Oscar Luigi Scalfaro

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Oscar Luigi Scalfaro
Oscar Luigi Scalfaro

Mandat
28 de maig de 1992 – 15 de maig de 1999
Precedit per Giovanni Spadolini
Succeït per Nicola Mancino

Naixement 9 de setembre de 1918
Novara, Piemont, Itàlia
Mort 29 de gener de 2010 (als 91 anys)
Roma
Partit polític Democràcia Cristiana
Parella Maria Inzitari
Professió polític
Religió catòlic

Oscar Luigi Scalfaro (AFI ['skalfaro]) (Novara, 1918 - Roma 2012) polític italià, President de la República Italiana (1992-1999), va pertànyer al partit Democràcia Cristiana, (DC).

Naixement i estudis[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 9 de setembre del 1918, a Novara a la Regió Italiana del Piemont. Llicenciat en Dret per la Universitat Catòlica del Sagrat Cor de Milà, va accedir a la magistratura.

Inicis i vida política[modifica | modifica el codi]

En finalitzar la Segona Guerra Mundial, el 1945, va afiliar-se a Acció Catòlica, que va ser integrat a Democràcia Cristiana. Va ser elegit diputat per aquest partit a l'assemblea constituent de 1946 i a l'assemblea Legislativa de 1948.

Va ser secretari i vicepresident del grup parlamentari de Democràcia Cristiana a la Cambra de Diputats i va ser vicepresident de la cambra (1975-1983).

Va ser nomenat Ministre de Transports i d'acció civil, en els governs de: Aldo Moro, Giovanni Leone, Mariano Rumor i Giulio Andreotti (1968-1972), també va ser Ministre d'Educació en el govern d'Andreotti (1972-1973, i Ministre de l'Interior (1983-1987).

El 24 d'abril de 1992, Scalfaro va ser elegit President de la Cambra de Diputats, i arran de la inesperada dimissió del President de la República Francesco Cossiga, va ser candidat de consens de les forces polítiques per a succeir-lo, va ser designat novè President de la República el 25 de maig de 1992.

President de la República (1992-1999)[modifica | modifica el codi]

Scalfaro, situat en aquell moment a l'esquerra del DC, va mostrar-se un enemic inflexible de la corrupció política en l'època que van desenvolupar-se nombrosos processos judicials anti-corrupció. Va negar-se com a President de la República, a sancionar decrets per a limitar aquestes processos com desitjava el govern. Scalfaro no va vincular-se a cap partit polític al desaparèixer el Partit de la Democràcia Cristiana i va convertir-se en un referent polític per a la ciutadania Italiana.

Scalfaro va realitzar una visita a Etiòpia el 1997, a la que va demanar perdó per les atrocitats comeses per l'exèrcit italià quan va envair aquest país el 1935.

El 15 de maig de 1999, Scalfaro va dimitir alguns dies abans que acabés el seu mandat. Des de llavors com a expresident i senador vitalici.


Precedit per:
Riccardo Misasi
Ministre d'Educació d'Itàlia
1972-- 1973
Succeït per:
Franco Maria Malfatti
Precedit per:
Virginio Rognoni
Ministre de l'Interior Italià
1983-- 1987
Succeït per:
Amintore Fanfani
Precedit per:
Leonilde Iotti
President de la Cambra de Diputats Italiana
1992-- 1992
Succeït per:
Giorgio Napolitano
Precedit per:
Francesco Cossiga
President d'Itàlia
1992-- 1999
Succeït per:
Carlo Azeglio Ciampi


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oscar Luigi Scalfaro