Orson Welles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Orson Welles
Orson Welles als 22 anys
Orson Welles als 22 anys
Nom de naixement: George Orson Welles
Naixement: 6 de maig de 1915
Kenosha, Wisconsin (EUA)
Defunció: 10 d'octubre de 1985
Los Angeles, Califòrnia (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Virginia Nicholson (1934-1940)
Rita Hayworth (1943-1948)
Paola Mori (1955-1985)
Premis Oscar
Millor guió original
1942 - Ciutadà Kane
Oscar honorífic
1971 - Trajectòria cinematogràfica
Premis Grammy
Millor enregistrament parlat:
1982 - Donovan's Brain
Mostra de Venècia
Lleó d'Or per la carrera
1970 - Trajectòria cinematogràfica
Festival de Canes
Gran Premi del Jurat
1952 - Othello
Millor actor
1959 - Compulsion

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1973 F. for Fake
1968 The Immortal Story
1965 Chimes at Midnight
1962 Le Procès
1958 Touch of Evil
1955 Mr. Arkadin
1952 Othello
1948 Macbeth
1947 La dama de Xangai
1946 El desconegut
1942 Els magnífics Amberson
1941 Ciutadà Kane
(Puntuació mínima de 7 a Filmaffinity)
Fitxa sobre Orson Welles a IMDb

George Orson Welles (Kenosha, Wisconsin, 6 de maig de 1915 - Los Angeles, Califòrnia, 10 d'octubre de 1985) va ser un actor, guionista i director de cinema estatunidenc, considerat un dels grans directors de Hollywood, i també un dels més excèntrics.[1]

Biografia i obra[modifica | modifica el codi]

Welles va néixer a Kenosha, Wisconsin. Després d'estudiar amb professors particulars, ingressà a l'escola Todd de Woodstock (Illinois), el 1926, on desenvolupà les seves inquietuds teatrals com a actor, director i adaptador. Als disset anys (1931) marxà a Irlanda amb la intenció de dedicar-se a la pintura, però fent-se passar per més gran, debutà professionalment com a actor al teatre Gate de Dublín amb l'obra Suss the jew. De nou al seu país, formà part de la companyia McClintic-Cornell (1933-34) amb la qual debutà a Broadway, el 20 de desembre de 1934, amb Romeu i Julieta. Com a director, muntà dues obres amb actors negres, un Macbeth (1935) i Doctor Faustus (1936-37), i el 1937 fundà la seva pròpia companyia, Mercury, amb la qual muntà sis obres fins a 1939. El 1946 va estrenar-se La volta al món en vuitanta dies, la seva adaptació de la novel·la de Jules Verne, musicada per Cole Porter.


A partir de 1937 esdevingué un reconegut actor radiofònic gràcies al seu personatge de L'ombra, però es féu famosa l'emissió en directe, el 30 d'octubre de 1938, de La guerra dels mons de H. G. Wells. La dramatització de l'obra fou tan realista que va generar en els oients la creença que realment s'estava produint una invasió marciana, estenent-se el pànic a part de la població. Davant tals successos l'autor va haver de fer unes manifestacions en públic explicant que la realització del programa tan sols tenia com a objectiu l'entreteniment de l'audiència. No obstant això, per fonts properes a Welles, s'ha sabut que les seves intencions no eren tan innocents. [Quan?] Aquests èxits van fer que Hollywood es fixés en ell i pel juliol de 1939 hi anà per signar contracte amb la productora RKO. Després de diferents guions desestimats, el maig de 1941 estrenà el seu primer film com a director, actor, coguionista i coproductor, el famòs Ciutadà Kane. A aquest seguiren, com a director, i la majoria també com a actor, els films: Els magnífics Amberson (1942), És tot real (1942-43, documental inacabat), El desconegut (1946), La dama de Xangai (1948), Macbeth (1948), Othello (1952), Mr. Arkadin (1955), Touch of Evil (1958), Don Quixot (1960, inacabat), Le Procès (1962), Chimes at Midnight (1966), Una història immortal (1966), F. for Fake (1973) i L'altra cara del vent (1974-75, inacabat).

