Orquestra Simfònica Simón Bolívar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Orquestra simfònica Simón Bolívar durant una actuació al teatre Castro Alves de Brasil.

L'Orquestra Simfònica Simón Bolivar, també coneguda pel seu acrònim OSSBV, és una de les orquestres més importants de Veneçuela i de Llatinoamèrica.[cal citació] Aquesta orquestra, fundada al 1975 pel mestre José Antonio Abreu,[1]és considerada per molts com una orquestra de nivell semblant a qualsevol sinfònica europea.[2] Compta amb molts instrumentistes d'alt nivell, d'entre els quals destaquen el violoncel·lista Abner Padrino Reyes i el percussionista Félix Mendoza.

L'orquestra és el producte més acabat de l'anomenat Sistema d'Orquestres Juvenils de Veneçuela, creat pel mateix Abreu.[3] La simfònica es troba constituïda de musics de diverses regions del país llatinoamericà, considerats els millors de cada orquestra local. Arribar a ser membre d'aquesta orquestra és un pas molt important per als músics veneçolans, ja que es habitual que els components rebin beques de l'estat per estudiar a prestigioses escoles i conservatoris d'arreu del mon.

L'orquesta, que ha rebut el suport de tots i cadascun dels governs veneçolans, ha estat exitosa gracies a la importantíssima labor del mestre fundador José Antonio Abreu, qui ha aconseguit el reconeixement internacional al seu treball, fins a l'extrem de que molts països tenen la intenció de replicar la seva fórmula.


Taula de continguts

Història [modifica]

L'orquestra va ser creada el 5 de Juliol de 1978 pel mestre José Antonio Abreu. El primer director va ser el mateix Abreu, qui durant més de dos décades es va alternar en la direcció amb directors convidats.

Posteriorment és el mestre Alfredo Rugeles qui pren les regnes de l'orquestra i qui també s'alterna amb diversos director de prestigi veneçolans i internacionals.

El variat repertori de la OSSBV inclou importants obres veneçolanes i llatinoamericanes que han incrementat la seva popularitat i reconeixement gràcies a les interpretacions i gravacions de l'orquestra, gravacions que s'ha portat a terme a partir de l'any 1980. A la dècada dels 90s, es va gravar amb la Dorian Recordings sota la direcció de la batuta dels reconeguts directors Eduardo Mata, Keri-Lynn Wilson, Enrique Diemecke i Maximiano Valdés. Al 2006, la OSSBV i la Deutsche Grammophon van iniciar un projecte que ha produït, fins a al present, set àlbums amb la participació dels directors Claudio Abbado i Gustavo Dudamel.

Actualment la simfònica té com a seu la Sala Simón Bolívar del Centre d'Acció Social per la´Música, on s'ofereix el seu programa setmanal de concerts i es desenvolupa el programa acadèmic orquestral.

Al llarg de la seva història la orquestra ha acompanyat a grans solistes i importants agrupacions. Ha estat present en múltiples programacions, gales, events especials i festivals musicals nacionals i internacionals, i ha realitzat gires a Veneçuela, Europa, Àsia, Nord i Sud-amèrica.

Actualment el director de la Simón Bolívar és Gustavo Dudamel, music veneçolà de gran repercussió internacional.

Instal·lacions [modifica]

Avui dia l'orquestra funciona a la seva seu permanent: el Centre Llatinoamericà d'Acció Social per la música, estructura dissenyada tenint en compte els requisits especials d'acústica per l'arquitecte veneçolà Tomás Lugo. Aquest centre es troba localitzat a la ciutat de Caracas, específicament al Parc Los Caobos.

S'inclouen diversos espais d'instrucció musical, sales d'assaig instrumental i de practiques de coral, biblioteca, sales de concerts (incloent-hi la gran sala Simón Bolívar amb capacitat per a 880 espectadors i que posseeix un gran òrgan tubular donat per la Fundació Polar, teatre, sales de música de cambra i una petxina acústica a l'aire lliure, a la zona sur de l'edifici i que formarà part del Parc Los Caobos, així com tallers de fabricació d'instruments musicals, un espai per a l'administració. A més a més, consta de equips especials com el sistema mecànic teatral, iluminació profecional, sistemes de so i vídeo i servidors i xarxes amb conexió nacional i internacional.[4]


Directors de la OSSBV (per nacionalitats) [modifica]

Veneçuela [modifica]

