Ortiga
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 (Urtica dioica)
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
|
Vegeu el text |
||||||||||||
Ortiga (Urtica) és un gènere de plantes de la família de les Urticaceae totes elles caracteritzades per tenir pèls que alliberen una substància àcida que fa coïssor i inflamació a la pell. Tota la planta és de color intensament verd i semicaducifòlia durant l'hivern. Als Països Catalans les ortigues més comunes són Urtica dioica, la més gran, i Urtica urens, més xica. Es fan en terrenys molt nitrogenats com per exemple l'entrada dels corrals, suporten molt el fred i són molt difícils d'eliminar amb herbicides o llaurant ja que tenen estolons.
Les anomenades ortigues mortes pertanyen a la família de les labiades dins dels gèneres Lamium i Stachys, i malgrat que el seu aspecte s'assembla força a les veritables ortigues no tenen pèls urticants.
Taula de continguts |
Espècies[modifica]
El gènere comprèn unes 35 espècies de les regions de clima temperat de tot el món. En general són herbes perennes però algunes són anuals i unes poques arbusts. Totes elles estan caracteritzades per tenir pèls que en trencar-se alliberen una substància irritant per a la pell.
Espècies d'ortiga presents als Països Catalans[modifica]
- Urtica dioica: Ortiga gran - herba perenne dioica, de fulles ovato-lanceolades, serrades. De 0'5 a 1'5 metres d'alçada. Floreix d'abril a setembre i viu en llocs sempre humits entre el nivell del mar i els 2500 metres.
- Urtica urens: Herba anual de 0'1 a 1'2 metres viu entre el nivell del mar i els 800 metres.
- Urtica atrovirens: Herba perenne monoica només es troba a Mallorca a la serra de Tramuntana
- Urtica pilulifera: Anual o biennal monoica viu entre el nivell del mar i els 1000 metres.
- Urtica membranaceae: Fulles ovades, viu només al litoral.
-
Urtica dioica
-
Urtica urens
-
Urtica urens
-
Urtica atrovirens
-
Urtica pilulifera
-
Urtica pilulifera
Altres espècies d'ortiga en el món[modifica]
- Urtica angustifolia. Xina, Japó, Corea.
- Urtica cannabina. Sibèria fins Iran.
- Urtica dubia Canadà.
- Urtica ferox: Arbre ortiga Nova Zelanda
- Urtica hyperborea. Himàlaia
- Urtica incisa:Arbust Austràlia.
- Urtica laetivirens. Japó
- Urtica parviflora. Himàlaia
- Urtica platyphylla. Xina, Japó.
- Urtica thunbergiana. Japó.
-
Urtica cannabina. Riu Orkhon (Mongòlia).
Usos[modifica]
Les ortigues han tingut ús com a fibra tèxtil i com aliment ja que una vegada cuites perden el poder lacerant i tenen un gust agradable. Es mengen com a verdura, en sopa, en truita, etc. Es prefereixen els brots tendres i s'han de collir amb guants o paper de diari.
Popularment les fregues amb plantes d'ortigues es consideren un remei contra l'artrosi o els dolors musculars com la torticoli.
En la medicina científica també s'ha comprovat una certa acció dels preparats d'ortiga contra l'artritis.
En agricultura ecològica una decocció d'ortigues s'empra com adob nitrogenat i com insecticida.
Folklore[modifica]
En tractar-se d'una planta cosmopolita i l'única amb la característica urticant ha generat nombroses llegendes i costums arreu del món.
Segons alguns no piquen si mentre es passa entre elles es recita una oració, o bé es manté la respiració.
Plantes de fulla ampla que creixen entre les ortigues com l'agrella, del genere Rumex, o la llapassa o bardana Arctium minus es considera popularment que curen la inflamació provocada per les ortigues (malgrat que una vegada ha entrat l'acid dins el cos només tenen un lleuger efecte emolient).
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ortiga |
- Fibra (alemany)
