Oscar Alberto Dertycia Álvarez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaOscar Alberto Dertycia Álvarez

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 març 1965 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Córdoba (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada183 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1982 Modifica el valor a Wikidata –  2002 Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
1982–1985 Instituto Córdoba 195(89)
1985–1989 Argentinos Juniors 41(20)
1989–1990 ACF Fiorentina 19(4)
1990–1991 Cadis CF 21(6)
1991–1994 CD Tenerife 90(27)
1994–1995 Albacete Balompié 26(6)
1995–1996 CA Belgrano 0(0)
1996–1997 CA Talleres 40(19)
1997–1998 Instituto Córdoba 27(10)
2000–2001 Deportes Temuco (en) Tradueix 10(1)
2001–2001 Club Atlético General Paz Juniors 25(6)
2001–2002 Sport Coopsol (en) Tradueix 44(24) Modifica el valor a Wikidata
  Selecció nacional
1983–1983   Argentina sub-20 1(1)
1984–1988   Argentina 19(2) Modifica el valor a Wikidata

Oscar Alberto Dertycia Álvarez més conegut com a Dertycia (Córdoba, 3 de març de 1965) és un exfutbolista argentí.

Carrera futbolística[modifica]

Inicis[modifica]

Va començar la seva trajectòria en les categories inferiors de l'Institut Atlètic Central Còrdova, en la seva ciutat natal, club en el qual va esdevenir golejador històric de la formació i a més n'és seguidor declarat. D'aquí, va passar el 1988 a l'Argentinos Juniors on va ser golejador del torneig argentí la temporada 1988–1989.[1] Dertycia va esdevenir el segon màxim golejador del futbol argentí de la dècada del 80 amb 105 gols.

Després va passar a la Fiorentina italiana. El seu fitxatge va ser rebut en Itàlia com una autèntica revolució per a l'equip, el 1989. En la seva etapa italiana, va arribar a formar davantera en nombrosos partits amb un jove Roberto Baggio, i es proclama campió del Scudetto Italià el 1989/90.[2][3]

Etapa espanyola[modifica]

A partir d'aquí arriba al futbol espanyol. El seu primer equip va ser el Cadis CF, en la temporada 90/91,[4] on fou conegut com a "Mister Proper" per la seva alopècia,[5] aconseguint d'un principi una consonància directa amb l'afició gaditana. Va marcar 6 gols en 21 partits en el conjunt gadità, sent un dels artífexs que el conjunt de cadis salvés la categoria. A l'any següent abandonaria el club. El seu següent equip va ser el C.D. Tenerife, on va militar de la temporada 91/92 fins a la temporada 93/94. La seva primera temporada amb Jorge Solari en la banqueta va ser acceptable (31 partits, 7 gols).[6]

Mai va arribar a comptar amb el seu entrenador compatriota del C.D. Tenerife, Jorge Valdano, que en el començament de la temporada 93/94. Però el seu esforç i lluita van fer que gairebé sempre entrés en els plans d'aquest (29 partits i 9 gols, 31 partits i 11 gols). Entre els seus gols més importants, es troba el que va marcar davant el R. Madrid, privant als merengues d'una lliga. Era un davanter centre nat, va marcar 27 gols en la seva etapa tinerfenya en 91 partits.

El seu darrer equip va ser l'Albacete Balompié, però l'entrenador Benito Floro no va comptar amb ell i només va marcar 6 gols en el conjunt manxec.

Tornada a Amèrica[modifica]

Va retornar a l'Argentina, on va militar en el Talleres de Còrdova i Institut Atlètic Central Còrdova. En l'any 2000 va passar per l'Esportiu Temuco xilè, amb poca fortuna, però a l'any següent va fitxar per l'equip argentí General Paz Juniors, on va realitzar una excel·lent temporada (25 partits, 6 gols), per la qual cosa l'Sport Coopsol (equip de la primera divisió del Perú) es va decidir a fitxar-li. Va ser la temporada de la seva retirada (2002), però, tanmateix, va marcar 24 gols en 44 partits.

Curiositats[modifica]

  • Va ser internacional en diverses ocasions amb la selecció albiceleste, en la seva majoria per a partits amistosos.
  • En la seva etapa italiana va tenir una lesió molt greu, que va estar a punt d'apartar-lo del futbol en actiu, i li va produir una alopècia nerviosa, per la qual es caracteritza en l'actualitat.

Referències[modifica]

  1. «¿Qué fue de Óscar Dertycia?» (en castellà). as.com, 16-06-2017. [Consulta: 30 abril 2023].
  2. Zara, Furio. Bidoni. L'incubo. Da Aaltonen a Zavarov. 100 storie di campioni in teoria, brocchi di razza, guitti, avventurieri e giullari del calcio italiano dal 1980 a oggi (en italià). Kowalski Editore IT, 2006, p. 60. ISBN 978-88-7496-719-3. 
  3. Prizio, Stefano; Signoria, Leonardo. La Fiorentina dalla A alla Z (en italià). Newton Compton Editori, 2016-10-27, p. 179. ISBN 978-88-541-9927-9. 
  4. «Dertycia: «En Cádiz me abrieron las puertas y volví a ser feliz»» (en castellà). lavozdigital.es, 17-05-2020. [Consulta: 30 abril 2023].
  5. «Dertycia relata la complicada situación que le hizo perder el pelo» (en espanyol europeu). Cadena Ser, 23-06-2017. [Consulta: 30 abril 2023].
  6. «“Al Cádiz le estaré agradecido eternamente, el Tenerife fue uno de mis grandes momentos”» (en castellà). entrenadoresfutbol.es, 01-10-2020. [Consulta: 30 abril 2023].