Os Pinos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'himne gallec (Os Pinos) és el símbol acústic més solemne de Galícia com a comunitat política. El text són les dues primeres parts del poema Queixumes dos pinos de Eduardo Pondal, i la música està composta per Pascual Veiga.

Es va estrenar a l'Havana en 1907 i, com la Bandera de Galícia, és fruit de l'emigració. Des de 1907 fins a 1923, l'himne gallec va ser cantat per regionalistes i agraristes en els seus actes i a poc a poc va anar sent acceptat. Quan es va prohibir l'ús durant la dictadura de Primo de Rivera, les societats gallegues d'Amèrica van intensificar el seu interès per la seva interpretació pública. Amb la Segona República va adquirir reconeixement oficial.

Es va evitar durant el franquisme i fins i tot durant l'etapa d'aperturisme només es cantava, com a màxim, en actes culturals i com una cançó més dintre del folklore gallec. Des de 1960 comença a interpretar-se de manera més explícita, encara que dissimulant els seus aspectes ideològics. En concret, es cantava només la primera part.

En 1975, mentre tenien lloc uns actes folklòrics en la festa de l'Apòstol, la gent va començar a aixecar-se per a cantar-lo. A l'any següent es va instaurar aquest costum de manera definitiva en la Plaza da Quintana, ratificat també per les autoritats assistents. Els centralistas l'assumirien, finalment, en la campanya electoral de 1977.