Com a actor va tenir una decisiva participació a El tercer home (1949), dirigida per Carol Reed, però en la qual la seva influència en la posada en escena sempre s'ha destacat. Casat amb l'actriu Rita Hayworth (1943-1947), els problemes mantinguts amb els productors de Hollywood, va fer que entre 1948 i 1956 visqués a Europa, on tornà al teatre, per darrer cop, en una versió de Rinoceronts de Ionesco, dirigida per Laurence Olivier a Londres (1960). Els darrers anys es dedicà a interpretar personatges secundaris en pel·lícules no gaire interessants per tal de finançar el seu darrer projecte, L'altra cara del vent. Va morir a Los Angeles, el 10 d'octubre de 1985.

Característiques de l'obra[modifica | modifica el codi]

Il·luminació expressionista en un fotograma d'"Els magnífics Amberson".

Cinema negre[modifica | modifica el codi]

Aquest terme representa un tipus de pel·lícules en el qual es veu expressat el tema etern de la contraposició dualisme entre el i el Mal. Apareixen els aspectes més negatius i abjectes del ser humà: el crim, l'extorsió, la corrupció, l'engany, etc. i personages representatius com la Dona Fatal. Enfront d'aquesta el detectiu privat que busca incansasablemente al delinqüent, encara que això sí, tamissat per un marcat cinisme. El característic estil visual que reflectix, tot això no podia ser altre que l'expressionisme caracteritzat per un elevat contrast entre llums i ombres. Dins d'aquest gènere Welles va fer algunes de les seves pel·lícules més destacades com: La dama de Xangai, Istanbul, El desconegut o Touch of Evil.

Pla seqüència[modifica | modifica el codi]

Welles usava aquesta tècnica de planificació en què la càmera no deixa de rodar durant un temps bastant dilatat, podent usar "travellings" i diferents grandàries de plans i angulacions en el seguiment dels personatges o en l'exposició d'un escenari. Aquest procediment no s'usa habitualment a causa del gran nombre d'elements que han de coordinar-se (actors, càmera, il·luminació, etc.), havent d'iniciar-se de nou des del principi si alguns d'ells falla. Per aquest mateix motiu resulta més costós que una planificació més fragmentada. Un dels més famosos plans seqüència de la història del cinema pertany a l'arrencada de la seva pel·lícula Touch of Evil, en el qual el suspens centrat en quan esclatarà una bomba col·locada en un cotxe que travessa pel centre de la ciutat, es combina amb la presentació de la parella protagonista, tot això embolicat pel ritme sincopat d'un tema de Henry Mancini.

Gran angular[modifica | modifica el codi]

Aquest fou usat sistemàticament utilitzat per Welles en les seves produccions, ja que el tipus d'imatge deformada que ofereix responia perfectament al seu interès per oferir un món oníric i en algunes ocasions de malson.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Director[modifica | modifica el codi]

Any Pel·lícula Notes
1934 The Hearts of Age curt
1938 Too Much Johnson[2]
1941 Ciutadà Kane (Citizen Kane) Oscar al millor guió original
Nominació − Oscar al millor director
1942 Els magnífics Amberson (The Magnificent Ambersons)
1946 El desconegut (The Stranger)
1947 La dama de Xangai (The Lady from Shanghai)
1948 Macbeth
1952 Othello Gran Premi del Jurat del Festival de Canes
1955 Mr. Arkadin
1958 Touch of Evil
1958 The Fountain of Youth curt / TV
1962 Le Procès
1965 Chimes at Midnight Nominació − Palma d'Or
1968 The Immortal Story TV
Nominació − Ós d'Or
1974 F for Fake Documental / assaig
1978 Filming Othello Documental

Actor[modifica | modifica el codi]

