall

L'ornitòptera reina Alexandra (Ornithoptera alexandrae) és la papallona més gran de la Terra.[4]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Va ésser així anomenada per Albert Stewart Meek en honor de la reina Alexandra de Dinamarca (1844-1925), esposa del rei Eduard VII del Regne Unit (1841-1910).[5]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Presenta dimorfisme sexual: les femelles són més grans que els mascles, ja que poden arribar a una envergadura de 31 cm, una longitud corporal de 8 i una massa corporal de fins a 12 g. A més, té les ales més rodones i amples, de color marró amb marques blanques i un cos de color crema amb una petita secció de color vermell al tòrax.
  • Els mascles són més petits, tenen les ales de color marró amb iridescències blaves i marques verdes, i un abdomen de color groc brillant. Llur envergadura és, si fa no fa, de 20 cm, tot i que la mitjana se situa al voltant de 16.[6]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Triga aproximadament un mes des que és un ou fins a esdevindre adult. La posta (només entre 25 i 27 ous) es realitza a la planta Aristolochia schlecteri, la qual es troba a les capçades dels arbres que mesuren, com a mínim, 40 m d'alçària. Els ous fan 4 mm de diàmetre, les larves 11 x 3 cm i les pupes 9 x 3. L'eruga és de color negre i té una taca de color crema al centre del seu cos i tentacles carnosos per tot el seu cos.[7]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

El primer àpat de l'eruga és la pròpia closca de l'ou. Després es nodrirà d'Aristolochia dielsiana i Aristolochia schlechteri, i incorporarà el verí d'aquestes plantes al seu cos, la qual cosa el farà desagradable als depredadors. Com a adult libarà nèctar.[8][5][9]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És situat a 800 m d'altitud.[7]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Viu al nord de Papua Nova Guinea: l'est de les muntanyes Owen Stanley.[1]

Longevitat[modifica | modifica el codi]

Els adults tenen una esperança de vida de 3 mesos.[7]

Estat de conservació[modifica | modifica el codi]

L'any 1951, una erupció volcànica va destruir 250 km² del seu hàbitat principal i avui n'ocupa només 100. Actualment es troba en perill d'extinció a causa de l'establiment i expansió de plantacions per produir oli de palma, cacau i cautxú al seu hàbitat natural.[4][7][10]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Baillie, J. i Groombridge, B., 1996. 1996 IUCN Red List of Threatened Animals. International Union for Conservation of Nature, Gland, Suïssa.
  • Collins, N.M. i Morris, M.G., 1985. Threatened Swallowtail Butterflies of the World. The IUCN Red Data Book. UICN, Gland i Cambridge.
  • Deslisle, G., (2007). "Straatmana: a remplacement name for the subgenus Zeunera (Deslisle, 2001) (Lep. Papilionidae)" Lambillionea (Brussel·les) Núm. 2 vol 1 & 2, juny de 2007, p. 238.
  • Groombridge, B. (ed.), 1994. 1994 IUCN Red List of Threatened Animals. UICN, Gland, Suïssa.
  • IUCN, 1990. 1990 IUCN Red List of Threatened Animals. UICN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya.
  • Straatman, R., (1971). The life history of Ornithoptera alexandrae Rothschild. Journal of Lepidopterist's Society, 25: 58-64.
  • Wells, S.M., Pyle, R.M. i Collins, N.M., 1983. The IUCN Invertebrate Red Data Book. IUCN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]