Rosa Briceño José Calabrese José Carbonara Remy Carbonara David Carpio Gregory Carreño Inocente Carreño Rubén Capriles
Gonzalo Castellanos Pablo Castellanos Jorge Castillo Jorge Castro Mauro Cremisini Tulio Cremisini Cecilia De Majo Antonio Delgado
Paul Dessene Frank Di Polo Raúl Díaz Joshua Dos Santos Gustavo Dudamel Antonio Estévez Luis Miguel González Pablo González
Cristian Grases Alberto Grau María Guinand Diego Guzmán Angel Hernández Manuel Hernández-Silva Isaac Hernández Jesús Hernández
Teresa Hernández Yuri Hung María Octavia Issa Felipe Izcaray Rafael Jiménez Manuel Jurado Eduardo Kusnir Igor Lanz
César Iván Lara Igor Lara Manuel López Natalia Luis Bassa José Miolino Eddy Marcano Eduardo Marturet
Diego Matheuz Andrés Eloy Medina Gustavo Medina Luis Morales Bance Agustín Moreno Juan Carlos Núñes Isabel Palacios Juan Cristóbal Palacios
Ennio Palumbi Leonardo Panigada Jesús Parra Rafael Payare Jesús Ignacio Pérez Perazzo Rufo Perez Vladimir Prado Eduardo Rahn
Carlos Riazuelo Félix Rodriguez Aldemaro Romero Alfredo Rugeles Fernando Ruiz José Sabatino José Saglimbeni Rodolfo Saglimbeni
Miguel Sánchez Edgar Saume Christian Vázquez Elisa Vega Luis Vírgüez Jan Wagner Henry Zambrano Francisco Zapata

Estats Units [modifica]

William Branchs Gerald Brown Keith Brown Jonathan Cohler
Glenn Egner Sarah Ioannides Eugene Khon Lorin Maazel
Wayne Marshall Carol Niebusch Noe Rolf Smedvig
Carl St. Clair Joshua Weilerstein John Williams

Alemanya [modifica]

Wolfram Christ Matthias Gobel Raoul Gruneis Patrick Lange
Michael Hasel Diethlem Jonas Dirk Kaftan
Abrecht Mayer Alexander Mickelthwate Helmuth Rilling
Walter Seyfarth Nabil Shehata Wolfgang Trommer

Italia [modifica]

Claudio Abbado Bruno Aprea Primo Casale Alessandro Ferrari
Hugo Filoia Piero Gamba Vicenzo Mariozzi
Andrea Morricone Leone Mugiera Vittoro Negri
Carlo Ponti Jr. Giuseppe Sinopoli Omar Zoboli

Mexic [modifica]

Carlos Chávez Eduardo Diazmuñoz Enrique Diemecke Eduardo García Barrios
Juan Carlos Lemonaco Fernando Lozano Eduardo Mata
Jesús Medina Arturo Pantaleón Carlos Miguel Prieto

Espanya [modifica]

Theo Alcántara Salvador Brotons Pablo Mielgo
Edmon Colomer Rafael Fruhbeck De Burgos
Manuel Galduf Jesús López Cobos

Anglaterra [modifica]

Simon Rattle Alexander Shelley
Adrian Sunshine Adrian Thorne
Robin Ticciati Benjamin Zander

França [modifica]

Philippe Bernold François-Xavier Bilger
Antoine Duhamel Philippe Entremont
Olivier Grangean Jean Jaques Werner

Argentina [modifica]

Alberto Balzanelli Mario Benzecry
Simón Blech Pedro Ignacio Calderón
Guillermo Scarabino Andrés Tolcachir

Brasil [modifica]

Silvio Barbato Issac Karabtchvsky
David Machado Fabio Mechetti
Bruno Procopio Roberto Tibirica

Japó [modifica]

Akira Endo Yoshikazu Fukumura
Michiyoshi Inoue Kazushiro Koizumi
Zen Obara Shunsaku Tsutsumi

Uruguai [modifica]

Roberto García Mareco Federico García Vigil
Jorge Risi José Serebrier
Héctor Tosar Pablo Zinger

Xile [modifica]

Eduardo Browne Juan Pablo Izquierdo
José Francisco Maximiliano Valdés

Colòmbia [modifica]

Blas Emilio Atehortúa Sergio Bernal
Ernesto Díaz Alejandro Posada

Àustria [modifica]

Geoge Cleve Nikolaus Harnoncourt
Georg Mark

Polònia [modifica]

Krysztof Penderecki Jerzy Semkow
Stanislaw Wislocki

Rússia [modifica]

Shlomo Mintz Mstilav Rostropovich
Alexander Schneider

Canadà [modifica]

Jean-Philippe Tremblay
Keri-Lynn Wilson

Israel [modifica]

Rony Rogoff
Pinchas Zukerman

Índia [modifica]

Mehli Mehta
Zubin Mehta

Perú [modifica]

Espartaco Lavalle
Juan Carlos Santos

Austràlia [modifica]

Alan Barker

Bèlgica [modifica]

Dirk Brossé

Bolívia [modifica]

Jaime Laredo

Corea [modifica]

Sung Kwak

Cuba [modifica]

Carlos Fariña

Equador [modifica]

Patricio Aciaga

El Salvador [modifica]

Germán Cáceres

Escòcia [modifica]

George Hurst

Eslovàquia [modifica]

Bystrik Rezucha

Finlàndia [modifica]

Esa-Pekka Salonen

Guatemala [modifica]

Jorge Sarmientos

Hongria [modifica]

Kalman Berkes

Lituània [modifica]

Jouuzas Domarkas

Nicaragua [modifica]

Francisco Jarquín

Portugal [modifica]

Manuel Ivo Cruz

Romania [modifica]

Sergiu Comisiona

Suïssa [modifica]

Peter Magg

Enllaços externs [modifica]


Referències [modifica]