Orquestra Philharmonia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'Orquestra Philharmonia, en anglès Philharmonia Orchestra o només Philharmonia, és una orquestra simfònica de Londres que des de 1995 té la seva seu en el Royal Festival Hall. A la Gran Bretanya també és orquestra resident al De Montfort Hall de Leicester i al Corn Exchange de Bedford (Anglaterra).

Una orquestra d'estudi[modifica | modifica el codi]

L'orquestra va ser fundada el 1945 per Walter Legge, un executiu d'EMI, i estava concebuda com a una orquestra d'estudi; es dedicava principalment a ser l'orquestra encarregada dels enregistraments, amb poques actuacions en viu. Thomas Beecham va donar el concert inicial el 1946, però va ser apartat del càrrec de director quan va intentar prendre el control de l'orquestra i canviar el seu nom.[1] Beecham va marxar i fundà l'Orquestra Filharmònica Real.

En els primers anys, va ser dirigida per destacats directors com Arturo Toscanini i Wilhelm Furtwängler, treballant amb grans instrumentistes i cantants del moment. Va ser amb Herbert von Karajan, que després de la Segona Guerra Mundial va tenir problemes per dirigir a Alemanya i a Àustria, qui va estar molt associat amb la Philharmonia en els seus primers anys. Karajan va transformar l'orquestra en un dels millors conjunts del món, i va fer nombrosos enregistraments, entre els quals destaquen les nou simfonies de Beethoven.

El 1954 Karajan la va deixar per anar a dirigir l'Orquestra Filharmònica de Berlín i Legge va recórrer a Otto Klemperer, la carrera del qual estava en hores baixes. Aquesta va resultar una decisió encertada, i el nom de Klemperer va quedar definitivament vinculat al de l'orquestra; wl 1959 va ser nomenat director vitalici.

New Philharmonia Orchestra[modifica | modifica el codi]

El dimarts 10 de març de 1964, Legge va anunciar que volia desfer l'orquestra. Durant una sessió d'enregistrament amb Otto Klemperer, tot els presents van dir que no permetrien que l'orquestra fos dissolta. Klemperer va donar el seu suport immediat, i el 17 de març l'orquestra va elegir el seu propi organigrama i va adoptar un nou nom: Nova Orquestra Philharmonia (en anglès, New Philharmonia Orchestra). El concert inaugural de la nova orquestra va tenir lloc el 27 d'octubre de 1964. Va ser una interpretació de la Simfonia número 9 de Beethoven, dirigida per Klemperer, que era ara President Honorari de l'Orquestra.

Amb aquest canvi l'orquestra va passar a fer moltes més actuacions en viu. Com a New Philharmonia Orchestra, va readquirir els drets del nom Philharmonia Orchestra i des del 1977, ha estat coneguda un altre cop amb aquest nom.

Klemperer es va retirar de la direcció el 1971, però encara va ser oficialment el seu director principal fins a la seva mort el 1973. En aquells dos anys, Lorin Maazel va ser el Director Principal Associat (1971-73), i posteriorment va ser efectivament el Director Principal. Riccardo Muti va ser el director principal entre 1973 i 1982; va ser succeït per Giuseppe Sinopoli (1984-94). El 1997, Christoph von Dohnányi va encarregar-se de la direcció. El novembre de 2006, es va anunciar que Dohnányi deixaria l'orquestra el 2008, i que Esa-Pekka Salonen en seria Director principal.[2]

La Philharmonia és l'orquestra que compte amb més gravacions discogràfiques, amb més de mil enregistraments. També ha enregistrat bandes sonores com la de la pel·lícula Enric V amb Laurence Olivier (1944), o Oliver Twist de David Lean (1948).

Directors titulars[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Norman Lebrecht, The Maestro Myth,p. 160
  2. «Philharmonia Orchestra Announces Salonen As Principal Conductor». Philharmonia, 21 nov 2006. [Consulta: 2007-02-06].