Ortobirotonda pentagonal
 | |
 Model 3D | |
| Tipus | Sòlid de Johnson |
|---|---|
| Forma de les cares | Triangles equilàters i pentàgons |
| Cares per vèrtex | 4 |
| Vèrtexs per cara | 3, i 5 |
| Simetria | D5h |
| Dual | - |
| Propietats | Convex |
| Elements | |
| Cares | 32 |
| Arestes | 60 |
| Vèrtexs | 30 |
| Característica | 2 |
| Més informació | |
| MathWorld | PentagonalOrthobirotunda  |
En geometria, la ortobirotonda pentagonal es pot construir enganxant dues rotondes pentagonals per les cares decagonals. És un dels noranta-dos sòlids de Johnson (J34). Té simetria D5h.
Els 92 sòlids de Johnson van ser descrits 1966 per Norman Johnson i els va numerar. No va demostrar que no n'existia més que 92, però va conjecturar que no n'hi havia d'altres. Victor Zalgaller el 1969 va demostrar que la llista de Johnson era completa. S'utilitzen els noms i l'ordre donats per Johnson, i se'ls nota Jxx on xx és el nombre donat per Johnson.
Desenvolupament pla[modifica]
Referències[modifica]
- Norman W. Johnson, "Convex Solids with Regular Faces", Canadian Journal of Mathematics, 18, 1966, pages 169–200. Conté l'enumeració original dels 92 sòlids i la conjectura que no n'hi ha d'altres.
- Victor A. Zalgaller, "Convex Polyhedra with Regular Faces", 1969 : primera demostració d'aquesta conjectura.
- Eric W. Weisstein. Johnson Solid : cada sòlid amb el seu desenvolupament
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Weistein, Eric W., Pentagonal Orthobirotunda ortobirotonda pentagonal a MathWorld. (anglès)
- Weistein, Eric W., Johnson solid Sòlids de Johnson a MathWorld. (anglès)