Orpesa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Orpesa
Orpesa/Oropesa del Mar
Bandera d'Orpesa Escut d'Orpesa
(En detall) (En detall)
Localització

Localització d'Orpesa respecte del País Valencià Localització d'Orpesa respecte de la Plana Alta


Municipi de la Plana Alta
Vista d'Orpesa
Vista d'Orpesa
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Plana Alta
Castelló de la Plana
Gentilici Orpesí, orpesina
Predom. ling. Valencià
Pressupost 16.013.820
Superfície 26,42 km²
Altitud 33 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
9.878 hab.
373,88 hab/km²
Coordenades 40° 05′ 32″ N, 0° 08′ 02″ E / 40.09222°N,0.13389°E / 40.09222; 0.13389Coord.: 40° 05′ 32″ N, 0° 08′ 02″ E / 40.09222°N,0.13389°E / 40.09222; 0.13389
Distàncies 116 km de València
46 km de Castelló de la Plana
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

6
7 PP, 2 GIO, 2 BLOC i 2 PSPV
Rafael H. Albert Roca (PP) (2007)
Codi postal 12594
Codi territorial 12085
Festes majors De l'1 al 8 d'octubre
Patró/Patrons Sant Jaume i MdD de la Paciència
Dies de mercat Dijous
Fira tradicional Trobada d'Oficis Artesanals Vila d'Orpesa
Juny
Web

Orpesa un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta. Situat a la plana litoral de la comarca, compta amb 10.787 habitants (INE 2010).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situada vora la mar Mediterrània, compta amb nombroses platges i petites cales naturals. Des dels senders que passen prop de la Serra d'Orpesa, destaca el panorama dels camps de tarongers en un primer plànol, emmarcats pel mar. A la serra es troben paratges naturals, que contrasten amb el paisatge marí. Igualment, a la muntanya del Bobalar, que cau sobre el mar i el port esportiu, hi ha llocs com el Mirador, des d'on els dies clars es pot albirar el parc natural de les Illes Columbretes en l'horitzó. És característica la vegetació autòctona d'aquests voltants.

S'accedeix a aquesta localitat des de Castelló de la Plana a través de la N-340 i l'AP-7 (eixida 45). També compta amb accés ferroviari, a través de l'Estació d'Orpesa (RENFE).

Limita amb Cabanes i Benicàssim.

Platges[modifica | modifica el codi]

Nuclis de població[modifica | modifica el codi]

  • Orpesa
  • Les Amplàries
  • El Balcó
  • La Platja
  • Les Platgetes
  • Marina d'Or

Història[modifica | modifica el codi]

Al llarg de la seva història, Orpesa, amb la seva situació estratègica, ha estat focus d'atracció de moltes cultures. Existeixen vestigis del paleolític i íbers.

Abans de la conquesta, en 1149, va ser lliurada en donació a l'Orde de Sant Joan de l'Hospital. En 1233, Jaume I va conquistar el seu castell que corona la part alta de la pintoresca població. En 1259 va passar a les mans de Ferran Pérez de Pina, en la família de la qual es manté fins a finals de segle. En 1296 passa a pertànyer a Berenguer Dalmau, de qui l'hereta el seu fill Guillem. Cap a 1330 va passar A Guillem Jàver, i en 1350 n'era senyor Pere de Tous i el títol romangué en aquesta família fins a finals del segle XV. En 1497 va ser comprada per Joan de Cervelló i la van heretar els seus fills. En 1589, se li va atorgar carta de poblament per a millorar la situació dels veïns, i una de nova en 1609. En 1654 Gerard de Cervelló obté de Felip IV de Castella el títol de comte de Cervelló, títol al qual s'atorgà la categoria de Gran d'Espanya en 1727. Per matrimoni, va passar en 1821 als comtes de Fernán-Núñez.

Orpesa, poblada per cristians, va ser objecte d'atacs sovintejats de pirates berberiscos; per això en el segle XVI s'hi va construir la Torre del Rei a la fi de vigilar la costa. En aquesta població, durant la guerra de les Germanies, va ser derrotat l'exèrcit d'Estellés pel duc de Sogorb. L'octubre de 1811 Orpesa mantingué una forta resistència contra la brigada de l'exèrcit francès comandada pel mariscal Suchet i el castell va quedar destruït en d'aquest atac.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Durant els segles XIX i XX la seua població va experimentar un continu creixement, passant de 856 habitants en 1900 a 2.671 en 1994. El desenvolupament del sector turístic li va donar un un fort impuls demogràfic durant la primera dècada del segle XXI, especialment amb la construcció del macrocomplex turístic Marina d'Or.

Evolució demogràfica d'Orpesa[2]
1842 1877 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006 2010
Població 295 622 578 833 894 999 1.000 1.101 1.189 1.168 1.529 1.754 2.319 2.578 4.287 8.527 10.787

Economia[modifica | modifica el codi]

Entre La serra i el litoral s'obre una franja de terres conreades ocupades per tarongers i hortalisses. En les zones de secà hi abunden l'ametller, l'olivera i la vinya dels raïms de la qual se n'obté vi moscatell.

El sector turisme predomina sobre els altres. En aquest àmbit destaca el macrocomplex turístic Marina d'Or, que es troba en la línia costanera del municipi, en direcció a Cabanes.