Any Pel·lícula Paper Director Notes
1934 Hearts of Age Death Orson Welles, William Vance
1940 Swiss Family Robinson Narrador Edward Ludwig no surt als crèdits
1941 Ciutadà Kane (Citizen Kane) Charles Foster Kane Orson Welles Nominació − Oscar al millor actor
1942 Els magnífics Amberson (The Magnificent Ambersons) Narrador Orson Welles
1943 Istanbul (Journey into Fear) Coronel Haki Norman Foster Welles co-director
1944 Follow the Boys ell mateix Edward Sutherland
1944 Jane Eyre Edward Rochester Robert Stevenson
1946 Duel in the Sun Narrador King Vidor
1946 Tomorrow is Forever John MacDonald, Erich Kessler Irving Pichel
1946 El desconegut (The Stranger) Franz Kindler, Prof. Charles Rankin Orson Welles
1947 La dama de Xangai (The Lady from Shanghai) Michael O'Hara Orson Welles
1948 Macbeth Macbeth Orson Welles
1949 Black Magic Cagliostro Gregory Ratoff
1949 El tercer home (The Third Man) Harry Lime Carol Reed
1949 Prince of Foxes Cèsar Borja Henry King
1950 The Black Rose Bayan Henry Hathaway
1951 Return to Glennascaul Narrador Hilton Edwards
1951 Le Petit Monde de Don Camillo Narrador Julien Duvivier
1952 Othello Othello Orson Welles
1952 Trent's Last Case Sigsbee Manderson Herbert Wilcox
1953 L'Uomo, la bestia e la virtù capità Perella, the Beast Steno
1953 Si Versalles s'expliqués (Si Versailles m'était conté...) Benjamin Franklin Sacha Guitry
1954 Trouble in the Glen Sanin Cejadory Mengues Herbert Wilcox
1955 Three Cases of Murder Lord Mountdrago David Eady, George More O'Ferrall, Wendy Toye
1955 Napoléon Hudson Lowe Sacha Guitry
1955 Mr. Arkadin Gregory Arkadin Orson Welles
1956 Moby Dick Father Mapple John Huston
1957 Man in the Shadow Virgil Renchler Jack Arnold
1958 El llarg i càlid estiu (The Long, Hot Summer) Will Varner Martin Ritt
1958 Touch of Evil capità Hank Quinlan Orson Welles
1958 The Vikings Narrador Richard Fleischer no surt als crèdits
1958 South Seas Adventure Narrador Various directors no surt als crèdits
1958 The Roots of Heaven Cy Sedgewick John Huston
1959 High Journey Narrador Peter Baylis
1959 Les Seigneurs de la forêt Narrador Henry Brandt, Heinz Sielmann
1959 Compulsion Jonathan Wilk Richard Fleischer Premi a la interpretació masculina (Festival de Canes)
1959 Ferry to Hong Kong capità Hart Lewis Gilbert
1960 David and Goliath King Saul Ferdinando Baldi, Richard Pottier
1960 Crack in the Mirror Hagolin, Lamerciere Richard Fleischer
1960 The Battle of Austerlitz Robert Fulton Abel Gance
1961 La Fayette Benjamin Franklin Jean Dréville
1961 King of Kings Narrador Nicholas Ray no surt als crèdits
1961 I Tartari Burundai Ferdinando Baldi, Richard Thorpe
1962 Le Procès Albert Hastler (L'advocat) Orson Welles
1962 Ro.Go.Pa.G. Film Director Pier Paolo Pasolini segment "La Ricotta"
1963 The V.I.P.s Max Buda Anthony Asquith
1964 The Finest Hours Narrador Peter Baylis
1965 A King's Story Narrador Harry Booth
1965 La Fabuleuse aventure de Marco Polo Akerman, Marco's Tutor Denys de La Patellière, Raoul Lévy
1965 Chimes at Midnight Sir John (Jack) Falstaff Orson Welles Nominació − BAFTA al millor actor estranger
1966 Is Paris Burning? Consul Raoul Nordling René Clément
1966 Un home per a l'eternitat (A Man for All Seasons) Cardinal Wolsey Fred Zinnemann
1967 Le Désordre a vingt ans ell mateix Jacques Baratier
1967 Casino Royale Le Chiffre Various directors
1967 The Sailor from Gibraltar Louis de Mozambique Tony Richardson
1967 I'll Never Forget What's'isname Jonathan Lute Michael Winner
1967 Oedipus the King Tiresias Philip Saville
