Oronce Finé
  | |
| Nom original | (fr) Oronce Fine |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 20 desembre 1494 Briançon |
| Mort | 8 agost 1555 (60 anys) París |
| Dades personals | |
| Formació | Col·legi de Navarra Col·legi de Montaigu |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | Matemàtiques i Cartografia |
| Activitat | 1509 (Gregorià) – 1555 (Gregorià) |
| Organització | Collège de France |
Premis Un cràter de la Lluna porta el seu nom. | |
Oronce Finé, en llatí també Orontius Finaeus Delphinatus, Orontius Finnaeus o fins i tot Finaeus, (Briançon, 20 de desembre de 1494 - París, 8 d'agost de 1555), fou un cèlebre matemàtic i cartògraf d'origen francès. Fill (François Fine) i net (Michel Fine) de famosos physics (metges medievals), es va educar a París (Collège de Navarre) i va obtenir la llicenciatura de medicina el 1522.[1] L'any 1531 va ser elegit per al càrrec de director del Collège Royal (avui dia Collège de France), fundat per Francesc I, lloc on es va dedicar a ensenyar matemàtiques i astronomia fins als seus últims dies de vida. En l'actualitat el seu nom apareix en la denominació d'un cràter de la lluna.
Obra[modifica]
Arquitectura[modifica]
Era un expert en el disseny de fortificacions i va tenir diverses contribucions a la ciutat de Milà.
Matemàtica[modifica]
Una de les obres més voluminoses de Oronce va ser la Protomathesis (1532) es tracta d'un llibre de text compost de quatre parts, es pot esmentar que aquesta obra apareix com un conjunt de treballs sobre diversos aspectes relacionats amb les matemàtiques de l'època com ara l'aritmètica i geometria, però conté a més (en el tercer i quart volum) aspectes pràctics detallats en astronomia i gnomònica.
En les seves obres matemàtiques empra valors racionals per al nombre π en els seus càlculs geomètrics, per exemple utilitza aquesta aproximació fraccionària: (22 2/9)/7 a 1544. Posteriorment obté 47/15 i finalment en el seu De rebus mathematicis (1556) fa servir una millor aproximació: 3 11/78.
Astronomia[modifica]
Finé es pot dir que es va dedicar per igual a escriure en astronomia que a dissenyar instruments astronòmics. Entre els textos editats al començament de la seva carrera hi ha el llibre de Georg von Peuerbach anomenat Theoricae Novae Planetarum en el que presenta la teoria d'epicicles que explica el moviment planetari segons la teoria exposada per Ptolemeu i Sacrobosco.
El primer llibre de Fine es va publicar el 1526 i tractava sobre la descripció d'un instrument anomenat Equatorium, es tracta d'un artefacte inventat per ell i sobre el que va estar molt interessat la resta de la seva vida escrivint textos sobre el seu ús. L'Equatorium s'empra en la determinació de la posició dels planetes.
El 1542 publica una de les seves obres més divulgades De mundi Sphaera es tracta d'un llibre de text popular en el qual dona nocions d'astronomia, en aquest llibre cal destacar la bellesa de les il·lustracions que va elaborar el mateix Finé.
En el terreny de la gnomònica és sovint conegut per haver plagiat a altres autors, Clavius descriu amb inusitada força alguns dels seus errors d' interpretació , anomenant "Error Orontius". Va ser constructor de rellotges de sol i un d'ells fet amb banús el 1524 encara existeix.
Cartografia[modifica]
Sobre el problema de determinació de la longitud d'un lloc, Finé va poder suggerir que s'observessin els eclipsis de lluna per poder determinar-la i per a tal propòsit va descriure un instrument que va denominar com Méthéoroscope que es pot dir que estava compost d'un astrolabi modificat afegint-hi una brúixola.
Va inventar una projecció cartogràfica en forma de cor emprada sovint per altres cartògrafs com Petrus Apianus i Gerardus Mercator. Finé va intentar reconciliar els descobriments del Nou Món amb les velles creences medievals i la informació fonamentada gairebé tota per Ptolemeu.
Va dissenyar dos mapes terrestres i va publicar un mapa de França (1525).
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Bridget Heal; Ole Peter Grell. The Impact of the European Reformation: Princes, Clergy and People. Ashgate Publishing, Ltd., 2008, p. 266–. ISBN 978-0-7546-6212-9 [Consulta: 29 desembre 2012].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oronce Finé |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Oronce Finé» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Poulle, Emmanuel Fine, Oronce. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 18 Octubre 2013 <http://www.encyclopedia.com>. (anglès)
- Monique Pelletier, "The cordiforme World mapes by Oronce Fine," Cartographica Helvetica 12 (1995) 27-37: Sumari Arxivat 2005-12-03 a Wayback Machine..