Orphen, el bruixot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Orphen, el bruixot
魔術士オーフェン
(Majutsushi Ōfen)
Gènere Aventura, Fantasia
Manga: Orphen, el bruixot
Autor Yoshinobu Akita
Editorial Japan Fujimi Shobō
Demografia Shonen
Magazine Dragon Jr.
Publicació 19982001
Volums 6
Manga: Orphen MAX
Autor Yoshinobu Akita
Editorial Japan Fujimi Shobō
Demografia Shonen
Magazine Dragon Jr.
Publicació 20022003
Volums 6
Anime: Orphen, el bruixot
Director Hiroshi Watanabe
Estudi J.C.Staff
Canal Japan TBS
Durada 3 d'octubre de 199827 de març de 1999
Episodis 24 (Llista d'episodis)
Anime: Orphen, el bruixot: la revenja
Director Tōru Takahashi
Estudi J.C.Staff
Canal Japan TBS
Durada 2 d'octubre de 199927 de març de 2000
Episodis 23 (Llista d'episodis)

Orphen, el bruixot (魔術士オーフェン , Majutsushi Ōfen?) és una sèrie manga japonès ideada per Yoshinobu Akita i dibuixada per Yuuya Kusaka. Posteriorment, va ser adaptat a una sèrie animada de televisió. El manga es va publicar a la revista Dragon Jr. de l'editorial Fujimi Shobō. A Catalunya, va ser emesa per Televisió de Catalunya al desaparegut canal K3 (actualment súper3) el 19 de febrer de 2003.[1] També es va emetre la seqüela de la sèrie: Orphen el bruixot: la revenja, pel mateix canal.

Argument[modifica | modifica el codi]

L'Orphen, un jove bruixot, emprèn un viatge per salvar l'Azalea, la seva mestra i amiga de la infància. Aquesta s'ha convertit en un terrible drac conegut com a Bloody August. Per això haurà de dominar el gran poder de l'espasa de Varthanders. Juntament amb els deixebles, en Majic i la Creao, l'Orphen buscarà el drac al que li haurà de clavar l'espasa al cor. Malgrat tot, la Cort de la Torre de l'Ullal, vol matar el Bloody August per salvar la seva reputació i intentaran recuperar l'espasa així com impedir que l'Orphen aconsegueixi el que es proposa.

La continuació anomenada Orphen el Bruixot: la revenja narra una història completament diferent. Tot comença amb una noia que afirma pertànyer a l'Ordre de Caballeria. Ella busca a l'Orphen per acompanyar-lo a la seu. Durant el viatge, els acompanyants de viatge descubriran més coses sobre el passat de l'Orphen i s'enfrontaran a monstres enviats per un antic enemic.

Tot i ser una sèrie d'animació força èpica, aquesta té uns tocs d'humor que fan la història molt atractiva.

Personatges[modifica | modifica el codi]

  • Orphen
Seiyū: Showtaro Morikubo
Veu de doblatge: Marc Zanni
Protagonista de la sèrie. És un bruixot de 20 anys de la famosa Cort de la Torre de l'Ullal.
  • Cleao Everlasting
Seiyū: Mayumi Iizuka
Veu de doblatge: Gemma Ibáñez
Una noia de 17 anys. És filla d'una família rica, és guapa, té molt de caràcter, és aprofitada i descarada. A mesura que va abançant la història, mostra cert intères per l'Orphen.
  • Majic Lin:
Seiyū: Omi Minami
Veu de doblatge: José Javier Serrano
Aprenent de l'Orphen. És timid i callat. Té 15 anys i és amic de la Creao. És bon estudiant i apren tot el que pot del seu mestre. A la segona temporada entra com a alumne a la Torre de l'Ullal.

Manga[modifica | modifica el codi]

El primer volum de Sorcerous Stabber Orphen narra la història de l'Azalea i l'interès i l'atracció que sent l'Orphen en vers ella. Són amics que es coneixen des de fa si anys. El primer manga es casi exacte en el capítol 8 d'"Orphen, el bruixot" (titulat "Azalea") on parlen d'ella. La història del manga segueix l'anime però també les noveles. Hi ha alguna informació que la donen més d'hora o més tard depenent del manga o l'anime.

El manga Sorcerous Stabber Orphen va ser creat per Yoshinobu Akita i Yuuya Kusaka. El manga està separat per dues parts: Majutsushi Orphen Haguretabi, que té sis volums. L'altra part és: Majutsushi Orphen MAX, també separada en sis volums.

Anime[modifica | modifica el codi]

La sèrie d'anime d'Orphen, el bruixot està dividit en dues temporades ben diferenciades. Situa l'espectador en un món fantàstic i meravellós en què encara hi ha màgia, dracs, espases poderoses i donzelles encantades. La primera temporada equival a la narració de la història de l'Azalea. És una història fosca i seriosa amb una certa tendència a ocórrer en un ambient nocturn. La segona temporada, que porta el distintiu "la Revenja", explica la història de la Ricoris Nielsen. És una història més lluminosa i amb sentit de l'humor. Malgrat això, també té una càrrega emocional que dura fins als últims capítols.

Produïda per l'estudi J.C.Staff i dirigida per Hiroshi Watanabe, la sèrie fou emesa per primera vegada a la cadena de televisió japonesa TBS el 3 d'octubre de 1998 fins al 27 de març de 1999, aconseguint un notable èxit i essent exportada a diferents països. La segona remesa de la sèrie fou emesa pel mateix canal el 2 d'octubre de 1999 fins al 27 de març de 2000.

A Catalunya, la sèrie d'anime fou estrenada el 19 de febrer de 2003[1] fins a l'1 de maig de 2003[2] pel canal K3, reemetent-se posteriorment en diverses ocasions.

Música[modifica | modifica el codi]

Tant la primera temporada com la segona, tenen dos openings i dos endings. Tot i això, la segona té un ending pel capítol final.

Orphen, el bruixot[modifica | modifica el codi]

Openings[modifica | modifica el codi]

# Títol en català Cantant/Grup Inici Final
1 Amor, en el meu amor Sharan Q 1 16
2 Ets un bruixot? Sharan Q 17 24

Endings[modifica | modifica el codi]

# Títol en català Cantant/Grup Inici Final
1 L'últim petó Tanpopo 1 13?
2 Què puc fer? Yuka 14? 24

Orphen, el bruixot: la Revenja[modifica | modifica el codi]

Openings[modifica | modifica el codi]

# Títol en català Cantant/Grup Inici Final
1 Aleshores, ens vam fer un petó 7HOUSE 1 11
2 Surt el sol Taiyou to Cisco Moon 12 23

Endings[modifica | modifica el codi]

# Títol en català Cantant/Grup Inici Final
1 T'estimo, si! Chinatsu Miyoshi 1 11
2 El teu dolç gust Melon Kinenbi 12 22
3 Aleshores, ens vam fer un petó 7HOUSE / 23

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Servei Català del Doblatge». Televisió de Catalunya. [Consulta: 24 gener 2012].
  2. Clarós, Isabel; Fernández, Mª José. «Vivir en Barcelona - Televisión». La Vanguardia. Barcelona: Grupo Godó, 1 de maig de 2003. [Consulta: 7 de febrer 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]