1968 Tepepa Colonel Cascorro Giulio Petroni
1968 The Immortal Story Mr. Charles Clay Orson Welles
1968 Around the World of Mike Todd Narrador Saul Swimmer
1968 House of Cards Leschenhaut John Guillermin
1968 Kampf um Rom I Emperor Justinian Robert Siodmak
1969 Kampf um Rom II - Der Verrat Justinian Robert Siodmak
1969 The Southern Star Plankett Sidney Hayers
1969 La batalla del Neretva (Bitka na Neretvi) Chetnik senator Veljko Bulajic
1969 12 + 1 Markan Nicolas Gessner, Luciano Lucignani
1970 Is It Always Right to Be Right? Narrador Lee Mishkin curtmetratge animat
1970 A Horse Called Nijinsky Narrador Jo Durden-Smith
1970 La carta del Kremlin (The Kremlin Letter) Bresnavitch John Huston
1970 Start the Revolution Without Me The Narrador Bud Yorkin
1970 Catch-22 Gen. Dreedle Mike Nichols
1970 Salvador Dalí Narrador Jean-Christophe Averty
1970 Waterloo Louis XVIII Serhí Bondartxuk
1971 Malpertuis Cassavius Harry Kümel
1971 Freedom River Narrador Sam Weiss
1971 Sentinels of Silence Narrador Robert Amram
1971 A Safe Place The Magician Henry Jaglom
1971 Directed by John Ford Narrador Peter Bogdanovich
1971 La Décade prodigieuse Theo Van Horn Claude Chabrol
1972 Future Shock Narrador Alexander Grasshoff
1972 Get to Know Your Rabbit Mr. Delasandro Brian De Palma
1972 Treasure Island Long John Silver John Hough
1972 Necromancy Mr. Cato Bert I. Gordon
1974 Ten Little Indians Voice of Tape Peter Collinson (veu)
1974 F for Fake ell mateix Orson Welles
1974 The Challenge... A Tribute to Modern Art ell mateix Herbert Kline
1975 Who's Out There? Narrador
1975 Bugs Bunny Superstar Narrador Larry Jackson
1976 Voyage of the Damned Estedes Stuart Rosenberg
1977 Some Call It Greed Narrador Tim Forbes
1977 Rime of the Ancient Mariner Narrador Larry Jordan
1977 The Lions of Capitalism Narrador Tim Forbes
1977 Hot Tomorrows Parklawn Mortuary (veu) Tim Forbes
1978 Mysterious Castles of Clay Narrador Alan Root
1978 Il Grande attacco Narrador Umberto Lenzi
1979 The Late Great Planet Earth ell mateix, narrador. Robert Amram, Rolf Forsberg
1979 The Muppet Movie Lew Lord James Frawley
1979 The Double McGuffin Narrador Joe Camp
1980 Shōgun (minisèries TV) Narrador Jerry London minisèries TV
1980 Step Away Narrador Roberto Ponce, Marcos Zurinaga
1980 The Greenstone Narrador Kevin Irvine
1980 The Secret Life of Nikola Tesla J.P. Morgan Krsto Papic
1981 Search for the Titanic ell mateix Michael Harris
1981 The Man Who Saw Tomorrow Presentador, narrador Robert Guenette
1981 History of the World: Part I Narrador Mel Brooks
1982 Butterfly Judge Rauch Matt Cimber Nominació − Globus d'Or al millor actor secundari
1982 Genocide Narrador Arnold Schwartzman
1982 Slapstick (Of Another Kind) Father of the Aliens (veu) Steven Paul
1983 Where Is Parsifal? Klingsor Henri Helman
1983 Hot Money Xèrif Paisley Zale Magder
1984 The Road to Bresson ell mateix Leo De Boer, Jurriën Rood
1984 The Enchanted Journey Pippo Yakikoto Higuchi
1984 In Our Hands ell mateix Robert Richter, Stanley Warnow
1985 Almonds and Raisins Narrador David Elstein, Russ Karel
1986 The Transformers: The Movie Unicron (veu) Nelson Shin produïda el 1985
1987 Someone To Love ell mateix Henry Jaglom filmada el 1985; darrer paper

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Salvà, Bernat. «Orson Welles. Far del segle XX». Presència [Girona], núm. 2015, del 4 a l'14 d'octubre de 2010, p. 33-34.
  2. Bernat Salvà. «Welles inèdit a la Filmoteca». El Punt Avui, 19/12/13. [Consulta: 19/12/13].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]