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Església de la Mare de Déu de la Paciència. En el seu interior es conserven mostres de taulells del segle XVIII i una imatge del segle XVI de la Patrona.
  • Barri antic. Traçat medieval de carrers estrets i costeruts, racons pintorescos i muralles.
  • Orpesa Vella. Ruïnes dels primers assentaments humans: ibers, romans i musulmans, com a lloc estratègic de les seves rutes comercials.
  • Ruïnes del Castell Àrab. Castell d'origen musulmà. Situat a la part alta del Nucli antic, dominava la ciutat. Va ser conquistat pel Cid (1090) més tard pel rei Jaume I (1233). Des del castell es veuen magnífiques vistes d'aquesta vila.
  • Torre del Rei. És un dels edificis més emblemàtics d'Orpesa. Ferran I d'Antequera la va fer construir en 1413 per a la defensa dels atacs pirates. Més tard, en 1564, la va comprar Felip II, el rei a qui fa referència el seu nom actual.
  • Torre de la Corda i Torre de la Colomera. Són torres defensives costaneres del segle XVI situades a prop de la platja de la Renegà.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • El Bobalar. Situat en la part de dalt del port esportiu, posseïx un mirador des d'on es poden observar, si les condicions climatològiques no ho impedeixen, el paratge natural de Les Illes Columbretes.
  • La Renegà. Paratge situat al sud de la població, amb cales, penya-segats i molta vegetació autòctona com el pi i el margalló.
  • Serra d'Orpesa. Per la serra d'Orpesa, que té una vegetació mediterrània variada, hi passen diferents rutes de senderisme.
  • Torre de la Colomera. Petita reserva de flora.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Museus[modifica | modifica el codi]

  • Museu del Ferro. Alberga més de 500 peces que permeten resseguir la història del treball del ferro dels últims 2600 anys. Se centra en els reixats, encara que també s'exposen panys, joies, objectes d'ús domèstic, dibuixos, gravats i llibres.
  • Museu del Naip.
  • Naturhiscope (centre d'interpretació). És un centre d'interpretació multimèdia on mitjançant sons, imatges en moviment i fotografies s'hi explica l'evolució històrica de la vila i la riquesa del seu entorn natural. Té quatre plantes: a la primera planta hi ha la Sala del Mediterrani, on es projecta un àudio-visual sobre la mar Mediterrània i diferents cultures que han nascut i viscut a la seva riba; a la segona planta hi ha la Sala dels Valors, on valors intangibles són recollits en formes tangibles mitjançant gravacions de testimoniatges orals de gent major d'Orpesa, àudiovisuals i fotografies. A la tercera planta hi ha la Sala de la Memòria i els Somnis, on el pas de l'agricultura al turisme com a base econòmica de la vila és exposat en panells fotogràfics. Finalment, la terrassa és un mirador des d'on es poden observar belles vistes de la vila. «Enllaç».

Actes culturals[modifica | modifica el codi]

  • Certamen d'Escultura a l'aire lliure. Cada any es fa un concurs d'escultura en el qual hi ha molts participants. Les escultures que s'hi presenten són exposades i la guanyadora se situa en un lloc de la localitat ja triat prèviament.
  • Concentració de Motos i Vehicles Clàssics, el primer diumenge d'octubre. S'hi troben més d'un centenar de participants i inclou un concurs i un dinar de germanor.
  • Trobada d'oficis artesanals Vila d'Orpesa, el darrer cap de setmana de juny. S'hi mostren diferents oficis i arts als quals s'havien dedicat antigament els orpesins. També hi ha una demostració de balls típics regionals.
  • Orfim (Festival Internacional de Música Clàssica) a l'agost.
  • Orpesa Beach Festival. Festival de música pop-rock en la cala del Rector.
  • Recorregut Poètic. Cada nit de dimarts dels mesos d'estiu (juliol i agost), el nucli antic esdevé l'escenari d'un recital poètic en el qual pot participar tothom qui vulgui.
  • Festival Internacional de titelles Titelles a la Mar.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Sant Antoni Abat.

Se celebra el primer dissabte després de Sant Antoni o el mateix dia si s'escau un dissabte. Als veïns que li n'han demanat permís per a fer una foguera davant de ca seua, l'Ajuntament els du a la porta de casa una pila de llenya i terra per a fer-ne un llit sota la llenya que protegeixi l'asfalt de la calçada. En les brases d'aquestes fogueres s'hi sol rostir la carn del sopar i quan ja és de nit es fa la benedicció d'animals. En acabat, animals i amos desfilen juntament amb veïns disfressats que recullen el prim i la coqueta tradicionals. Les disfresses opten a premis. La nit acaba amb revetlla.

L'endemà al matí hi ha una correguda de cavalls per la platja de Morro de Gos fins al començament del passeig marítim i, a la vesprada, jocs per als xiquets.

  • La foguera de Sant Joan.

Se celebra la nit del 23 al 24 de juny. El seu principal al·licient és el correfoc, el lliurament de coca i mistela i la cremà de la foguera de llenya arran de mar i la revetlla que posa el punt final a la jornada festiva.

A més, des de fa més de 10 anys, en Orpesa s'ha instaurat la "foguera" artística (similar a la festa de les falles de València, però més humil)que sol celebrar-se el cap de setmana més pròxim al dia de Sant Joan. Aquestes festes, paral·leles a les esmentades anteriorment, consisteixen en la tradicional "plantà" (muntatge del monument) i la "cremà" amb la destrucció total del monument per les flames, que s'acompanya d'un bonic espectacle pirotècnic. A més, ve sent habitual que es realitzin també altres activitats tals com revetlla i exhibició de balls folklòrics.

  • Festes de Sant Jaume.

En honor al patró de la població. 25 de juliol. Se celebra durant uns cinc dies, sent el dia 25 de juliol el de festa major i englobant. Generalment, solen celebrar-se actes taurins, pirotècnics i revetlles.

  • Mare de Déu de la Paciència. Festa Patronal. No té data fixa però s'inicia el dissabte anterior al primer diumenge d'octubre (dia gran) i finalitza el segon diumenge d'octubre. S'hi fan processons, l'ofrena, espectacles taurins, pirotècnics, de tir i arrossegament, revetlles i concerts.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]