Ortosa (mineral)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ortosa

Minas Gerais, Brasil
Classificació
Categoria silicats, tectosilicats
Fórmula química KAlSi3O8
Nickel-Strunz 9.FA.30
Dana 76.1.1.1
Propietats fisicoquímiques:
Estructura cristal·lina a = 8.5632(11) Å, b = 12.963(14) Å, c = 7.299(11) Å, β = 116.073(9)°
Color incolora, verdosa, rosa, blanca, groga, gris
Macles Carlsbad, Baveno-Manebach
Exfoliació és exfoliable (làmines)
Fractura perfecta {001}, bona {010}
Tenacitat trencadís
Duresa 6
Lluïssor vítrea, nacrada
Ratlla blanca
Diafanitat transparent, translúcid
Gravetat específica 2.563
Densitat 2.55 - 2.63
Magnetisme no
Referències [1][2]
Varietats més comunes
adularia lluïsor vítrea; translúcida o transparent

L'ortosa, o ortoclasa, és un mineral tectosilicats del grup dels feldspats. És un dels minerals formadors de les roques més abundants en l'escorça terrestre. També es coneix amb el nom de feldspat o feldspat ortosa, però aquests noms no són del tot correctes, ja que no defineixen al mineral sinó a un grup de minerals del qual l'ortosa en forma part.

El nom de l'ortoclasa deriva dels termes grecs ortho i klasis, que signifiquen «recte» i «trencament», respectivament («trencament recte»). Això es deu a l'exfoliació característica d'aquest mineral, que és perfecta segons dos plànols gairebé ortogonals entre si.

L'ortosa apareix en forma de grans arrodonits o en seccions de cristalls ben formats. Quan cristal·litza ho fa en prismes columnars, de vegades de grans dimensions, que fins i tot es poden arribar a mesurar en tones de pes. Són comuns les macles (agregats geomètrics) de dos vidres i, entre elles, les més habituals són les de Baveno-Manebach, en els cristalls prismàtics, i la de Carlsbad, formada per dos cristalls tabulars.

El color característic de l'ortosa és el rosa carn, més o menys intens, però també pot ser blanca, grisa, vermellosa o, més rarament, groga o blava.

Varietats[modifica | modifica el codi]

La varietat més comuna de l'ortosa és l'adulària, típica dels massissos alpins. Es caracteritza per la seva brillantor, més vítria que la de l'ortosa, i per ser translúcida (i fins i tot transparent). Pot presentar, a més, inclusions d'altres minerals alpins, com clorita, hematites, rútil, actinolita, etc. Cristal·litza a temperatures inusualment baixes, en venes hidrotermals, el que fa difícil d'apreciar en quin sistema cristal·litza. Aquestes propietats la fan apta per a la talla i la confecció de caboixons. Es va descriure per primera vegada a les muntanyes Adula de Suïssa.

La valencianita és un tipus d'adulària que es troba a la mina Valenciana (Guanajuato, Mèxic).

Paragènesi[modifica | modifica el codi]

Tant l'ortosa com l'adularia s'associen als altres minerals que formen el granit, és a dir, el quars (cristall de roca, fumat o ametista) i la mica (moscovita), encara que també a molts altres com l'andalucita, l'epidot, l'actinolita, el beril, la turmalina o l'albita.lplpl

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Orthoclase». Mindat. [Consulta: 11 d'agost de 2013].
  2. «Orthoclase Mineral Data». Webmineral. [Consulta: 11 d'agost de 2013].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ortosa (mineral) Modifica l'enllaç a Wikidata