Oronce Finé

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Oronce Finé
Oronce Fine.png
Naixement 20 de desembre de 1494
Briançon, França
Mort 8 d'agost de 1555 (als 60 anys)
París, França
Camp Matemàtiques i Cartografia
Institucions Collège de France
Alma mater Col·legi de Navarra
Col·legi de Montaigu
Premis importants Un cràter de la Lluna porta el seu nom.

Oronce Finé , en llatí apareix també com Orontius Finaeus Delphinatus també Orontius Finnaeus i fins i tot pot trobar-se més curt com Finaeus , (Briançon, 20 de desembre de 1494 - París, 8 d'agost de 1555), es tracta d'un cèlebre matemàtic i cartògraf d'origen francès. Fill (François Fine) i nét (Michel Fine), famosos physics (Metges medievals), es va educar a París (Collège de Navarre) i va obtenir la llicenciatura de medicina el 1522.[1] L'any 1531 va ser elegit per al càrrec de director del Collège Royal (avui dia Collège de France), fundat per Francesc I, lloc on es va dedicar a ensenyar matemàtiques i astronomia fins als seus últims dies de vida. En l'actualitat el seu nom apareix en la denominació d'un cràter de la lluna.

Obra[modifica | modifica el codi]

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Era un expert en el disseny de fortificacions i va tenir diverses contribucions a la ciutat de Milà.

Matemàtica[modifica | modifica el codi]

Una de les obres més voluminoses de Oronce va ser la Protomathesis (1532) es tracta d'un llibre de text compost de quatre parts, es pot esmentar que aquesta obra apareix com una conjunt de treballs sobre diversos aspectes relacionats amb les matemàtiques de l'època com ara l'aritmètica i geometria, però conté a més (en el tercer i quart volum) aspectes pràctics detallats en astronomia i gnomònica.

En les seves obres matemàtiques empra valors racionals per al número pi en els seus càlculs geomètrics, per exemple utilitza aquesta aproximació fraccionària: (22 2/9)/7 a 1544. Posteriorment obté 47/15 i finalment en el seu De rebus mathematicis (1556) fa servir una millor aproximació: 3 11/78.

Astronomia[modifica | modifica el codi]

Finé es pot dir que es va dedicar per igual a escriure en astronomia que a dissenyar instruments astronòmics. Entre els textos editats al començament de la seva carrera hi ha el llibre de Georg von Peuerbach anomenat Theoricae Novae Planetarum en el que presenta la teoria d'epicicles que explica el moviment planetari segons la teoria exposada per Ptolemeu i Sacrobosco.

El primer llibre de Fine es va publicar el 1526 i tractava sobre la descripció d'un instrument anomenat Equatorium, es tracta d'un artefacte inventat per ell i sobre el que va estar molt interessat la resta de la seva vida escrivint textos sobre el seu ús. L'Equatorium s'empra en la determinació de la posició dels planetes.

El 1542 publica una de les seves obres més divulgades De mundi Sphaera es tracta d'un llibre de text popular en el que dóna nocions d'astronomia, en aquest llibre cal destacar la bellesa de les il·lustracions que va elaborar el propi Finé.

En el terreny de la gnomònica és sovint conegut per haver plagiat a altres autors, Clavius descriu amb inusitada força alguns dels seus errors d' interpretació , anomenant "Error Orontius". Va ser constructor de rellotges de sol i un d'ells fet amb banús el 1524 encara existeix.

Cartografia[modifica | modifica el codi]

Sobre el problema de determinació de la longitud d'un lloc, Finé va poder suggerir que s'observessin els eclipsis de lluna per poder determinar-la i per a tal propòsit va descriure un instrument que va denominar com Méthéoroscope que es pot dir que estava compost d'un astrolabi modificat afegint-hi una brúixola.

Va inventar una projecció cartogràfica en forma de cor emprada freqüentment per altres cartògrafs com Petrus Apianus i Gerardus Mercator. Finé va intentar reconciliar els descobriments del Nou Món amb les velles creences medievals i la informació fonamentada gairebé en la seva totalitat per Ptolemeu.

Va dissenyar dos mapes terrestres i va publicar un mapa de França (1525).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bridget Heal; Ole Peter Grell. The Impact of the European Reformation: Princes, Clergy and People. Ashgate Publishing, Ltd., 2008, p. 266–. ISBN 978-0-7546-6212-9 [Consulta: 29 desembre 2012]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oronce Finé
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Oronce Finé» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Poulle, Emmanuel Fine, Oronce. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 18 Octubre 2013 <http://www.encyclopedia.com>. (anglès)
  • Monique Pelletier, "The cordiforme World mapes by Oronce Fine," Cartographica Helvetica 12 (1995) 27-37: Sumari.